(Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Govern i Polítiques Públiques)
| Additional title: |
Estat de benestar per a totes? : Anàlisi de les desigualtats socials en les sol·licituds i l'accés a les guarderies públiques, i el paper de la política social per alleujar-les |
| Additional title: |
A welfare state for all? : An analysis of social inequalities in applications for and use of public childcare services, and the role of social policy in alleviating them |
| Date: |
2022 |
| Abstract: |
Las políticas de atención a la temprana infancia son consideradas una inversión social clave para la mitigación de desigualdades sociales. No obstante, siguiendo la lógica del efecto Mateo (EM) -el proceso que explica que las desventajas sociales conllevan más desventajas-, las familias más desfavorecidas son las que acceden proporcionalmente menos a estos servicios. El presente estudio se pregunta los mecanismos que producen estas desigualdades y la capacidad de los criterios sociales en el acceso para reducirlas. Se analiza una encuesta realizada en Cataluña y dirigida a 1. 219 madres con niños/as menores de 3 años sobre el uso de distintos tipos de cuidado informal y formal. Los resultados muestran que las guarderías, mediante criterios sociales en el acceso, reducen significativamente las desigualdades respecto a los ingresos de la madre. Igualmente, la tarificación social y los servicios sociales son políticas públicas efectivas para la reducción del EM. No obstante, a pesar de estas medidas, persisten las desigualdades en el acceso respecto al nivel de estudios y el lugar de nacimiento de la madre. Las preferencias de la madre no explican estas desigualdades. Se ofrecen dos respuestas alternativas: primera, en un contexto de escasez de oferta, los mayores recursos de las madres con estudios universitarios para tener éxito en el sistema de asignación de plazas; segunda, la falta de estabilidad laboral y horarios atípicos de las madres sin estudios o nacidas fuera de España. |
| Abstract: |
Les polítiques d'atenció a la primera infància són considerades una inversió social clau per a la mitigació de desigualtats socials. No obstant això, seguint la lògica de l'efecte Mateu (EM) -el procés que explica que els desavantatges socials comporten més desavantatges-, les famílies més desfavorides són les que accedeixen proporcionalment menys a aquests serveis. El present estudi es pregunta els mecanismes que produeixen aquestes desigualtats i la capacitat dels criteris socials en l'accés per reduir-les. S'analitza una enquesta realitzada a Catalunya i dirigida a 1. 219 mares amb infants menors de 3 anys sobre l'ús de diferents tipus de cura informal i formal. Els resultats mostren que les guarderies, mitjançant criteris socials en l'accés, redueixen significativament les desigualtats respecte als ingressos de la mare. Igualment, la tarifació social i els serveis socials són polítiques públiques efectives per reduir l'EM. No obstant això, malgrat aquestes mesures, persisteixen les desigualtats en l'accés respecte al nivell d'estudis i el lloc de naixement de la mare. Les preferències de la mare no expliquen aquestes desigualtats. S'ofereixen dues respostes alternatives: primera, en un context d'escassetat d'oferta, els majors recursos de les mares amb estudis universitaris per tenir èxit en el sistema d'assignació de places; segona, la manca d'estabilitat laboral i horaris atípics de les mares sense estudis o nascudes fora d'Espanya. |
| Abstract: |
Early childhood education and (ECEC) is seen as a key social investment policy for helping to mitigate social inequalities. The Matthew effect (ME from now on) is the process that explains how suffering social disadvantages leads to more disadvantages. Following the logic of the ME, it will be the most disadvantaged families that have proportionally less access to these services. This study investigates the mechanisms that produce these inequalities and to what extent they can be reduced by ECEC access criteria that promote equal opportunities. An analysis is carried out of a survey addressed to 1,219 mothers in Catalonia with children under 3 years of age about the use of different types of informal and formal care services. The results show that nursery services, through progressive access criteria, can significantly reduce inequalities that are due to the mother's income. Likewise, sliding-scale pricing and social services are effective public policies for reducing the ME. However, despite these measures, the mother's level of education and place of birth are factors that continue to lead to an unequal proportion of places being taken up, which is not explained by preferences expressed by the mother. Two possible causes are suggested: first, in a context of scarcity of supply, mothers with university studies have more resources for obtaining nursery places in the allocation system; second, mothers without studies or born outside of Spain often lack job stability and have to cope with atypical schedules. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Castellà i anglès |
| Document: |
Article ; Versió publicada |
| Subject: |
Guarderías ;
Jardín de infancia ;
Temprana infancia ;
Inversión social ;
Desigualdades ;
Efecto mateo ;
Regulación ;
Política social ;
Estado de bienestar ;
Cuidados formales ;
Gobierno local ;
Childcare ;
Nurseries ;
Early childhood ;
Social investment ;
Inequalities ;
Matthew effect ;
Regulation ;
Social policy ;
Welfare state ;
Formal care ;
Local government ;
Escola bressol ;
Jardí d'infants ;
Primera infància ;
Inversió social ;
Desigualtats ;
Efecte mateu ;
Regulació ;
Estat de benestar ;
Cures formals ;
Govern local |
| Published in: |
Papers : revista de sociologia, Vol. 107 Núm. 3 (2022) , p. e3068 (Artículos de monográfico) , ISSN 2013-9004 |
guest ::
(Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Govern i Polítiques Públiques)
