| Resum: |
El text presenta la mesura de l'impacte de la COVID-19 en els principals fenòmens demogràfics: mortalitat i esperança de vida, fecunditat i naixements, i migracions internacionals i internes, comparats als territoris de parla catalana sota administració espanyola, des del març de 2020 fins al setembre de 2021. Les principals conclusions ens parlen d'una afectació conjuntural en el cas de la mortalitat i les migracions internacionals, amb una pèrdua d'esperança de vida per al 2020 d'entre els 0,2 anys de les Illes Balears -el territori menys afectat-, i l'1,5 anys de Catalunya -el territori que ha enregistrat més mortalitat-, mentre que al País Valencià se situava en els 0,6 anys. Es preveu que, malgrat la mortalitat indirecta -a causa de la desatenció a altres malalties-, la recuperació de l'esperança de vida sigui ràpida, i que reprengui la pauta anterior. Per a les migracions internacionals, l'efecte de la pandèmia ha seguit una pauta similar: després de l'esfondrament inicial provocat pel tancament de fronteres els mesos de març i abril, que va escapçar el segon boom migratori a Espanya, i amb ella els territoris de parla catalana, s'ha anat produint un augment progressiu, seguint les vicissituds de la pandèmia. En el pol oposat, la tendència a la molt baixa fecunditat s'ha vist accentuada per la pandèmia, amb nivells d'1,11 fills per dona a les Illes Balears, 1,20 al País Valencià i 1,22 a Catalunya. Mentrestant, l'efecte sobre les migracions internes ha fet disparar els moviments residencials cap als municipis més petits de cinc mil habitants que ja s'observava des de 2014, en detriment dels intercanvis entre les grans ciutats; la incògnita és saber si aquesta serà una pauta duradora o si també tindrà un caràcter conjuntural. |
visitant ::
identificació
(Centre d'Estudis Demogràfics)
