Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/36539
Valoració de la formació professional per part dels agents implicats : alumnat, tutors a les empreses i professorat / tesi doctoral presentada per Pere Peris Morancho ; direcció: José Tejada Fernández
Peris Morancho, Pere
Tejada Fernández, José, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada)

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2007
Resum: El treball d'investigació que presentem és un estudi de cas en el que es plantegen dos objectius generals, primerament analitzar la formació als cicles formatius de formació professional des de la perspectiva del professorat del centre educatiu, dels tutors al centre de treball i de l'alumnat que ha finalitzat la formació, en segon lloc i en base a l'anàlisi, es vol formular propostes concretes per a la formació de professionals de l'àmbit socioeducatiu. L'estructura de l'estudi inclou dos grans blocs. La primera part constituïda pel marc teòric i contextual de referència i tracta sobre: L'estructura i el disseny de la formació professional, on es posa de manifest l'organització de la formació professional espec'fica en l'àmbit del sistema educatiu; s'analitza el context normatiu, els camps professionals generadors del curr'culum formatiu, el paper de les diferents administracions educatives i els agents implicats en la formació. Es fa un recorregut per diferents visions conceptuals sobre el currículum i, per acabar, es descriu el model i el desenvolupament curricular proposat per a la formació professional específica. Les competències en la formació professional, que aborda diferents concepcions, característiques i tipologies de competència professional. Es presenta una reflexió sobre l'enfocament formatiu basat en les competències i, per últim es descriuen les competències en el propi estudi. El formador de formació professional inicial, desenvolupant diferents perspectives de la figura del formador, els rols, les funcions, les tasques i les competències que li són pròpies, i s'aborda la tipologia diferencial dels formadors en la formació professional inicial, destacant la importància dels aspectes comuns i la relació com a estratègia. La segona part comprèn el marc aplicat en el que per una banda es descriu el disseny i el desenvolupament de la investigació i es sintetitzen els resultats, i per altra banda s'elaboren les conclusions i les propostes, finalment s'apunten límits de l'estudi i noves línies d'investigació. El disseny i el desenvolupament de la investigació explicita l'opció metodològica que es concreta en un estudi de cas. Es fa un recorregut pels diferents elements que s'han considerat en la investigació, des de la caracterització del cas fins als instruments utilitzats en la recollida d'informació, concretant el qüestionari i el guió d'entrevista. Els resultats es presenten diferenciats en funció dels dos cicles formatius de formació professional sotmesos a estudi. Es segueix l'estructura de les variables plantejades en el qüestionari: variables d'identificació, variables relacionades amb els continguts formatius i variables relacionades amb les funcions dels formadors; aquestes dades quantitatives es complementen amb les dades qualitatives obtingudes a través de l'entrevista tant en la primera part on s'analitzen els resultats de forma global -tots els informants-, com en la segona part on els resultats es presenten i analitzen en funció dels diferents tipus d'informants. En una tercera part es descriuen i analitzen les dades, obtingudes en l'entrevista, que no tenen una correspondència directa amb les obtingudes en el qüestionari. Les conclusions de la investigació són conseqüència dels resultats obtinguts, en la presentació es segueix la mateixa estructura i ordre que en la descripció dels resultats: primerament trobem les conclusions sobre les competències i capacitats clau; a continuació, sobre les funcions del formador i, seguidament, sobre aspectes generals de la formació, la relació teoria-pràctica i la valoració de la formació professional, entre altres. A continuació trobem les propostes estructurades en tres àmbits: les dirigides al plantejament formatiu general, les dirigides al plantejament formatiu al centre educatiu i les dirigides al plantejament formatiu als centres de treball. Finalment es a consideren algunes limitacions i aspectes d'aquest estudi i per acabar s'apunten noves línies per a investigacions futures. El trabajo de investigación que presentamos es un estudio de caso en el que se plantean dos objetivos generales, primeramente analizar la formación en los ciclos formativos de formación profesional desde la perspectiva del profesorado del centro educativo, de los tutores en el centro de trabajo y del alumnado que ha finalizado la formación, en segundo lugar y en base al análisis, se quiere formular propuestas concretas para la formación de profesionales del ámbito socioeducativo. La estructura del estudio incluye dos grandes bloques. La primera parte constituida por el marco teórico y contextual de referencia, trata sobre: La estructura y el diseño de la formación profesional, poniendo de manifiesto la organización de la formación profesional específica en el ámbito del sistema educativo; analizando el contexto normativo, los campos profesionales generadores del currículum formativo, el papel de las diferentes administraciones educativas y los agentes implicados en la formación. Se hace un recorrido por diferentes visiones conceptuales sobre el currículum y, para acabar, se describe el modelo y el desarrollo curricular propuesto para la formación profesional específica. Las competencias en la formación profesional, abordando diferentes concepciones, características y tipologías de competencia profesional. Se presenta una reflexión sobre el enfoque formativo basado en las competencias y, por último se describen las competencias en el propio estudio. El formador de formación profesional inicial, desarrollando diferentes perspectivas de la figura del formador, los roles, las funciones, las tareas y las competencias que le son propias, y se aborda la tipología diferencial de los formadores en la formación profesional inicial, destacando la importancia de los aspectos comunes y la relación como estrategia. La segunda parte comprende el marco aplicado en el que por una parte se describe el diseño y el desarrollo de la investigación y se sintetizan los resultados, y por otra parte se elaboran las conclusiones y las propuestas, finalmente se apuntan límites del estudio y nuevas líneas de investigación El diseño y el desarrollo de la investigación manifiesta la opción metodológica que se concreta en un estudio de caso. Se hace un recorrido por los diferentes elementos que se han considerado en la investigación, desde la caracterización del caso hasta los instrumentos utilizados en la obtención de la información, concretando el cuestionario y el guión de entrevista. Los resultados se presentan diferenciados en función de los dos ciclos formativos de formación profesional sometidos a estudio. Se sigue la estructura de las variables planteadas en el cuestionario: variables de identificación, variables relacionadas con los contenidos formativos y variables relacionadas con las funciones de los formadores; estos datos cuantitativos se complementan con los datos cualitativos obtenidos a través de la entrevista tanto en la primera parte donde se analizan los resultados de forma global -todos los informantes-, como en la segunda parte donde los resultados se presentan y analizan en función de los diferentes tipos de informantes. En una tercera parte se describen y analizan los datos, obtenidos en la entrevista, que no tienen una correspondencia directa con los obtenidos en el cuestionario. Las conclusiones de la investigación son consecuencia de los resultados obtenidos, en la presentación se sigue la misma estructura y orden que en la descripción de los resultados: primeramente encontramos las conclusiones sobre las competencias y capacidades clave, a continuación, sobre las funciones del formador y, seguidamente, sobre aspectos generales de la formación, la relación teoría-práctica y la valoración de la formación profesional, entre otras. A continuación encontramos las propuestas estructuradas en tres ámbitos: las dirigidas al planteamiento formativo general, las dirigidas al planteamiento formativo al centro educativo y las dirigidas al planteamiento formativo a los centros de trabajo. Finalmente se a consideran algunas limitaciones y aspectos de este estudio y para acabar se apuntan nuevas líneas para investigaciones futuras.
Resum: The research that we present is a study of case in that two general objectives are considered. Firstly, to analyze the training at training cycles of professional training from the perspective of the teaching staff of the educative centre, of the company tutors as well as the learners that has finalized the training. Secondly, it is wanted to formulate concrete proposals for the professionals training of the socio-educative area. The structure of the study includes two great blocks. The first part constituted by the theoretical and contextual frame, it's about: The structure and the design of the professional training, showing the organization of the specific professional training at the educative system field; analyzing the normative context, the generating professional fields of the training curriculum, the paper of the different educative administrations and the agents implied in the training. A route by different conceptual visions about the curriculum is made and, to finish, we describes the model and the proposed curricular development for the specific professional training. The professional training competences, starting from different conceptions, characteristics and types of professional competences. We presents a reflection about the training approach based on competences and, finally we describes the competences of the own study. The initial trainer of professional training, developing different perspective of the trainers figure, the roles, the functions, the tasks and the own competences, and it is approach the trainers differential types at the initial professional training, emphasizing the importance of the common aspects and the relation as a strategy. The second part includes the applied frame in which on the one hand is described the design and the development of the research and the results are synthesized, and on the other hand the conclusions and the proposals are elaborated, finally we present the limits of the study and new research lines. The design and development of the research shows the methodological option that is concretised on a study of cases. We present a route by the different elements that have been considered in the research, from the characterization of the case to the instruments used for obtain the information, concretely the questionnaire and the interview script. The results appear differentiated based on the two training cycles of professional training submissive study. The structure of the questionnaire variables raised is followed: identification variables, variables related to the training contents and variable related to the trainers functions; these quantitative data are complemented as much with the collected qualitative data obtained through the interview, both in the first part where the global results are analyzed -all the informants-, as well as in the second part where the results appear and analyze based on the different informants types. In one third part the data are described and analyzed, obtained through the interview, that do not have a direct correspondence with the obtained ones in the questionnaire. The research conclusions are consequence of the obtained results, in the presentation we follow the same structure and order that in the description of the results: firstly we found the conclusions on the competences and key capacities, next, on the trainer functions and, next, on general training aspects, the relation theory-practice and the valuation of the professional training, among others. Next we found the proposals structured in three fields: the directed ones to general training exposition, those directed to the training exposition to the educative centre and those directed to the training exposition to the work centres. Finally we consider some limitations and aspects of this study and to finish new future research lines are proposed.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de l'Educació, Departament de Pedagogia Aplicada, 2006
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Formació professional ; Avaluació ; Currículums
ISBN: 9788469060193

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/5047


436 p, 4.4 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-05



   Favorit i Compartir