Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/55192
La Magnitud y la probabilidad de la pérdida como condicionantes del riesgo asumido por los automovilistas / María Eugenia Gras Pérez ; [Direcció M. Dolors Riba Lloret]
Gras Pérez, María Eugenia
Riba i Lloret, M. Dolors, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut)

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2009
Resum: S'estudien els comportaments de risc dels conductors en el marc de la Teoria de la Decisió. Se analitzen les possibles repercussions, en el risc assumit de les mesures adoptades a partir del 15 de Juny de 1992 quan entrà en vigor un nou Reglament de Circulació. Algunes de les noves mesures foren l'obligació de fer servir el cinturó de seguretat o la limitació de la velocitat a 50 km/h. per vies urbanes. Al mateix temps es produí un increment del control dels agents de trànsit (probabilitat de la pèrdua) i un augment de la quantia de les sancions (magnitud de la pèrdua). Paral·lelament s'inicià una campanya multimèdia de prevenció d'accidents. Els models analitzats (Fuller, 1984; Kahneman y Tversky, 1979; Näätanen y Summala, 1976; Rachlin, 1989; Wilde, 1988) prediuen un augment de la prudència amb aquestes noves mesures. Els resultats de l'estudi experimental amb 60 conductors (Edat mitjana = 23,38), indiquen l'existència d'una relació lineal i inversa entre el risc assumit i la probabilitat de la pèrdua, així com independència entre aquest risc i la magnitud de la pèrdua. Quan s'avaluen els efectes de la campanya preventiva mitjançant comparacions binàries entre estímuls, s'observa que augmenta la focalització de l'atenció en els estats finals de la conducta imprudent i disminueix el sentiment d'invulnerabilitat, però no es modifica la conducta. D'acord amb aquests resultats, la mesura més efectiva per incrementar la prudència en les vies públiques és augmentar el control dels agents de trànsit. Paral·lelament s'ha estudiat la relació entre risc assumit i percebut. Es busca una funció que modelitzi l'actuació de cada subjecte, d'acord amb un criteri d'optimització d'un determinat nivell de risc a partir de la tècnica basada en la lògica borrosa proposada per Kosko e Isaka (1993) per a modelitzar el funcionament d'una màquina, sense aconseguir resultats satisfactoris. S'argumenta la possibilitat que aquests resultats siguin deguts a que, a diferència de l'avaluació que realitza el sensor d'una màquina, la percepció humana es basa en l'avaluació de múltiples dimensions, la qual cosa produeix una deformació en l'escalament original dels estímuls. Davant d'aquests resultats es procedeix a la modelització de la conducta de risc a partir de l'escalament subjectiu obtingut mitjançant una tècnica polietàpica (Ma Mou-Chao y Cao Zhi-Qiang, 1982) segons la modificació proposada per Viladrich i Riva (1993). Amb aquesta tècnica, es modelitza satisfactòriament l'actuació de la major part dels participants, si es coneix el nivell de risc que optimitzen. Els resultats indiquen l'existència d'una relació inversa entre risc assumit i percebut, a diferència d'altres estudis en que no s'utilitzen les distàncies mètriques subjectives entre estímuls. Al mateix temps, suggereixen l'existència d'un nivell de risc acceptat òptim característic de cada subjecte (Fauquet, 1991; Kahneman i Tversky 1979; Wilde, 1988) no explicable a partir de les variables avaluades. Aquests resultats serien indicatius de que, en general, els comportaments de risc són deguts a no percepció del risc més que a atracció per ell.
Resum: Se estudian los comportamientos de riesgo de los conductores en el marco de la Teoría de la Decisión. Se analizan las posibles repercusiones, en el riesgo asumido de las medidas adoptadas a partir del 15 de Junio de 1992 tras la entrada en vigor de un nuevo Reglamento de Circulación. Algunas de las novedades del nuevo reglamento eran la obligatoriedad del uso del cinturón de seguridad o la limitación de la velocidad a 50 km/h. por vías urbanas. Al mismo tiempo se produjo un incremento del control por parte de los agentes de tráfico (probabilidad de la pérdida) y un aumento de la cuantía de las sanciones de tráfico (magnitud de la pérdida). Paralelamente se inició una campaña multimedia de prevención de la accidentalidad vial. Los modelos analizados (Fuller, 1984; Kahneman y Tversky, 1979; Näätanen y Summala, 1976; Rachlin, 1989; Wilde, 1988) predicen un aumento de la prudencia tras la adopción de esas medidas. Los resultados del estudio experimental con 60 conductores (Edad media = 23,38), indican la existencia de una relación lineal e inversa entre el riesgo asumido y la probabilidad de la pérdida, así como independencia entre ese riesgo y la magnitud de la pérdida. Al evaluar los efectos de la campaña preventiva mediante comparaciones binarias entre estímulos, se observa que aumenta la focalización de la atención en los estados finales de la conducta imprudente y disminuye el sentimiento de invulnerabilidad, pero no se modifica la conducta. De acuerdo con estos resultados, la medida más efectiva para incrementar la prudencia en las vías públicas es aumentar el control de los agentes de tráfico. Paralelamente se ha estudiado la relación entre riesgo asumido y percibido. Se busca una función que modelice la actuación de cada sujeto, de acuerdo con un criterio de optimización de un determinado nivel de riesgo a partir de la técnica basada en la lógica borrosa propuesta por Kosko e Isaka (1993) para modelizar el funcionamiento de una máquina, sin conseguir resultados satisfactorios. Se argumenta la posibilidad de que tales resultados se deban a que, a diferencia de la evaluación que realiza el sensor de una máquina, la percepción humana se basa en la evaluación de múltiples dimensiones, lo cual produce una deformación en el escalamiento original de los estímulos. Ante estos resultados se procede a la modelización de la conducta de riesgo a partir del escalamiento subjetivo obtenido a partir de una técnica polietápica (Ma Mou-Chao y Cao Zhi-Qiang, 1982) según la modificación propuesta por Viladrich y Riva (1993). Con esa técnica, se modeliza satisfactoriamente la actuación de la mayor parte de los participantes, si se conoce el nivel de riesgo que optimizan. Los resultados indican la existencia de una relación inversa entre riesgo asumido y percibido, a diferencia de otros estudios en los que no se utilizan las distancias métricas subjetivas entre estímulos. Al mismo tiempo, sugieren la existencia de un nivel de riesgo aceptado óptimo característico de cada sujeto (Fauquet, 1991; Kahneman y Tversky 1979; Wilde, 1988) no explicable a partir de las variables evaluadas. Estos resultados serían indicativos de que, en general, los comportamientos de riesgo son debidos a no percepción del riesgo más que a atracción por el riesgo.
Resum: We study the risky behavior of drivers within the frame of Decision Making Theory. We analyze the repercussions on the risk taken by drivers of the Traffic Law of 15 June 1992. This law brought in the mandatory use of seat belts and a new speed limit (50 kph) in urban areas. At the same time police vigilance was increased (probability of loss) and the sanctions for breaking traffic law were also increased (magnitude of loss). A multimedia campaign to promote safety behavior on road was launched at the same time. The theoretical models we analyze (Fuller, 1984, Kahneman Tversky, 1979; Rachlin, 1989; Wilde, 1988) predict an increase of safe driving behavior as a result of any of these measures. The results of an experimental with 60 drivers (Mean age = 23. 38, indicate a linear and inverse relationship between risk taken and probability of loss. The magnitude of loss seems to be independent of the risk taken. Also we evaluate the effects of the multimedia campaign through paired comparisons between stimuli. The main effects of this campaign seem to be the focusing of attention on the final consequences of unsafe behavior and an increase in the feeling of vulnerability, but it does not increase safe driving behavior. According to these results, the most effective measure to increase safety behavior on the road is to increase police vigilance. We also study the relationship between risk taken and risk perception. We try to find a mathematical model to describe the performance of each subject, in accordance with a criterion of target level risk optimization. We use the method based on fuzzy logic, proposed by Kosko Isaka (1993) to modelize the way a machine works. When we applied this method to human perception, results were not satisfactory. We discuss the possibility that we obtain these results because human perception is based on the evaluation of many dimensions which produce a distortion of the original scaling of stimuli. So, we try to find a model to describe the risky behavior with a subjective scaling obtained through a multistage evaluation method (Ma Mou-Chao Cao Zhi-Qiang, 1982) modified by Viladrich Riva (1993). We can correctly describe the performance of the majority of subjects if we know the level of risk taken that they optimized. Results indicate that when we use the subjective metric distances between stimuli, risk taken and risk perception are inversely related. At the same time they suggest the existence of an optimum level of risk taken for each subject (Fauquet, 1991; Kahneman Tversky 1979; Wilde, 1988) that cannot be explained by evaluated variables. These results would seem to indicate that risk behavior is generally caused by non-perception of risk rather than by risk seeking.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Psicologia, Departament de Psicologia de la Salut, 1994
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Castellà.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Risc, Percepció del ; Conductors d'automòbils ; Psicologia
ISBN: 9788469202432

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/5463


189 p, 9.0 MB

64 p, 2.7 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2010-04-22, darrera modificació el 2016-04-15



   Favorit i Compartir