Dante e L'Arte
La revista Dante e l’Arte admet a valoració treballs d’investigació (escrits en italià, català, castellà, anglès, francès o alemany), originals, de caràcter interdisciplinar i relacionats amb l’objectiu fonamental de la revista, és a dir, posar en relleu i estudiar la centralitat de Dante en la creació artística del seu temps i dels segles posteriors fins avui. La intenció de la revista és no circumscriure’s a una perspectiva metodològica predeterminada. Els treballs proposats per a la part monogràfica hauran d’adequar-se a les indicacions que en aquest sentit es faran públiques en el seu moment, i no podran superar, indicativament, les 8000 paraules. La secció “articles” admet propostes, d’extensió no superior, indicativament, a les 8000 paraules, des de dues perspectives: en la primera, l’atenció es focalitza exclusivament en la presència de qualsevol modalitat artística (iconografia, música, teatre, etc.) en l’obra de Dante; en la segona, en la recepció de l’obra de Dante en les diferents modalitats artístiques (teatre, arts visuals i escèniques, música, literatura etc.), fins avui. S’admeten a valoració també notes breus i ressenyes de publicacions recents relacionades amb la temàtica de la revista, de fins a 1500 paraules.

 

Estadístiques d'ús Els més consultats
Darreres entrades:
2020-12-25
04:53
2 p, 28.0 KB Introduzione
2020 - 10.5565/rev/dea.142
Dante e l'Arte, Vol. 7 (2020) , p. 5-8 (Presentació)
2 documents
2020-12-25
04:53
18 p, 3.1 MB 'Che son la Pia' : Liminal Female Figures of Intercession in Blake's illustrations of the Commedia / Font, Carme, 1972- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Anglesa i de Germanística)
While female icons are neither scant nor marginal in Dante's Divine Comedy, with Francesca and Beatrice at the centre of the story, other women in the Commedia justify their presence as figures that enact and enable transitions, but not necessarily change: Pia in Purgatorio, Canto V, and her plea to Dante to be remembered among the living; Lucia carrying Dante in his sleep up to the threshold of purgatory (Canto IX); or Matilda waiting for Dante on the banks of the river Lethe in Purgatorio (Canto XXIX). [...]
Si bé les icones femenines no són escasses ni marginals en la Divina Comèdia de Dante, sent Francesca i Beatrice el centre de la història, altres dones de la Comèdia justifiquen la seva presència com a figures que promulguen i permeten transicions, però no necessàriament canvien: Pia en el Purgatori, Cant V, i la seva súplica a Dante perquè sigui recordada entre els vius; Lucia portant a Dante adormit fins al llindar del purgatori (Cant IX); o Matilda esperant a Dante a la vora del riu Leteu en el Purgatori (Cant XXIX). [...]
Si bien los iconos femeninos no son escasos ni marginales en la Divina Comedia de Dante, siendo Francesca y Beatrice el centro de la historia, otras mujeres de la Comedia justifican su presencia como figuras que promulgan y permiten transiciones, pero no necesariamente cambian: Pía en el Purgatorio, Canto V, y su súplica a Dante para que sea recordado entre los vivos; Lucía llevando a Dante adormecido hasta el umbral del purgatorio (Canto IX); o Matilde esperando a Dante a orillas del río Leteo en el Purgatorio (Canto XXIX). [...]

2020 - 10.5565/rev/dea.140
Dante e l'Arte, Vol. 7 (2020) , p. 155-172 (Monogràfic)  
2020-12-25
04:53
16 p, 2.4 MB Francesca da Rimini nel cinema muto americano / Ciavolella, Massimo (University of California Los Angeles)
Nel 1908 la Vitagraph Company of America rilasciò un cortometraggio diretto da J. Stuart Blackton intitolato Francesca di Rimini, or the Two Brothers dela durata di 15 minuti. Lo stesso regista due anni dopo rigirò ua secondo cortometraggio, Francesca di Rimini, dimostrazione evidente della notorietà di cui godeva in quegli anni l'episodio del quinto canto dell'Inferno dsntesco. [...]
En 1908 la Vitagraph Company of America va llançar un curtmetratge de 15 minuts dirigit per J. Stuart Blackton titulat Francesca di Rimini, or the Two Brothers. El mateix director, dos anys més tard, va rodar un segon curtmetratge, Francesca di Rimini, una clara demostració de la notorietat que l'episodi del cinquè cant de l'Infern de Dante gaudia en aquells anys. [...]
In 1908 the Vitagrapg Company of America released a 15 minutes short movie directed by J. Stuart Blackton entitled Francesca di Rimini, or the Two Brothers. The same director two years later directed a second short film, Francesca di Rimini, a clear proof of the notariety that the episode from Dante's fifth canto of Hell enjoyed at the time. [...]
En 1908 la Vitagraph Company of America lanzó un cortometraje de 15 minutos dirigido por J. Stuart Blackton titulado Francesca di Rimini, or the Two Brothers. El mismo director, dos años más tarde, rodó un segundo cortometraje, Francesca di Rimini, una clara demostración de la notoriedad que el episodio del quinto canto del Infierno de Dante gozaba en aquellos años. [...]

2020 - 10.5565/rev/dea.139
Dante e l'Arte, Vol. 7 (2020) , p. 175-190 (Articles)  
2020-12-25
04:53
6 p, 54.7 KB Da Dante a Berenson: sette secoli tra parole e immagini. Omaggio a Lucia Battaglia Ricci / Orsi, Elisa (Università di Pisa)
Obra ressenyada: Anna PEGORETTI e Chiara BALBARINI (a cura di), Da Dante a Berenson: sette secoli tra parole e immagini. Omaggio a Lucia Battaglia Ricci. Ravenna: Longo Editore, 2018.
2020 - 10.5565/rev/dea.138
Dante e l'Arte, Vol. 7 (2020) , p. 193-198 (Ressenyes)  
2020-12-25
04:53
42 p, 5.4 MB La rinascita della fortuna di Dante in Gran Bretagna vis-à-vis l'ideologia e l'estetica mainstream nell'epoca romantica : il caso della metamorfosi del Lucifero dantesco nella triade Milton, Cary, e Blake / Crisafulli, Edoardo
La straordinaria fortuna di Dante nella cultura britannica fra la fine del Settecento e il primo trentennio dell'Ottocento - vista attraverso le lenti di Henry Francis Cary, autore di una traduzione canonica della Commedia in lingua inglese, e quelle di William Blake, il poeta-illustratore di Dante per antonomasia - getta un fascio di luce sulle idee religiose, politiche ed estetiche dominanti in quel periodo. [...]
L'extraordinària popularitat de Dante en la cultura britànica entre finals del segle XVIII i principis dels anys del segle XIX - vista a través dels ulls d'Henry Francis Cary, autor d'una traducció canònica de la Comèdia en anglès, i de William Blake, el poeta-il·lustrador de Dante per excel·lència - llança llum sobre les idees religioses, polítiques i estètiques dominants en aquest període. [...]
Dante's extraordinary popularity in British culture between the late eighteenth and early nineteeth century - viewed through the lenses of Henry Francis Cary, who produced a canonical translation of the Comedy, and William Blake, possibily the most renowned poet-illustrator of Dante - throws light on the religious, political and aesthetic ideas holding sway during that period of time. [...]
La extraordinaria popularidad de Dante en la cultura británica entre finales del siglo XVIII y principios de los años del siglo XIX - vista a través de los ojos de Henry Francis Cary, autor de una traducción canónica de la Comedia en inglés, y de William Blake, el poeta-ilustrador de Dante por excelencia - arroja luz sobre las ideas religiosas, políticas y estéticas dominantes en ese período. [...]

2020 - 10.5565/rev/dea.137
Dante e l'Arte, Vol. 7 (2020) , p. 59-100 (Monogràfic)  
2020-12-25
04:53
28 p, 8.7 MB How can I help thy Husband's copying Me? : Dante tra Blake, Füssli e Flaxman / De Santis, Silvia (Università di Roma "La Sapienza")
Non sempre è stata rivolta sufficiente attenzione al fatto che i tre più grandi interpreti figurativi della Commedia nell'Inghilterra tra Sette e Ottocento - Johann Heinrich Füssli (1741-1825), John Flaxman (1755-1826) e William Blake (1757-1827) - fossero in stretto contatto tra loro e reciprocamente legati da un solido e durevole vincolo di amicizia. [...]
No sempre s'ha fet suficient atenció al fet que els tres més grans intèrprets figuratius de la Comèdia a l'Anglaterra dels segles XVIII i XIX - Johann Heinrich Füssli (1741-1825), John Flaxman (1755-1826) i William Blake (1757-1827) - tenien contacte pròxim i estaven mútuament units per un sòlid i persistent vincle d'amistat. [...]
That the three greatest interpreters of Dante's Commedia between the 18th and the 19th century England - Johann Heinrich Füssli (1741-1825), John Flaxman (1755-1826) and William Blake (1757-1827) - were in close contact and reciprocally linked by a solid and lifelong bond of friendship, is a fact which has not always received enough scholarly attention. [...]
No siempre se ha prestado suficiente atención al hecho de que los tres más grandes intérpretes figurativos de la Comedia en la Inglaterra de los siglos XVIII y XIX - Johann Heinrich Füssli (1741-1825), John Flaxman (1755-1826) y William Blake (1757-1827) - tenían contacto cercano y estaban mutuamente unidos por un sólido y persistente vínculo de amistad. [...]

2020 - 10.5565/rev/dea.136
Dante e l'Arte, Vol. 7 (2020) , p. 101-128 (Monogràfic)  
2020-12-25
04:53
30 p, 5.8 MB Dal testo all'immagine : Blake in dialogo con Dante / Villa, Marianna (Università degli studi di Milano)
Il dialogo di Blake con Dante è frutto dell'intersezione tra i modi in cui la Commedia veniva interpretata in Inghilterra tra fine Settecento e inizio Ottocento e la particolare lettura "visiva" fatta da Blake. [...]
The essay focuses to investigate the genesis of Blake's inspiration, by reviewing texts and illustrations that Blake may have seen, in order to the interpretative and visual horizon within Blake has moved with his great originality. [...]
El diálogo de Blake con Dante es el resultado de la intersección entre las formas en que la Comedia fue interpretada en Inglaterra a finales del siglo XVIII y principios del XIX y la particular lectura "visual" de Blake. [...]
El diàleg de Blake amb Dante és el resultat de la intersecció entre les formes en què la Comèdia va ser interpretada a Anglaterra a la fi del segle XVIII i principis del XIX i la particular lectura "visual" de Blake. [...]

2020 - 10.5565/rev/dea.135
Dante e l'Arte, Vol. 7 (2020) , p. 29-58 (Monogràfic)  
2020-12-25
04:53
26 p, 5.4 MB Prophetic Gestures : How Blake drew his Virgil / Curbet, Joan (Universitat Autònoma de Barcelona. Institut d'Estudis Medievals)
This article concentrates on one specific figure in Blake's visual adaptation of the Commedia: Virgil, whom Dante invoked both as a poetic predecessor and as an ethical model. The gestures and physical attitudes of the character in Blake's plates suggest an insertion of this version of Virgil within the tradition of sacred writing that the author considered as prophetic. [...]
Questo articolo si concentra su una figura specifica dell'adattamento visivo della Commedia di Blake: Virgilio, che Dante ha invocato sia come predecessore poetico che come modello etico. I gesti e gli atteggiamenti fisici del personaggio nelle tavole di Blake suggeriscono un inserimento di questa versione di Virgilio all'interno della tradizione della scrittura sacra che l'autore considerava profetica. [...]
Aquest article es centra en una figura específica de l'adaptació visual de la Comèdia de Blake: Virgili, a qui Dante va invocar com a predecessor poètic i un model ètic. Els moviments i gestos físics del personatge en els panells de Blake suggereixen una inclusió d'aquesta versió de Virgili dins de la tradició de les escriptures sagrades que l'autor considerava profètica. [...]
Este artículo se centra en una figura específica de la adaptación visual de la Comedia de Blake: Virgilio, a quien Dante invocó como predecesor poético y un modelo ético. Los movimientos y gestos físicos del personaje en los paneles de Blake sugieren una inclusión de esta versión de Virgilio dentro de la tradición de las escrituras sagradas que el autor consideraba profética. [...]

2020 - 10.5565/rev/dea.134
Dante e l'Arte, Vol. 7 (2020) , p. 129-154 (Monogràfic)  
2020-12-25
04:53
18 p, 10.7 MB L'allegra discesa di Blake nell'Inferno dantesco / Corti, Claudia (Università di Firenze)
Blake, appassionatosi a Dante fin dal 1780, dedica gli ultimi mesi di vita (1827) alle illustrazioni della Commedia, lavorando in particolare sull'Inferno, cui dedica la maggior parte delle incisioni, alcune rimaste incompiute. [...]
Blake devoted his last months, in 1827, to a series of illustrations of the Divine Comedy, with particular emphasis on theInferno, the Cantica which was his favourite, centred as it was on the theme of sin and punishment, the two moral categories that he particularly abhorred. [...]
Blake, apasionado por Dante desde 1780, dedicó los últimos meses de su vida (1827) a una serie de ilustraciones de la Comedia, trabajando en particular en el Infierno, al que dedicó la mayor parte de sus grabados, algunos de los cuales quedaron inconclusos. [...]
Blake, apassionat per Dante des de 1780, va dedicar els últims mesos de la seva vida (1827) a una sèrie d'il·lustracions de la Comèdia, treballant en particular en l'Infern, al qual va dedicar la major part dels seus gravats, alguns dels quals van quedar inconclusos. [...]

2020 - 10.5565/rev/dea.131
Dante e l'Arte, Vol. 7 (2020) , p. 11-28 (Monogràfic)  
2019-12-31
06:01
3 p, 190.3 KB Premessa : Dante, Direttore d'Orchestra alla fine del Ventesimo Secolo
2019 - 10.5565/rev/dea.129
Dante e l'Arte, Vol. 6 (2019) , p. 5-8 (Presentazione)