El workshop “From Cabinet to Internet: Digitising Natural History and Medical Manuscripts“, celebrat a Londres del 27 al 28 d’Abril de 2015, i organitzat conjuntament per The Linnean Society of London i la University of Exeter (UK), va tractar diferents projectes vinculats amb la digitalització dels manuscrits relatius a història natural i mèdica, dels segles XVI al XIX.

Els coordinadors d’aquestes jornades van mostrar la importància d’organitzar col·leccions diversificades en objectes i formats per l’estudi de la història de la ciència. A fi d’entendre les pràctiques i xarxes científiques que es van donar a partir del s. XVI a Occident, cada cop més s’estan utilitzant eines tecnològiques que faciliten l’estudi textual. Aquest conjunt de tècniques és el que es coneix com a Humanitats Digitals (Digital Humanities).

Per diferents països europeus, però especialment al Regne Unit, que compta amb una llarga tradició d’arxius sobre història de la ciència, s’ha desenvolupat l’edició, indexació i digitalització de manuscrits i correspondència científica per fer-la abastable als historiadors de la ciència. Aquestes col·leccions digitals, que es caracteritzen per incorporar diferents gèneres i formats (llibres, cartes, escrits, imatges, col·leccions d’espècies dissecades), s’integren d’una manera lògica i ordenada, facilitant la visió de tot el conjunt. Vindria a tenir un paral·lelisme amb el Gabinets de Curiositats de l’Edat Moderna, on es mostraven objectes de tot el món conegut en un microcosmos especial d’una sala.

Al llarg de les jornades es van assenyalar tres trets que caracteritzen les col·leccions digitals en història de la ciència: a) navegabilitat, cercables i localitzables; b) establiment de seqüències de la documentació (historicitat) ; c) desenvolupament de tècniques d’arqueologia de la informació per identificar les traces que han deixat els usuaris contemporanis o posteriors al material objecte de la col·lecció (contextualització).

Les humanitats digitals han canviat la manera en que els investigadors aborden els estudis històrics, a través de les cartes i manuscrits. Les edicions digitals venen acompanyades amb metadades que enriqueixen els continguts, facilitant les possibilitats de les cerques en la descripció dels registres. El format digital ha permès fer accessibles detalls que d’altra manera eren difícilment detectables, com les anotacions marginals.

Per altra banda, moltes de les activitats de descripció i identificació s’han fet a través de crowdsourcing. Una activitat col·laborativa que fomenta la participació tant de personal acadèmic i investigador com de públic interessat en els diferents àmbits objecte de l’estudi d’història de la ciència.

Entre els projectes més interessants presentats durant les dues sessions destaquem els seguents: The Linnean Collections (Linnean Society of London) ; The Linnaean correspondence (Swedish Linnaeus Society, Uppsala, Centre international d’étude du XVIIIe siècle, Ferney-Voltaire)  ; Casebooks Projects (University Cambridge, Bodelian Libraries) ; The Alfred Russel Wallace Correspondence Project (Natural History Museum London) ; The Joseph Hooker Correspondence Project (Kew Royal Botanic Gardens (Uk)  ; Cultures of Knowledge Project (Bodleian Libraries, Melon Foundation, Oxford University) ; Physicians Correspondence of the German Speaking Territories, 1500 1700 (Universität Würzburg, Bayerische Akademie der Wissenschaften,Union der deutschen Akademien der Wissenschaften)  ; i els projectes de transcipció en línia: Transcribe Bentham (University of Central London) , i Transcriptorium, en el que participa la Univ. Politècnica de València.

Les sessions en vídeo s’han publicat recentment i les podeu consultar a través de la plataforma vimeo:

Introduction, Staffan Müller-Wille, University of Exeter