Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 – París, 1966) va ser escriptor, crític literari, llibreter, periodista i polític.
Es tracta d’un autor molt precoç. Amb només quinze anys va començar a col·laborar a La Mainada; després vindrien altres revistes, com La publicitat, Mirador, Revista de Catalunya, Serra d’Or, La nostra revista, Pont blau, entre d’altres. La seva precocitat es torna a fer palesa l’any 1923, en què publica la seva primera obra narrativa, El daltabaix, dins de la col·lecció popular La novel·la d’ara. Durant aquests anys, tradueix obres com El retrat de Dorian Gray, d’Oscar Wilde, o La nimfa constant, de Margaret Kennedy i el 1931 publica la novel·la Vint anys, testimoni de la vida barcelonina de l’època, a l’editorial Proa.També va col·laborar com a crític literari a diverses publicacions. Va ser un agent molt actiu en els debats novel·lístics dels anys 30, destacant les insuficiències que trobava al món literari català i la necessitat de captació de públic a través de la creació de novel·les de tot tipus, que guanyessin lectors. La seva tasca crítica i divulgadora també el va derivar cap a la traducció d’autors estrangers (sobretot anglosaxons, com Oscar Wilde i Aldous Huxley, entre d’altres), en els quals cerca un esperit cosmopolita que troba a faltar en els autors del país. Com assagista i crític literari, Tasis va escriure Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935) i La literatura catalana moderna (1937), obres amb les quals pretenia donar impuls al gènere de la novel·la a Catalunya.
A nivell polític, Tasis es va decantar clarament cap a Acció Catalana a partir de la Conferència Nacional Catalana de l’any 1922; la seva postura es va mantenir ferma durant la dictadura de Primo de Rivera, entre els anys 1923 i 1930. L’any 1937 va ser nomenat secretari general de la joventut d’Acció Catalana i durant la guerra civil va col·laborar amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat. D’aquesta darrera funció se’n deriven tres obres que es van publicar durant la guerra: La revolució en els ajuntaments, La literatura catalana moderna (esmentada anteriorment) i Les pedres parlen. A més, durant la dècada dels trenta exerceix com a director general de Serveis Correccionals de la Generalitat, feina que ell mateix relatarà a Les presons dels altres, que no es publicaria fins l’any 1990.
Finalitzada la guerra, Tasis va haver de marxar cap a l’exili, a París, on va viure fins el 1948. Allà hi va viure l’ocupació nazi, i va poder escriure obres com Tot l’any. Dotze estampes barcelonines (1943), Històries de coneguts (1945) o L’étudiant et le sorcier. Légende catalane, escrita i publicada directament en francès l’any 1947.
Tasis va tornar a Catalunya l’any 1948 i va treballar com a impressor i llibreter. Va col·laborar en diverses revistes de Mèxic, França o l’Argentina, en les quals, a vegades, va utilitzar alguns pseudònims, com Blanquerna o Pere Bernat.
Sobre el temps passat a França, Tasis escriurà novel·les com Sol ponent (1953), Abans d’ahir (1956) i Tres (1962, Premi Catalònia de novel·la de Mèxic l’any 1953). Però en el conjunt de la seva obra de creació va destacar especialment la seva aportació a la novel·la policíaca, amb la trilogia formada per La Bíblia valenciana (1955) És hora de plegar (1956) i Un crim al Paral·lelo (1960).
Com a autor teatral, Tasis va escriure Un home entre herois (1957) o Gulliver i els gegants (1952). Tampoc no va deixar mai la divulgació històrica, amb obres com Històries de coneguts (1945), La vida del rei en Pere III (1957), Joan I, el rei caçador i músic (1959) o Barcelona, imatge i història d’una ciutat (1961). La seva tasca com a crític literari també és força destacable, amb la seva Antologia de la poesia catalana, De Ramon Llull a Verdaguer (1949-1967), La novel·la catalana (1954), Un segle de poesia catalana i La Renaixença Catalana (1967).
Després de la seva jornada laboral a la botiga, Tasis demostrava contínuament la seva gran capacitat de treball com a escriptor i periodista. A més, sempre va mantenir la seva activitat política, treballant des de les files del catalanisme clandestí i mantenint-se com a enllaç amb el món de l’exili. Testimoni singular de la seva època, Tasis va ser un exemple de constància, de militància, d’implicació i de treball incansable.
El dia 9 de març de 2016 es va celebrar el I Seminari Rafael Tasis (1906-1966), cinquanta anys després a l’Institut d’Estudis Catalans, en el qual hi va participar la Biblioteca d’Humanitats, presentant públicament el Fons Rafael Tasis.
El Fons Rafael Tasis va ser cedit pels seus hereus a la Càtedra Jordi Arbonès de la Universitat Autònoma de Barcelona i es conserva a la Biblioteca d’Humanitats des del mes de juny de 2013. La documentació ha estat objecte de la seva ordenació, catalogació i classificació. Aquesta feina l’ha portada a terme el personal de la Biblioteca d’Humanitats, amb la col·laboració del Departament de Filologia Catalana, que durant aquests anys ha ofert als seus estudiants la possibilitat de fer les pràctiques de final de grau a la Biblioteca.
El Fons cobreix el període de 1930 a 1967, tot i que els hereus han recopilat informació apareguda a la premsa sobre Tasis fins l’any 2003 i l’han dipositat amb la resta de documentació. Consta d’uns 3000 documents, entre els quals trobem documentació professional i personal, i més concretament manuscrits i mecanoscrits d’obra pròpia, correspondència (1995 documents del fons són cartes), etc.
Podeu consultar-lo a la seva pàgina web: http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/tasis/
Ana Escañuela
Biblioteca d’Humanitats
