Josep Peñuelas alerta a Science que cal estudiar immediatament els canvis que estem provocant al món microbià, millorar els sistemes de tractament de les aigües i canviar les formes d’adobar els cultius. 

Persones Autor: Mike PD (CC-BY)

Igual que les rates, les guineus, els tigres i els pandes, alguns microbis estan guanyant i colonitzant nous espais gràcies a la petjada de l’ésser humà. Altres microbis estan perdent, i han de plantar cara a l’extinció per culpa de la nostra activitat. Si parlem d’éssers microscòpics vol dir que aquests canvis són invisibles a l’ull humà. Ens n’hem de preocupar?

Un equip internacional de científics d’Austràlia, China, França Anglaterra i Espanya alerta a través de Science que aquest fenomen possiblement està alterant el funcionament global dels ecosistemes. “Hem de ser conscients que aquests microorganismes protagonitzen molts dels cicles naturals bàsics, com el del nitrogen o el del carboni, per posar-ne algun exemple”, comenta Josep Peñuelas, autor de l’article i investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) al CREAF.  “Estem ignorant aquests canvis perquè són éssers microscòpics que ofereixen els seus serveis al planeta de forma silenciosa, però ho podem pagar molt car”, afegeix Michael Gillings, de la Macquaire University.

L’equip d’investigadors fa un crida a l’acció per a posar aquest tema immediatament a les agendes científiques. Per un costat és urgent monitoritzar i modelitzar els canvis que els humans estem provocant en el món microbià. Per l’altre, s’han de millorar els sistemes de tractament d’aigües residuals i l’ús dels d’adobs per reduir la dispersió de microbis i els gens de resistència a antibiòtics que transporten.

Viatgen amb els purins, les femtes humanes, les aigües de llast i la terra dels cultius

Avui en dia, el 95 % de les femtes del món provenen de les persones i dels animals de granja que hem domesticat. Les nostres femtes viatgen al voltant del món amb els bilions de turistes que dispersen els microbis i els gens de resistència a antibiòtics que contenen.

D’altra banda, més del 80% dels conreus del planeta s’adoben amb aigües residuals o purins poc o gens tractats. Els microorganismes que contenen aquestes aigües contaminen els animals, les fruites i els vegetals. Aquestes aigües també transporten productes amb efectes biològics (metalls, antibiòtics i desinfectants) que actuen com motors de mutacions i de selecció de microorganismes  resistents que s’estenen ràpidament arreu.

Els humans també promouen la dispersió de les cèl·lules microbianes marines a través de l’aigua de llast dels vaixells comercials. S’estima que cada any arriben 100 milions de tones d’aigua de llast als ports dels Estats Units. “És ben conegut que aquesta aigua ha transportat espècies d’algues invasores, per exemple, però no som conscients dels canvis invisibles que estan provocant transportant microorganismes arreu dels oceans”, afegeix Peñuelas.

Per últim, les activitats humanes ara mouen més sòl, sorra i roca que tots els processos naturals combinats. L’erosió natural dels rius mou unes 21 Gt de terra/any, molt menor que les 75 Gt de terra/any erosionades per l’agricultura. Aquesta erosió transporta igualment grans quantitats de microorganismes que viuen al sòl.

Article de referència

Zhu, Yong-Guan Zhu; Gillings, Michael; Simonet, Pascal; Stekel, Dov; Banwart, Steve; Penuelas, Josep. Microbial mass movements. Science. September 2017.