|
APRENDRE
MATEMÀTIQUES I SOBRE MATEMÀTIQUES
Núria Planas (coord.)
(2010). Pensar i comunicar matemàtiques.
Barcelona: Fundació Propedagògic.
Pensar i comunicar matemàtiques
Les
vuit experiències del llibre ‘Pensar i comunicar
matemàtiques’ són exemples d’accions concretes per
potenciar una relació satisfactòria entre els blocs
de continguts, els processos més globals de
pensament i comunicació matemàtica i les vivències
personals en les situacions d’ensenyament i
aprenentatge a les aules. Són experiències que tenen
en comú el treball del coneixement de
matemàtiques –en referència als continguts i
processos propis d’aquesta matèria– i sobre
matemàtiques –en referència als mitjans i els
objectius propis de la ciència matemàtica. Aquesta
doble mirada permet parlar de l’educació matemàtica
en un sentit ampli. En primer lloc, posant de
manifest la flexibilitat i el caràcter aplicat que
hauria de tenir la matemàtica a l’escola i, al
mateix temps, representant els continguts
curriculars en relació a les habilitats cognitives i
comunicatives associades a la recerca en
matemàtiques.
La matemàtica a l’escola ha de contribuir a preparar
persones capaces d’interpretar i expressar amb
precisió la informació del món i les possibilitats
d’argumentació, a fi de resoldre problemes
quotidians i donar resposta a situacions que suposin
reptes de reflexió, anàlisi i descoberta. Per aquest
motiu, hem triat experiències que mostren
l’activitat matemàtica com part d’un coneixement
contextualitzat i rellevant que contribueix al
desenvolupament de processos de pensament i
comunicació. D’una banda, un coneixement
contextualitzat permet veure més fàcilment les
connexions entre les matemàtiques i d’altres àrees i
àmbits d’experiència. De l’altra, un coneixement
rellevant reforça l’ensenyament de les matemàtiques
amb el plantejament de reptes a l’aula.
S’està treballant en aquesta línia a molts centres
de primària i secundària del país. És, doncs, una
línia d’innovació educativa possible i iniciada. La
lectura de les vuit experiències orienta sobre què
cal posar en marxa o mantenir per a què
l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques
continuï millorant. Per si mateixa, aquesta lectura
és una activitat bàsica en la nostra formació
professional, fins i tot quan les propostes estan
ubicades en etapes escolars que no coneixem prou bé
i quan el context social s’assembla aparentment poc
a la realitat de les nostres classes. En el procés
de lectura del que altres ensenyants fan i
recomanen, aprenem més sobre la nostra actuació
docent i la reinterpretem en base a informació nova.
Al capdavall, llegir és participar en un procés
actiu de construcció de significats, d’autoregulació
de coneixements, però sobretot és un procés personal
on cadascú diposita expectatives diferents i rep els
estímuls que està preparat per rebre. Des de la
perspectiva de l’aprenentatge dels altres, dels
estudiants, també cal fer l’esforç ja que la nostra
capacitat d’aprendre d’aquestes experiències
escrites és una més de les llavors de l’aprenentatge
i la participació a l’aula.
|
