Enrique Jardiel Poncela va néixer a Madrid l'any
1901 en una família de classe benestant relacionada amb el món de les arts i
les lletres. El seu pare era periodista i la seva mare era aficionada a la
pintura, afició que va recollir el fill.
Va estudiar a l'Institución Libre de
Enseñanza, a la Sociedad Francesa i als Escolapis. Quan va arribar a la
universitat va estudiar Filosofia i Lletres, sense acabar la carrera.
Als 16 anys va començar a escriure contes,
novel.les curtes i articles. Col.labora amb Serafín Adame en diverses
comèdies. Escriu, també, periodisme literàri en Los lunes de El Imparcial y en
La correspondencia de España, on treballa el seu pare. És en aquest últim
diari on apareix la seva primera novel.la El plano astral (1922).
L'any 1926 deixa de col.laborar amb Adame per
fer-ho amb Josefina Peñalver que treballava com a dibuixant en Buen Humor. En
aquesta revista treballa Jardiel fins a l'any 1928 que passa a col.laborar en la
revista Gutiérrez.
L'any 1927 estrena amb molt d'èxit la comèdia
Una noche de primavera sin sueño. L'any 1929 publica dues novel.les: Amor se
escribe sin hache i ¡Esperame en Siberia, vida mía!
L'any 1930 estrena El cadáver del señor García
L'any 1931 publica la novel.la Pero ...¿hubo
alguna vez once mil vírgenes?
L'any 1932 publica la novel.la La tournée de
Dios.
Durant els anys 1932-1935 treballa a Hollywood
amb López Rubio y Martínez Sierra en les versión en llengua castellana de la
Fox. En aquest periode publica Angelina o el amor de un brigadier i Las cinco
advertencias de Satanás.
L'any 1936 estrena Cuatro corazones con freno y
marcha atrás. En començar la guerra passa a la zona nacional.
Un cop acabada la guerra estrena Carlo
Monte en Monte Carlo i Un marido de ida y vuelta. L'any 1940 estrena
Eloísa
está debajo de un almendro. Aquest mateix any aconsegueix tenir una companyia
pròpia.
L'any 1941 estrena Los ladrones somos gente
honrada. Durant aquests anys col.labora en La Codorniz.
A partir de l'any 1944 comença a declinar la
seva estrella. Fracassa la seva gira per Amèrica, amb la ruïna econòmica que
això comporta, pateix una greu crisi sentimental, mort el seu pare i li
detecten un càncer de larínge.
L'any 1945 obté l'èxit amb Tú y yo somos tres
i l'any 1946 li concedeixen el Premio Nacional de Teatro per El sexo débil ha
hecho gimnasia. Però, tot i aquests reconeixements, ja no tornarà a ser el
mateix i morirà arruïnat i oblidat l'any 1952.
