L' HOMENOT

Tot i que el Diccionari de la Llengua Catalana de l' Institut d'Estudis Catalans defineix "homenot" com una forma despectiva de referir-se a un home, Josep Pla , amb la seva ironia habitual, va ampliar el camp semàntic del mot aplicant-lo als grans personatges del país i el canvi ha fet fortuna. Joan Coromines és, sens dubte, un dels homenots de Pla.

Pla, en la seva semblança de Coromines, el descriu com un treballador incansable, autor d'una obra gegantina: “Jo tinc la impressió –diu l'escriptor- que és l'home que treballa més d'aquest país –que treballa d'una manera segura, compassada i llarga. El lector que hagi passat els ulls per aquesta notícia, que tingui un coneixement, per petit que sigui, del Diccionari, que conegui, encara que només sigui de referències, el que ha escrit i elaborat, potser es preguntarà, com jo mateix m'he preguntat moltes vegades: és compatible la vida humana amb tot el que Coromines vol abraçar? Si arriba a cap sense defalliments físics, deixarà una obra immensa, utilíssima, formidable”. De la magnitud de l'obra del lingüista català, n'ha parlat tothom, fins i tot en vida seva. Això el va fer témer que, lluny de convertir-se en un estímul de treball, el seu esforç titànic es convertís en una rèmora per a la continuïtat de la seva obra. Modest Prats parla d'aquest temor i afegeix que Coromines havia fet seu el desig de Fabra que la seva obra continués ininterrompuda: “els progressos d'avui vénen a sumar-se als d'ahir, com els de demà, vindran a sumar-se als d'avui”.

L'obra de Coromines ha tingut una gran ressò i ha donat lloc a un gran nombre de treballs en el camp de la Filologia Catalana , de la Filologia Espanyola , de la Filologia Basca i en molts altres camps de la Lingüística. Sobre la recepció que la seva obra ha tingut en el camp de la Filologia Catalana , es reflexiona en l'article elaborat per Mila Segarra i pel que fa a la influència del seu treball en la llengua espanyola, es pot llegir l'article de Glòria Claveria .

En contra dels tòpics que l'han presentat com un investigador solitari, a la manera d'un intel·lectual del segle XIX, Coromines no va treballar de manera completament aïllada. Va formar deixebles al seu pas per la Universitat de Chicago i va comptar amb un gran nombre de col·laboradors en les seves obres lexicogràfiques.

La seva correspondència amb els grans pensadors i erudits del seu temps va ser constant, fluïda i llarga. A tall d'exemple presentem tres fragments de tres cartes enviades per Joan Coromines a Ramón Menéndez Pidal durant el seu exili a terres americanes

Per bé que Coromines no és el savi solitari que alguns han descrit, sí que va imprimir en les seves obres el seu toc personal. Mai no va renunciar a la seva manera de treballar, més pròpia del primer terç del segle XX. Les seves cèdules, els seus quaderns de camp i les pàgines mecanografiades dels seus diccionaris, amb un gran nombre d'anotacions a mà, han esdevingut cèlebres arreu.