PRESENTACIÓ
Josep Romeu i Figueras (Òdena, 1917 - Barcelona, 2004), erudit, crític i poeta, ha deixat una obra àmplia i diversa. Com a estudiós de les lletres antigues, va rescatar de l'arxiu el teatre català medieval i renaixentista (1957-62) i el va analitzar a fons; destaquen també les edicions del Cancionero musical de Palacio (1964-65) i les Poesies catalanes de Pere Serafí (2001), entre altres exemples de rigor filològic. Apassionat per la literatura popular i tradicional, va aplicar saber i treball de camp a l'estudi del mite del Comte Arnau (1947), i va recollir dècades d'investigació en el monumental Corpus d'antiga poesia popular (2000). Encara va tenir temps per explorar la influència dels gèneres populars en l'obra del seu admirat Bartomeu Rosselló-Pòrcel, o per descobrir textos dels segles XVII i XVIII, o per esdevenir un expert en la versificació culta i popular . En l'exercici de l'assaig crític va cobrir totes les èpoques de la literatura catalana, amb especial dilecció per la poesia dels seus contemporanis, i amics, J. V. Foix, Jaume Agelet, Joan Brossa i Joan Perucho. Aquesta dedicació va omplir el buit deixat en la seva pròpia obra poètica: iniciada poc després de la guerra i interrompuda a finals dels anys cinquanta, no en va reprendre la publicació fins a 1993.
Josep Romeu es va formar acadèmicament sota el mestratge de Jordi Rubió i Balaguer i, a partir de 1947, al costat del gran musicòleg mossèn Higini Anglès, al Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Ell, al seu torn, va transmetre ciència, precisió i bonhomia a moltes generacions d'estudiants de la Universitat Autònoma, des de 1969 fins a la jubilació (1984) i força més enllà. Patriota decidit, va impulsar la vida literària en els anys de la clandestinitat, particularment des de la revista Ariel. Va dirigir, després, les cèlebres representacions de teatre antic a la Sala del Tinell (1961-69), reivindicant el valor de la dramatúrgia i l'espectacle. Mai no va cessar de promoure la vida cultural igualadina, com no va deixar d'assistir a les sessions de l'Acadèmia de Bones Lletres des del seu ingrés el 1972. El 1993 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi. Tenaç i escrupolós, home compromès amb ell mateix i el seu país, va deixar escrita la seva trajectòria en un Quadern de memòries (2003).
En ocasió del primer aniversari de la seva mort, esdevinguda el 18 de desembre de 2004, els Departaments de Filologia Catalana i de Filologia Espanyola han volgut dedicar-li un homenatge que comprèn un acte acadèmic el dia 15 de desembre i una exposició bibliogràfica a la Biblioteca d'Humanitats. Mentre que aquest acte acadèmic se centrarà en les aportacions de Romeu als àmbits en què s'havia especialitzat com a investigador i com a professor de la UAB, l'exposició vol oferir una mostra de la diversitat d'orientacions de la seva producció escrita: l'obra poètica, els assajos i comentaris crítics sobre literatura catalana contemporània, les col·laboracions a la revista Ariel , les edicions crítiques i els treballs erudits sobre teatre medieval i renaixentista, poesia popular i folklore i literatura medieval, sense oblidar síntesis històriques i altres obres de divulgació. Ens ha semblat oportú completar la mostra amb un exemplar del seu Quadern de memòries , amb un volum miscel·lani d'homenatge publicat el 1986 i amb una monografia sobre la seva personalitat literària i investigadora.
