 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
||||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
||||
 |
 |
 |
|
||||||||
 |
 |
 |
|
||||||||
 |
|
||||||||||
 |
 |
|
|||||||||
PRESENTACIÓA
Traduir contra el franquisme: Maria Aurèlia Capmany i Manuel de Pedrolo
Maria Aurèlia Capmany i Manuel de Pedrolo són dos dels intel·lectuals i escriptors que més van marcar la represa de la vida cultural catalana a partir dels anys cinquanta, en plena postguerra franquista. Nascuts el mateix any 1918, tots dos van conrear la narrativa, el teatre, l'assaig ; tots dos es van implicar políticament i socialment amb el país, i tots dos van dur a terme també una prolífica tasca de traducció, potser el vessant menys conegut de la seva obra.
Maria Aurèlia Capmany va traduir al català una trentena d'obres de les literatures italiana i francesa, entre les quals predomina la narrativa de postguerra italiana, amb autors com Vasco Pratolini, Cesare Pavese, Italo Calvino, Carlo Cassola o Pier Paolo Pasolini. Destaquen així mateix les versions de sis novel·les del clàssic belga de la intriga Georges Simenon i alguns títols esparsos d'Honoré de Balzac, Luigi Pirandello, Jean-Paul Sartre, Alain Fournier i Marguerite Duras. També va fer adaptacions de clàssics de la literatura infantil i juvenil, com Hans Christian Andersen, els germans Grimm, Isop i Mark Twain. Desprès de la mort del seu company, Jaume Vidal Alcover, va encarregar-se de concloure la traducció de l'últim llibre del cicle novel·lístic de Marcel Proust A la recerca del temps perdut.
Manuel de Pedrolo va traduir una quarantena de títols de les literatures francesa i anglosaxona del segle XX, especialment narradors rabiosament contemporanis en aquell moment, com Henry Miller, Lawrence Durrell, Jack Kerouac i J. D. Salinger. Alhora, va presentar al públic català els autors de l'anomenada generació perduda nord-americana: John Steinbeck, John Dos Passos, Malcom Lowry i William Faulkner. Un altre focus d'interès de Pedrolo fou la novel·la policíaca: va dirigir la primera etapa de la col·lecció La cua de palla, i va traduir-ne títols de Margaret Millar, James M. Cain, Ross MacDonald i Mickey Spillane. Finalment, va traslladar al català dues obres de teatre de Harold Pinter i Els cants de Maldoror del comte de Lautréamont.
Tant Capmany com Pedrolo, amb un itinerari ple de paral·lelismes, són representants destacats de la primera generació de postguerra que, malgrat les dificultats extremes, va maldar per obrir la literatura catalana al món i convertir la llengua catalana en un mitjà d'expressió literària modern i versàtil.