INGRID DAUBECHIES

Ingrid Daubechies (Houthalen, Bèlgica, 17 agost 1954) llicenciada (1975) i Doctora (1980) en Físiques per la Universitat Lliure de Brusel·les, encara que el seu treball ha estat sempre en el camp de les Matemàtiques. Els seus interessos de recerca s'han centrat en els aspectes matemàtics de l'anàlisi del
temps-frequència, en particular l'estudi d'ondetes (wavelets), així com llur aplicacions. L'any 1987 va construir una classe d'ondetes que eren idènticament nul•les fora d'un interval finit. Avui en dia, aquests tipus d'ondetes (Daubechies Wavelets) són les més usades en les aplicacions a la teoria del senyal i el tractament d'imatges.

Des de 1993 és Professora del Departament de Matemàtiques de la Universitat de Princeton. Ha estat la primera dona en ocupar una plaça de "full professor" de Matemàtiques en dita Universitat.

Ha rebut nombrosos premis i reconeixements:

Louis Empain Prize for Physics (Belgium, 1984).
Fellow of the John D. and Catherine T. MacArthur Foundation (1992 to 1997).
Member of the American Academy of Arts and Sciences (elected 1993).
American Mathematical Society Steele Prize for Exposition (1994)
American Mathematical Society Ruth Lyttle Satter Prize (1997).
The International Society for Optical Engineering Recognition of Outstanding Achievement (1998).
Member of the National Academy of Sciences (elected 1998).
IEEE Information Theory Society Golden Jubilee Award for Technological Innovation (1998).
Fellow of The Institute of Electrical and Electronics Engineers, Inc. (1998).
Foreign Member of the Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences (elected 1999).
Doctor Honoris Causa, Université Libre de Bruxelles, Belgium (2000).
National Academy of Sciences Medal in Mathematics (2000).
Eduard Rhein Foundation 2000 Basic Research Award for the invention, the mathematical advancement and the application of wavelets (2000).
Doctor Honoris Causa, Université Polytechnique Fédérale, Lausanne, Switzerland (2001).
William R. Kenan, Jr. Professorship at Princeton University (2004-present).
Doctor Honoris Causa, Université Pierre et Marie Curie, Paris, France (2005).

OLGA ALEXANDROVNA LADYZHENSKAYA

Olga Alexandrovna Ladyzhenskaya va néixer el 7 de març de 1922 a la
ciutat rural russa de Kologriv i va morir el 12 de gener de 2004 a Sant Petersburg.
La seva contribució matemática és molt important degut als seus resultats fonamentals en el camp de les Equacions en Derivades Parcials i a la seva “escola” d’estudiants, col.laboradors i col.legues a Rússia.

La seva tesi doctoral, dirigida per S.L. Sobolev i V.I. Smirnov, defensada el 1949 va ser un punt d’inflexió en la teoria d’Equacions en Derivades Parcials

Va treballar al Departament de Física de la Universitat de Sant Petersburg i va ser cap del laboratori de Física Matemática a la branca de Sant Petersburg de l’Institut Matemàtic Steklov de l’Acadèmia Russa de Ciències.

Va publicar més de 250 articles i va ser coautora de set monografies i llibres de text. El seu llibre “Teoria matemàtica de fluids viscosos incompressibles”, publicat el 1961, s’ha convertit en un clàssic en aquest tema. El seu principal “amor” matemàtic van ser les Equacions en Derivades Parcials de Mecánica de fluids, en particular les equacions de Navier-Stokes.

Entre els honors obtinguts destaquen

1969 Premi de l’ Estat de la Unió Soviètica
1985 Escollida com a membre estranger de la Deustche Akademie Leopoldina
1989 Escollida com a membre de l’ Accademia Nazionale dei Lincei
1990 Escollida com a membre de l’Acadèmia de Ciències Russa
2002 Premiada amb la gran medalla Lomonosov d’ or de l’ Academia russa
2002 Doctora Honoris Causa, Universitat de Bonn

Algunes publicacions:
• amb N.Uraltseva, Linear and Quasilinear Elliptic Equations, Nauka,
Moscow 1964 ; Engl trans, Academic Press, New York 1968
• Solution in the large of boundary value problems for the Navier-Stokes
equations in 2 space variables. Comm. Pure Appl. Math. 12, (1959) 427–433.
• Attractors for Semigroups and Evolution Equations, Lezioni Lincei, Cambridge
Univ Press, 1991.

Informació extreta de LA GACETA DE LA RSME, Vol. 7.3 (2004).

IDUN REITEN

Fa recerca en Àlgebra, els seus camps d’interès són l’Àlgebra commutativa, l’Àlgebra Homològica i, especialment, la Teoria de Representacions d’Àlgebres de Dimensió Finita. La seva feina es caracteritza per l’ús profund de tècniques homològiques i funtorials que ha donat lloc a un desenvolupament molt original i que ha aportat idees noves també a altres àrees de les Matemàtiques. Juntament amb M. Auslander, va deselvolupar el que ara es coneix con la Teoria d’Auslander-Reiten, que és un pas decisiu per entendre com és l’espai de les representacions (o espai de moduli) de les álgebres de dimensió finita.

Desde fa molts anys és catedràtica de la Universitat de Trodheim (Noruega). Ha dirigit cinc tesis doctorals, ha publicat més d’un centenar d’articles i ha publicat diversos llibres de recerca.

Va ser conferenciant invitada de la sessió d’Àlgebra del International Congress of Mathematicians de 1998 (ICM 98, Berlin). Proposada per l’Academia de Ciències Noruega, és membre de l'Abel Prize Board. L’any 2005 ha rebut el premi de la Fundació Humboldt (Alemanya) a la recerca.

MARTA SANZ SOLÉ

Va obtenir el grau de doctora en Matemàtiques a la Universitat de Barcelona l’any 1978. Actualment és catedràtica del Departament de Probabilitats Lògica i Estadística de la UB. La seva especialitat és la Teoria de la Probabilitat i, més precisament, l’Anàlisi Estocàstica.

És autora de diversos llibres, tant docents com d’investigació i d’uns setanta articles de recerca, la majoria d’ells publicats en les millors revistes de les àrees de Probabilitats i Anàlisi Funcional. Des de 2002 és editora associada de la revista Stochastic Processes and their Applications.

L’any 1998 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit en la recerca que concedeix el govern de la Generalitat de Catalunya.

Ha dirigit sis tesis doctorals i ha sabut compaginar un molt alt nivell de recerca amb la gestió científica i docent. Per exemple, va ser membre electe del Comitè Executiu de l’European Mathematical Society (període 1997-2004), ha estat Degana de la Facultat de Matèmàtiques i Vice-presidenta de la Divisió de Ciències de la UB.

ULRIKE TILLMANN

Ulrike Tillmann, catedràtica a l’Institut de Matemàtiques de la Universitat d'Oxford, és una de les liders¬ mundials en l'estudi dels “l’espais de superfícies”, coneguts pel nom d’espais de moduli de Riemann. Aquests són objectes matemàtics fonamentals que juguen un paper central tant a topologia, a geometria algebraica com a l'anàlisi complexa. La seva recerca ha estat motivada per questions de física quàntica i teoria de cordes :

"In a way, we have identified the source of quantum field theories in any dimension, and my hope is that this will shed some light on quantum field theories in general." Prof. U. Tillmann.

Va ser conferenciant invitada a la sessió de Topologia del International Congress of Mathematicians de l’any 2002 (ICM Beijing 2002). L’any 2004 va rebre el Premi Whitehead, de la London Mathematical Society, per les seves contribucions a la recerca en matemàtiques. Des de fa uns anys és editora de la revista “Algebraic and Geometric Topology”. Actualment gaudeix d’una EPSRC Advanced Research Fellowship.