Centrar en un sol document una exposició bibliogràfica, així com organitzar una exposició museística amb una sola obra, pot semblar d’antuvi un empobriment expositiu, una pèrdua d’oportunitat de mostrar un conjunt més ampli o superior, i encara més avui, quan vivim, més que mai, sota una múltiple i voraç acumulació d’informacions i de requeriments per totes bandes.
Si, tanmateix, hem triat aquesta opció és perquè l’obra que us presentem comporta per si sola una dimensió de pensament suficient, grandiosa i tothora trasbalsadora, la qual ha generat també, al seu torn, la seva pròpia literatura.
De ben segur que dins el sortosament ric i ampli patrimoni documental de la creació cultural, científica i tècnica que ha generat la humanitat al llarg dels segles, hi trobaríem moltíssims documents que per ells sols poden omplir i tocar temàtiques prou trasbalsadores o prou grandioses per al debat i la reflexió però, tanmateix, la d’aquest mestre de la sospita – Paul Ricoeur dixit -, és a dir, la de Sigmund Freud, escrita a raig l’estiu de 1929, sense les possibilitats de consulta a cap biblioteca, sense que procedeixi d’un encàrrec o compromís, en el marc d’unes vacances familiars a la localitat bavaresa de Schneewinkl, prop de Berchtesgaden, lloc on més tard es van instal·lar els líders nacionalsocialistes, en una estranya o casual correspondència amb l’imaginari premonitori de Freud, n’és, sens dubte, més que una mostra suficient.
Quan Das Unbehagen in der Kultur (El malestar en la civilització) fou publicada el 1930, ràpidament s’exhauriren els 12.000 exemplars de la primera edició i encara avui continua sent un dels llibres més reeditats del pare de la psicoanàlisi.
En l’obra on s’hi planteja la cara fosca del procés de civilització humana, les tensions que es donen entre l’individu i la societat, i del sentiment de culpa i sofriment que en causa, es mostra "el cercle fatal" a què arribem amb les societats civilitzades, com diu el filòsof i darrer traductor de l’obra al català, J.M. Terricabras, "d’una banda, la civilització és la que ens causa el sofriment; de l’altra, és també la que ens ajuda a protegir-nos i a superar aquest sofriment".
Amb aquesta exposició, que ocupa l’Expositor Temàtic de la biblioteca a més d’una part de la Sala de Catàlegs, i mitjançant unes instal·lacions artístiques entorn les principals idees de l’obra, i, també, en el marc de les activitats que s’hi duran a terme, és a dir, un acte d’inauguració, el 21 de març, i una taula rodona, el 9 de maig, es pretén recordar i aprofundir en el coneixement i la reflexió que du a terme Freud en aquesta obra. Vol comprovar-ne la seva validesa en el debat d’avui –malgrat els canvis culturals i socials soferts especialment els anys 1960-1970 que han rebaixat la rigidesa de les normes disciplinàries-, perquè creiem que el seu discurs i les tesis plantejades són en certa mesura "intemporals"–malgrat el caire problemàtic d’aquesta afirmació- pel seu calat profund, per la seva penetració en la realitat de l’existència humana.
Dins les tasques dels professionals que treballen en l’àmbit de les biblioteques i de la documentació no els pertoca l’elaboració de coneixement –llevat del de la seva pròpia competència-, ans sí la gestió dels seus productes, mitjançant la recopilació, el tractament, la conservació, la recuperació i difusió per a la contribució i ajuda a la seva creació, mitjançant la facilitació de sinergies que s’avancin a les necessitats del coneixement, forjant alhora la creació de noves aportacions entorn dels documents que vol divulgar.
Per inaugurar aquesta tendència hem comptat amb l’entusiasta col·laboració de la professora del Departament de Sociologia María Jesús Izquierdo Benito, que ha escrit per a aquesta avinentesa un interessant article titulat Una lectura d’El malestar en la cultura, on a més de repassar les aportacions de Freud, fa una agosarada aproximació a les implicacions polítiques de les tesis desenvolupades a l’obra. Des de fa temps la professora Izquierdo, conscient de la importància de l’obra, la recomana, any rere any, als seus alumnes. D’altra banda hem demanat als professors Alejandro Andreassi Cieri del Departament d'Història Moderna i Contemporània, i al professor Pompeu Casanovas i Romeu, del Departament de Ciència Política i de Dret Públic, la col·laboració en la taula rodona que amb motiu de l’exposició realitzarem al final de la mostra junt amb la professora María Jesús Izquierdo. Ambdós professors, Alejandro Andreassi i Pompeu Casanovas, també han contribuït amb uns textos a l'apartat d'Articles d'opinió d'aquesta web, a partir dels seus treballs per a la taula rodona.
Que a les tres fonts de sofriment que assenyala Freud, a saber "la superioritat de la naturalesa, la fragilitat i caducitat del nostre cos i la insuficiència dels nostres mètodes per regular les relacions humanes", acceptem només les dues primeres com a mai totalment controlables -ja que mai arribarem a dominar totalment la naturalesa i el nostre cos sempre serà limitat en la seva capacitat d’adaptació i de rendiment-, en general, no considerem el sofriment d’origen social més que en la part que depèn de nosaltres -per utilitzar la vella disjuntiva estoica d’Epictet- sense considerar aquella que no hi depèn, aquella que formaria part de la indomable naturalesa i que podria amagar-se en la nostra constitució psíquica, tal com ens revela l’obra de Freud.
Sota aquesta llum sembla que, si acceptem com a vàlides les tesis que ens planteja El malestar en la civilització, hauríem de canviar la perspectiva per repensar la palesa insuficiència dels nostres mètodes per regular les relacions humanes.
El debat entre si aquest treball del creador de la psicoanàlisi és ciència o bé filosofia, o una determinada ciència o una determinada filosofia és avui del tot estèril i més propi de l’època que li va tocar viure a Freud 1, o parlar d’una obra pessimista o no, quan el que se’ns proposa és una reflexió objectiva, sigui quin sigui el resultat, per acarar-nos a la comprensió valenta i plena d’honestedat intel·lectual, per a la construcció de la nostra felicitat col·lectiva. Tota disquisició en aquest sentit no pot ser res més que un amagar el cap sota l’ala.
Aquesta exposició, a més a més, es proposa, si bé es conforma com a digital i com a presencial, prendre el lloc, és a dir, l’espai físic i geogràfic de la biblioteca, com a espai privilegiat per a la seva activitat. Vol contribuir a repensar la funció de la biblioteca presencial davant les magnífiques possibilitats que ha obert la nova biblioteca digital. Vol donar contingut, sentit i necessitat al lloc físic que han ocupat fins ara els sistemes bibliotecaris tradicionals, com a lloc complementari dins la recopilació, tractament, conservació, recuperació i divulgació que possibilita el coneixement. Vol facilitar encontres no virtuals de persones i d’idees entorn dels documents -amb suport físic i/o digital- que afavoreixin els intercanvis de coneixement i la generació de noves idees. Vol crear models de relació cognitiva específics enfront dels documents i del seu espai físic bibliotecari, perquè com diu el geògraf Joan Nogué: "Cada territori té un discurs, cada paisatge té un imaginari"2 i caldria afegir, extrapolant, que cada mitjà té un discurs, cada suport formal un imaginari.
Cal finalment agrair als professors esmentats més amunt la seva contribució imprescindible com experts. També agrair l’aportació de l’escultor i ceramista Joan Salvat i Ferré que, expressament per a la ocasió i a propòsit de la seva personal lectura de l’obra de Freud, ha construït la peça que s’exposa.
Josep Vicens-i-Planagumà
|
1 El mateix Freud "no abona l'oposició radical entre ciència i filosofia -oposició que resulta postissa i estèril-, sinó que només s'oposa a la tirania filosòfica. I també a la científica. Per això, molt abans que Karl Popper dirigeixi la seva cèlebre crítica a la psicoanàlisi en nom precisament del rigor científic, Freud es desmarca del cientisme i es manifesta a favor d'un coneixement obert." (Del pròleg de: FREUD, Sigmund.El malestar en la civilització. Girona: Accent, 2008. Traducció i pròleg de J. M. Terricabras.)
2 NOGUÉ, Joan. Paisatge, territori i societat civil. València: Tres i Quatre, 2010