Comitè

Jordi Mas López (Departament de Traducció i d’Interpretació, Universitat Autònoma de Barcelona) ha centrat la seva recerca en la influència de la literatura japonesa en la catalana i, especialment, en l’apropiació de les formes poètiques de l’haiku i la tanka. Ha publicat el volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku (PAMSA, 2004) i articles com “Josep Maria Junoy’s Four and Five-Line Poems in El Dia: a Meditation on the Haiku” (Modern Language Review, gener 2005”, “La poètica postcubista de Josep Maria Junoy” (Els Marges, primavera 2005), “Les tankes de Salvador Espriu: l’assimilació d’una forma poètica oriental” (a: Si de nou voleu passar. PAMSA,2005) o “La primera recepció de l’haiku en la literatura catalana” (amb Marcel Ortín a Els Marges, primavera 2009”). També ha editat el volum monogràfic col·lectiu La Tanka Catalana. (Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2011) i ha traduït diversos clàssics japonesos al català.

Sara Rovira-Esteva és llicenciada en Traducció i Interpretació i doctora en Teoria de la Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professora de xinès modern, traducció del xinès i lingüística xinesa del Departament de Traducció i d'Interpretació (Universitat Autònoma de Barcelona). La seva activitat investigadora es vertebra al voltant de les línies de recerca següents: els estudis de traducció, l’ensenyament del xinès com a llengua estrangera, la lingüística contrastiva i l’anàlisi crítica del discurs. Entre les seves publicacions més destacades trobem: "Lengua china para traductores: 学中文，做翻译 2 Vol (Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2007), Lengua y escritura chinas: Mitos y realidades (Edicions Bellaterra, 2010) i la coedició de Translation Peripheries. Paratextual Elements In Translation (Peter Lang, 2012).

Helena Casas Tost (Departament de Traducció i d’Interpretació, Universitat Autònoma de Barcelona) ha centrat la seva recerca en la lingüística contrastiva i aplicada del xinès i la traducció del xinès al català i al castellà. Ha publicat a revistes especialitzades de traducció com ara The Interpreter and Translator Trainer, Perspectives. Studies in Translatology, Trans. Revista de traductología o Quaderns. Revista de traducció. Entre les darreres publicacions destaquen “Translating onomatopoeia from Chinese into Spanish: a corpus-based analysis” (en premsa, Perspectives), “Orientalism and Occidentalism: two forces behind the image of the Chinese language and construction of the modern Standard” (amb Sara Rovira a Journal of Multicultural Discourses, 2009) o “Estudio comparativo de las onomatopeyas chinas y españolas” (a Pedro San Ginés (ed.). Nuevas Perspectivas de Investigación sobre Asia Pacífico, 2008). També fa de traductora autònoma del xinès de textos de caire general, especialitzat i audiovisual.

Artur Lozano-Méndez, llicenciat en Traducció i Interpretació i en Estudis d’Àsia Oriental, i doctor en Traducció i Estudis Interculturals – Recerca en Àsia Oriental Contemporània, és professor de llengua japonesa, política japonesa i pensament modern i contemporani de Japó a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca s’ha dirigit a l’estudi comparatiu i pedagògic dels anomenats “estudis d’àrea”, i també estudia la circulació internacional de representacions de la cultura popular japonesa. Ha participat a diversos panels de congressos internacionals de primera línia. Entre les seves publicacions hi ha recensions, papers i el capítol “Techno-Orientalism in East-Asian Contexts: Reiteration, diversefication, Adaptation” del llibre Counterpoints: Edward Said’s Legacy editat per M. Telmissany i S. Tara Schwartz (Cambridge Scholars Publishing, 2010).

Maria Teresa Rodríguez Navarro és professora al Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona). Ha publicat, entre altres: “La presencia del Bushidô en el Japón actual” (a Japón y el mundo actual (2011) “The reception of Ethical and Aesthetical values of Japanese Culture in the West;“The translations of Nitobe’s Bushido and Okakura’s Book of tea into Spanish” (Cultural Translations. Proceedings of the Workshop/Symposium in Varberg and Kyoto), “Interculturality, translation and cultural mediation in the Meiji Era: Okakura Kakuzô and The Book of Tea” (en premsa). “Nostalgia and Myth: Two representation of Bushidô in Comtemporary Japan” Routledge, 2009), “Millán-Astray´s  translation of Nitobe's  Bushido: The Soul of Japan (Meta.  Le journal des Traducteurs/ Meta. Translators Journal: Les Presses Universitaries de Montreal, 2008).

Alba Serra-Vilella, és llicenciada en Traducció i Interpretació, amb l’especialització de llengua i cultura japonesa. Actualment cursa un doctorat amb una beca FI; el tema de la tesi és el paper dels paratextos de la traducció del japonès en la creació de l’alteritat. La seves línies de recerca principals són la traducció del japonès, la recepció de la literatura japonesa i els paratextos de la traducció. També té interès en la didàctica de la llengua japonesa. Entre les seves publicacions hi ha una ressenya del volum La tanka catalana a Quaderns. Revista de traducció (n. 19, 2012) i la traducció del japonès de l’article: KANG Sangjung, "El orientalismo y el descubrimiento de 'Oriente'", a GUARNÉ, Blai (ed.) Antropología de Japón. Identidad cultural y globalización en Asia Oriental. Barcelona: Edicions Bellaterra (en premsa).