Ponents

D. Sam Abrams (Beckley, West Virginia, 1952) és un dels crítics i teòrics més importants de les lletres catalanes, a més de poeta, traductor, assagista i professor de filosofia i literatura. Llicenciat en Hispàniques per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha traduït una vintena de volums de poesia catalana moderna a l'anglès. Ha estat curador de l'edició de Poesia anglesa i nord-americana; Àlbum Ràfols-Casamada: veure és sentir; Dietaris de Marià Manent i El llarg dinar de Nadal de Thorton Wilder. Ha tingut cura, igualment, de Tenebra blanca, la primera antologia realitzada sobre poemes en prosa en la literatura catalana contemporània. És co-director de les col·leccions "Clàssics" de Proa i "Calaix de Versos" d'Eumo. També col·labora amb la premsa diària.

 

Mercè Altimir Losada (Departament de Traducció i d’Interpretació, Universitat Autònoma de Barcelona). Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctora en Teoria de la Traducció. De l’any 1993 ençà ensenya traducció del japonès a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat, a més, professora de literatura japonesa (del curs 1995-1996 fins el 2000-2001). Va coordinar el cicle de conferències «Lletres japoneses» de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona l’any 2008. Ha publicat «Notes de l’ermitatge de la il·lusió» (Els Marges, 1995): una versió d’un dels diaris de viatge (prosa i poesia) del poeta d’haiku més conegut del Japó, Matsuo Bashô. El treball de recerca de doctorat va tractar de les traduccions d’aquest mestre del haikai. És autora de diverses versions d’escriptors japonesos clàssics moderns.

 

Enric Balaguer  (el Castell de Guadalest, 1959) és assagista i professor de literatura catalana a la Universitat d'Alacant. Ha realitzat estudis sobre autors i aspectes de la literatura de postguerra i de la literatura actual. Col·labora en la premsa, en publicacions com ara el diari Información, i en revistes com El Temps, l'Aiguadolç o Caràcters. Entre els seus llibres d'estudi destaquen Dinou poetes dels seixanta (1987), Poesia, alquímia i follia. Una aproximació a l'obra poètica de Josep Palau i Fabre (1995), Ressonàncies orientals: budisme, taoisme i literatura (1999), Els colors i les paraules. Notes sobre Joan Fuster i la pintura (2007), així com nombrosos articles sobre Joan Salvat-Papasseit, Joan Puig i Ferreter, Joan Fuster, Mercè Rodoreda o Quim Monzó.

Sebastià Bonet és professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Coautor, amb Joan Solà, de Sintaxi Generativa Catalana (Enciclopèdia Catalana, 1986). Curador de l’edició crítica de Primera història d’Esther, de Salvador Espriu (CDESE/ Edicions 62, 1995). Pronuncià la conferència inaugural del I Simposi Internacional Salvador Espriu, titulada “D’un llibre de salms perdut”, que versava sobre un conjunt d'haikus inèdits del poeta (cf. Si de nou voleu passar, PAMSA, 2005, pàg.19-68). Ha publicat És això, més o menys, recull de 126 tankes (Pagès, 2012).

 

Denise Boyer (París, 1946) és doctora per la Universitat Paris-Sorbonne amb una tesi titulada L’oeuvre en vers de Salvador Espriu - Essai de systématique. Ha estat catedràtica de llengua i cultura catalanes i directora del Centre d’Études Catalanes de la mateixa Universitat (2003-2009), on ha creat el Séminaire d’Études Catalanes (SEC), component del grup de recerca CRIMIC del departament d’Hispàniques, i on continua com a catedràtica emèrita. El seu especial interès per la poesia japonesa l’ha portada a publicar, entre diversos treballs sobre literatura catalana del segle XX (Espriu, Comadira, Rodoreda…), articles sobre les formes poètiques japoneses en català, i a traduir, entre altres obres (Espriu, Comadira, Benet i Jornet…), el recull d’haikus Mojave d’August Bover.

 

Miquel Desclot (Barcelona, 1952). Estudis de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1975 i 1980 i entre 1982 i 1991. Lector i professor a la Universitat de Durham (Anglaterra) entre 1980 i 1982. Escriptor freelance des de 1991. L’any 1971 publicava el seu primer llibre de poesia, Ira és trista passió, i també el seu primer llibre per a infants, El blanc i el negre. Des de llavors ha anat publicant amb regularitat llibres de poesia, de literatura per a infants, de prosa memorialista, d’assaig i de traduccions poètiques (Shakespeare, Molière, Blake, Wordsworth, Dante, Petrarca, Michelangelo, Goldoni, Apollinaire, Cardarelli, Saba, etcètera). Ha escrit textos per a compositors diversos.

 

Rosa Delor (Barcelona, 1943) és doctora en Filologia Catalana i directora de les Obres Completes de Salvador Espriu – Edició Crítica, on ha editat El doctor Rip, Israel, El caminant i el mur i Final del laberint. Ara està anotant Les cançons d’Ariadna. Entre les seves publicacions destaca el recull d’assaigs Salvador Espriu o El cercle obsessiu de les coses (1989); l’edició de dues antologies de Salvador Espriu: Ocells, antologia poètica (1990) i La roda del temps. (2003). En particular, la relació d’Espriu amb el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel en l’assaig La mort com a intercanvi simbòlic (1993). La seva obra més important és l’estudi hermenèutic Salvador Espriu, els anys d’aprenentatge, que obtingué el Premi de la Crítica de Serra d’Or. Ha donat una interpretació cabalística a l’obra poètica d’Espriu.

 

Abraham Mohino i Balet (1969) és escriptor, artista gràfic i professor de literatura. Ha editat obres tan remarcables com l’Obra poètica completa de Rosa Leveroni (Girona: CCG Edicions, 2010) o Agonia de llum, la poesia secreta de Mercè Rodoreda (Manresa: Angle Editorial, 2002). Ha estat responsable, amb Mònica Miró, de La poesia essencial de Rosa Leveroni (Girona: CCG Edicions, 2010) i d’Autoretrat de Mercè Rodoreda (Barcelona: Angle Editorial, 2008); i, amb Enric Pujol, de Cartes d’amor i d’exili: Rosa Leveroni-Ferran Soldevila (Barcelona: Viena, 2009) i Confessions i quaderns íntims de Rosa Leveroni (València: Edicions 3i4, 1997). És també autor de l’assaig La prosa de Rosa Leveroni: instantànies de l’ésser (Vic: Eumo Editorial, 2004). Com a poeta ha publicat dues col·leccions d’haikus: juntament amb Mònica Miró, En el límit de l’ombra, pols de cinabri (Mallorca: Editorial Moll, 2011); i Persistència del blanc titani en temps dels ametllers florits, XLV Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot (Barcelona: Viena Edicions, 2012).

 

Francesc Parcerisas (Begues, Baix Llobregat, 1944) és poeta, traductor i crític literari. Professor de la Facultat Traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual n’ha estat degà (2008-2011). Ha publicat els llibres de poemes Homes que es banyen (1966), Triomf del present (1991), recull de la seva obra poètica entre 1965 i 1983,  L'edat d'or (1984), Focs d'octubre (1992), Natura morta amb nens (2000) i Dos dies més de sud (2006). Ha rebut nombrosos premis, com ara el Carles Riba del 1966, el de la Crítica de poesia catalana (1983) i el de Literatura de la Generalitat de Catalunya. Ha escrit llibres d’assaig (L’objecte immediat, 1991, i El placer de la lectura, aquest darrer amb A. Aguilar-Amat) i prosa (La primavera a Pequín, 2012). També ha desenvolupat una intensa tasca com a traductor de l’anglès, el francès i l’italià, reconeguda amb diversos premis. Ha col·laborat  en revistes culturals i literàries, i a la premsa, en especial al “Quadern de Cultura” d’El País. Ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes entre 1998 i 2004 i n’és el degà d’ençà de 2010; fou president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i n'és membre de la Comissió Consultiva.