1927. Neix a Barcelona
1946. Joan Vinyals li organitza la seva primera exposició a la Galería Arte de Bilbao
1947. Exposa als Blaus de Sarrià, presentat per J.V. Foix
1947. Funda la revista Algol amb Joan Brossa, en la qual col·laboren Enric Tormo, Arnau Puig, Jordi Mercadé i Francesc Boadella
1948. Membre fundador de Dau al Set, revista de la qual fou director. Forma part del grup avantguardista, amb el mateix nom, del qual eren membres Joan Josep Tharrats, Arnau Puig, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Brossa, entre altres. Coneix Joan Miró i visita el seu taller. Es seleccionat per Eugeni d'Ors per a participar al Salón de los Once de Madrid
1951. Coneix el poeta brasiler João Cabral de Melo Neto, cònsol a Barcelona, el qual li va patrocina un àlbum amb litografies i un amb aiguaforts. Edità diversos àlbums de litografia, aiguaforts i monotips
1952. Es va presenta a la I Biennal Hispano Americana.
1953. Se'n va a viure a São Paulo (Brasil)
1954. Fa una exposició al museu d’art modern de São Paulo amb un gran èxit (el mateix museu adquireix la totalitat de les obres)
1955. A la Biennal de São Paulo d'aquest any li es atorgada la beca Ciccillo Matarazzo per a prosseguir el seu treball
1957. Funda i dirigeix l’escola l’Espai, en la qual experimenta una didàctica nova del dibuix i la creació plàstica. També dirigeix l’escola Álvarez Penteado. Durant la seva etapa brasilera (anomenada d'questa manera pels temes que toca i la forma de tocar-los), Ponç coneix les selves equatorials i queda molt impressionat per la seva fauna i els insectes. Destaquen diferents sèries: ocells (1953-54), Brasil (1954), Instruments de tortura (1954) i Caps (1958-59).
1959. La Biennal de São Paulo li concedeix el Gran Premi Internacional de Dibuix 1962. Torna a Catalunya, primer establert al Bruc i després a Cadaqués
1964 . Fixa la seva residència a Barcelona, on presentà una retrospectiva a la galeria René Metras i una exposició a Grabado Catalán.
1965. A la VIII Biennal de São Paulo se li concedeix el Gran Premi Internacional de Dibuix.
1965- 1984. Ponç, com autor ja consagrat, exposa a Nova York, Rio de Janeiro, Bonn, París, Frankfurt, Ginebra, Antibes, Madrid, etc. Durant els anys 70 alterna diverses ètapes creatives: època metafísica-geomètrica (1969), etapa dels personatges metafísics (1970), etapa de l’acupintura (1971). Els darrers anys realitza una sèrie de dibuixos: Les mans de Fanafa, obra que ell mateix considerà com un resum representatiu de la seva trajectòria.
1984. Mor a Sant Pau de Vença, Occitània
