Es presenten els treballs sobre literatura catalana escrits per Martí de Riquer en ordre cronològic:
«Influències del Secretum, de Petrarca, sobre Bernat Metge». Criterion. IX (p. 243-248), 1933.
«Notes sobre Bernat Metge». Estudis Universitaris Catalans. XVIII (p. 105-125), 1933.
L’Humanisme català (1388-1494). Barcelona, Barcino, 1934.
Humanisme i decadència en les lletres catalanes. Barcelona, Revista de Catalunya, 1934.
«Les lettres de Bernat Metge à Madona Isabel de Guimerà». Romania. LX (p. 94-96), 1934.
Antoni Canals, Scipió e Anibal, De Providència, De arra de ànima. Barcelona, Barcino, 1935.
Comentaris crítics sobre clàssics catalans. Barcelona, La Revista, 1935.
Jordi de Sant Jordi, Poesies. Estudi crític i edició. Barcelona, Catalònia, 1935.
Pere Torroella, Poesies. Pròleg. Barcelona, Catalònia, 1935.
«IX diàlegs dels morts de Llucià de Samosata». La Rosa del Vents, 1935.
Antologia general de la poesia catalana. En col·laboració amb J. M.Miquel i Vergés i J. Teixidor. Barcelona, 1936.
«Algunes dades més sobre Bernat Metge», a: Homenatge a Antoni Rubió i Lluch. Analecta Sacra Tarraconensia (p. 173-176), 1936.
«Andreu Febrer». Cruz y Raya (p. 96-116), 1936.
«Versions castellanes del “Valeri Màxim d’Antoni Canals”». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XVII (p. 293-296), 1936.
Ausias March, Obras. Selecció, traducció, pròleg i notes. Barcelona, Yunque, 1941.
«Influencia de Ausias March en la lírica castellana de la Edad de Oro». Revista Nacional de Educación. VIII (p. 49-74), 1941.
«Relaciones entre la literatura renacentista castellana y la catalana en la Edad Media». Escorial. III (p. 36-40), 1941.
«Ricardo de Bury y fray Antonio Canals». Revista de Bibliografía Nacional. IV (377-380), 1943.
La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas. Discurso de recepción en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1944.
«Las poesías de Pero Martínez (escritor catalán del siglo XV)». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. XVII (p. 179- 223), 1944.
«Las cuatro Pasiones traducidas por Verdaguer». Mediterráneo. III, 1945.
Jacinto Verdaguer, L’Atlàntida. Primera edición crítica según dos manuscritos autógrafos y las ediciones de 1877 y 1878, preparada por E. Junyent y Martín de Riquer. Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona, 1946.
Obras de Pero Martínez, escritor catalán del siglo XV. Edició, pròleg i notes. Barcelona, CSIC, 1946.
Traducciones castellanas de Ausias March en la Edad de Oro. Estudi i edicions. Barcelona, Instituto Español de Estudios Mediterráneos, 1946.
Joanot Martorell, Martí Joan de Galba. Tirant lo Blanc. Text, introducció, notes i índex. Barcelona, Selecta, 1947.
Resumen de literatura Catalana. Barcelona, Seix y Barral, 1947.
«Examen lingüístico del Libre dels feyts d’armes de Catalunya, de Bernat Boades». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. XXI (p. 247-274), 1948.
Nuevas contribuciones a las fuentes del Tirant lo Blanch. Conferencia con motivo del IV centenario de Cervantes (1547-1947). Barcelona, Biblioteca Central de la Diputación de Barcelona, 1949.
«Un nuevo manuscrito con versiones catalanas de Arnau de Vilanova». Analecta Sacra Tarraconensia. XXII (p. 1-20), 1949.
Ramon Llull, Libro de Amigo y Amado. El Desconsuelo. Pròleg, text i traducció. Barcelona, Juan Flores, 1950.
Bernat Metge. Obres completes i selecció de lletres reials per ell redactades. Barcelona, Selecta, 1950.
Andreu Febrer, Poesies a cura de Martí de Riquer. Barcelona, Barcino, 1951.
«Gabriel Ferruç y Guerau de Massanet, poetas catalanes del siglo XV». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. XXVII (p. 148- 176), 1951.
«“Stramps” y “Midons” de Jordi de Sant Jordi». Revista Valenciana de Filología. I (p. 19-27), 1951.
«Un trovador valenciano: Pedro el Grande de Aragón». Revista Valenciana de Filología. I (p. 287), 1951.
«Reconstrucción de una poesía de Jordi de Sant Jordi». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. XXVIII (p. 207-212), 1952.
Gilabert de Próxita, Poesies a cura de Martí de Riquer. Barcelona, Barcino, 1954.
«Miscelánea de poesía medieval catalana, I: Guerau y Pere de Queralt, II: Melchior de Gualbes, III: Bernat Serra, IV: Canción anónima 146 “Atressi.m pren com la mola com mol”». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. XXVI (p. 151-185), 1954-1956.
Jordi de Sant Jordi. Estudio y edición. Granada, Universidad de Granada, 1955.
«Alain Chatier y Ausias March». Revista de Filología Española. XXXIX (p. 336-338), 1955.
«La lengua de los poetas catalanes medievales». VII Congreso Internacional de Lingüística Románica. Barcelona, Abadía de Sant Cugat (Imp. F. Rodríguez) (p.171-179), 1955.
«La canción de San Valentín del poeta Pardo». Revista de Filología Española. XXXIX (p. 338-344), 1955.
«La Tragèdia de Lançalot, texto artúrico catalán del siglo XV». Filologia Romanza. II (p. 113-139), 1955.
«La leyenda de la infanta doña Sancha hija de don Jaime el Conquistador», a: Homenaje a J.M. Millás Vallicrosa. Vol. II (p. 229-241). Barcelona, CSIC, 1956.
Obras poéticas de Juan de Boscán. Edició crítica en col·laboració amb A. Comas y J. Molas. Barcelona, Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona, 1957.
«El poema de Arnau d’Erill contra su sobrino Fra Ramon Roger d’Erill». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. XXIX (p. 205-218), 1961-62.
«Poesía catalana en elogio de Alfonso el Magnánimo». Saggi e riceche in memoria di Ettore Li Gotti. Vol. III (p. 5-11). Palermo, Cetro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani, 1961.
«Francesc Carrós Pardo de la Casta», a: Estudis de literatura catalana oferts a Jordi Rubió i Balaguer, I. Estudis Romànics, X (p. 301-305), 1962.
«El poeta catalán Arnau d’Erill», a: Romania, Scritti offerti a Francesco Piccolo (p.271-277). Napoli, Armanni, 1962.
«Les rapports entre les littératures catalane et italianne», a: Proceedings of the IIIrd. Congress of the Comparative Literature Association (p. 123-131). The Hague, Mouton, 1962.
«Fecha y localización de algunos sermones de San Vicente Ferrer». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. XXX (p. 151-168), 1963-64.
«Fragmentos de un manuscrito del “Inferno” de Dante con glosas en catalán». Spanische Forschungen der Görresgesellschaft, I (p. 251-253), 1963.
«Pero Niño visto por Bernat Metge». Studia Philologica, homenaje a Dámaso Alonso. Vol. III (p. 215-223). Madrid, Gredos, 1963.
Història de la literatura catalana (3 vol.). Esplugues de Llobregat, Ariel, 1964.
«Il poeta Andreu Febrer, castellano di Catania, primo traduttore della Commedia in catalano», a: Dante e la Magna Curia. Atti del Convegno di Studi Palermo, Catania, Messina, 7-11 novembre 1965. Palermo, Centro di Studi Filologici e Linguistici Sicilliani (p. 2-11), 1966.
«L’épopea medievale en Catalogna», a: Atti del convegno internazionale sul tema: La poesia epica e la sua formazione (p. 181-191). Roma, Accademia del Lincei, 1970.
«El “Complant” de Guillem Gibert por la muerte del Príncipe de Viana», a: Homenaje a José Esteban Uranga (p. 185-192). Pamplona, Aranzadi, 1971.
El combate imaginario. Las cartas de batalla de Joanot Martorell. En col·laboració amb M. Vargas Llosa. Barcelona, Barral, 1972.
Literatura catalana medieval. Barcelona, Delegació de Serveis de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, 1972.
«Jaime el Conquistador autor del Libre dels Feyts», a: Libre del feyts del rey en Jacme, edición facsímil del manuscrito de Poblet (1343) conservado en la Biblioteca Universitaria de Barcelona (p. 3-19). Barcelona, Universidad de Barcelona, 1972.
«L’art militar al Tirant lo Blanc», a: In memoriam Carles Riba (1959- 1969). Vol. I (p. 325-338). Barcelona, Institut d’Estudis Hel·lènics, Departament de Filologia Catalana, Ariel, 1973.
«Francí Guerau, poeta catalán del siglo XV», a: Mélanges de langue et de littérature offerts à Pierre Le Gentil (p. 733-744). París, 1973.
«L’escriptor Jaume I», a: Jaume I el Conqueridor (1276-1976), en el VII centenari de la seva mort (p. 78-83). Barcelona, Fundació Carulla Font, 1976.
«El prosista Jaime el Conquistador», a: Conmemoración de la fiesta nacional del libro español (p. 9-14). Madrid, Instituto de España, 1977.
«Ramon Llull y el respeto a la opinión ajena», a: Die Idee der Freiheit in der literatur der romanischen Völker. Vorträge des Tübinger internationalen Symposiums am 23 und 25 März 1977 (p. 13-25). Tübinger Universitätschriften, 1977.
«El caso particular de Cataluña», a Grundiss der Romanischen Literaturen des Mittelalters. Vol. IV (p. 665-666). Heidelberg, Carl Winter, 1978.
«Evolución estilística de la prosa catalana medieval». Miscellanea Barcinonensia. XVII (p. 9-19), 1978.
«Introducción literaria. La Edad Media», a: Cataluña. Vol. II (11-43). Madrid, Fundación Juan March; Barcelona, Noguer, 1978.
Joanot Martorell, Martí Joan de Galba, Tirant lo Blanc i altres escrits de Joanot Martorell. Edició de Martí de Riquer. Barcelona, Ariel, 1979.
«Misser Pau Agullana i la negra Mònica», a: Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra (p. 471-500). Barcelona, Curial, 1979.
Història de la Literatura Catalana (segona edició corregida). 3 vol. Barcelona, Ariel, 1980.
Gilabert de Próixita, Andreu Febrer, Melchior de Gualbes, Jordi de Sant Jordi: Obra lírica a cura de Martí de Riquer. Barcelona, Edicions 62 i La Caixa, 1982.
Joanot Martorell, Martí Joan de Galba: Tirant lo Blanc. Barcelona, Edicions 62 i La Caixa, 1983.
«La Literatura Catalana i la Monarquia», a: Catalonia (p. 11-18). Barcelona, Luna Wennberg editors, 1983-84.
Les Poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV (Jordi de Sant Jordi). Martí de Riquer, Lola Badia. València, Tres i Quatre, 1984.
Poesías (Ausias March). Edició i introducció de Martí de Riquer. Traducció de Jorge de Montemayor. Barcelona, Planeta, 1990.
Aproximació al Tirant lo Blanc. Barcelona, Quaderns Crema, 1990.
Tirant lo Blanch, novela de historia y de ficción. Barcelona, Sirmio, 1992.
Antologia de poetes catalans. Un mil·lenni de literatura. Barcelona, Galàxia Gutenberg, Cercle de lectors, 1997.
Llibre de tres. Edició i comentaris de Martí de Riquer. Barcelona, Quaderns Crema, 1997.
Llegendes històriques catalanes. Barcelona, Quaderns Crema, 2000.
