Erasmus Darwin
(Elton, 1731 - Derby, 1802)
Metge i filòsof britànic, i també avi patern de Charles Darwin, Erasmus Darwin va escriure sobre temes de medicina i botànica, a més a més de llibres de poesia i alguns assaigs. Va ser un dels membres fundadors de la Lunar Society de Birmingham -un grup de discussió format per industrials, filòsofs i intel·lectuals- així com un convençut maçó que va difondre les idees antireligioses a Anglaterra.
Menys conegut que el seu net, Erasmus Darwin va ser en realitat la primera persona que va plantejar el concepte de l’evolució de les espècies a l’Anglaterra del segle XVIII. Segons ell, tots els éssers vius provenen, en última instància, d’un sol avantpassat microscòpic d’origen marí i els canvis evolutius són a causa del medi ambient que envolta l’organisme.
Erasmus Darwin era una persona d’opinions agosarades i radicals, així com un lliure pensador i amant de tot el que estava prohibit. Autor polifacètic, va fer aportacions als camps de la medicina, l’agricultura, la botànica i la zoologia. Al 1794 publica Zoonomia or the laws of organic life (Zoonomia o les lleis de la vida orgànica), on dedica un capítol sencer a explicar la seva visió de l’evolució.
La poesia també va ser utilitzada per Erasmus Darwin per exposar les seves idees evolucionistes al llarg de la seva vida. Al 1791 va publicar el llibre de poesia èpica The botanic garden (El jardí botànic), format per dos poemes: The loves of the plants (Els amors de les plantes) i The economy of vegetation (L’economia de la vegetació). Mentre el primer és més popular i il·lustra l’esquema de classificació del botànic Carl von Linné, el segon recull diverses teories contemporànies sobre qüestions científiques com la història del cosmos.
En el poema publicat al 1803 a títol pòstum The temple of nature (El temple de la natura), Darwin es centra en la qüestió de com una espècie pot evolucionar cap a una altra i parla sobre com la competència i la selecció sexual poden provocar canvis col·lectius. Segons ell, la vida és una cursa on els més forts i actius són els que han de propagar l’espècie.
El poema Triumph of Flora, extret de la primera part del poemari The botanic garden, va tenir gran repercussió tant en l’àmbit científic com en la poesia romàntica de l’època. Els versos de Darwin reforcen els estereotips tradicionals de gènere, però van més enllà en fer èmfasi en les connexions entre la humanitat i les plantes. L’argument que defensa és que tots són part del mateix món natural i que la reproducció sexual és al centre de l’evolució.
