Joan Duran Ferrer
(Sitges, 1978)
Poeta i doctor en bioquímica, Joan Duran compagina la creació literària amb el treball d’investigador i la docència a la Universitat de Barcelona. És editor d’Edicions Terrícola, i fa col·laboracions de crítica literària al diari digital de cultura Núvol.
Aquest polifacètic jove ha participat en exposicions col·lectives combinant arts plàstiques i poesia (en galeries com René Metras, Pretexto, o l’Espai Pere Stämpfli), i en recitals i festivals poètics d’arreu del país.
Art i ciència conflueixen en aquest jove que ha sabut combinar l’expressió d’ambdues vocacions en projectes col·lectius. Un bon exemple és Foc creuat, art i ciència al punt de mira, un projecte materialitzat l’any 2010 en una exposició a la Sala Balcó d’Arts Santa Mònica. Joan Duran acostà la mirada incisiva i generadora d’un grup d’artistes plàstics al treball de recerca –indestriable de les vivències personals i de les reflexions que se’n deriven- de set científics joves. Aquest apropament va motivar un seguit de diàlegs que oferiren visions radicalment noves i fecundes de com la ciència i l’art poden convergir o mesclar llenguatges amb la finalitat d’il·luminar interrogants compartits.
Joan Duran ha rebut diversos premis de poesia, entre els quals destaca el Miquel Martí i Pol amb el poemari Zoòtrop (1998), l’XI Premi Ramon Comas i Maduell de Poesia pel poemari Kore (2001), l’XI premi Màrius Torres per Domèstica veritat (2006), el XIII Miquel Àngel Riera per Natural delit (2010) i el premi Benet Ribas de Poesia 2013 dels Premis Recvll de Blanes per Extrema llum (2014).
El poema Stonehenge, extret del poemari Zoòtrop, és una reflex de l’obra de l’autor, que en els seus versos expressa allò que pensa sobre l’estreta relació existent entre Ciència i Poesia: “El primer científic fou poeta” i “el primer poeta fou científic”.
