Osip Emilyevich Mandelstam
(Varsòvia, 1891 - Gulag, 1938)
Osip Mandelstam, d’origen jueu, va nèixer a Varsòvia, tot i que se’l considera rus d’adscripció. El seu pare era comerciant i la seva mare, professora de piano. Mandelstam s’educà en el Tenishes School de Sant Petersburg, després a París i finalment a Alemanya, on va estudiar literatura a la Universitat de Heidelberg. De tornada a Rússia, va cursar estudis de Filosofia, abandonats per dedicar-se a la literatura.
Els seus primers poemes s’inscriuen dins l’acmeisme, moviment poètic que es caracteritzava per defensar la precisió i la concreció en contrast amb el simbolisme de l’època. Malgrat que Mandelstam es va oposar a la revolució bolxevic, no li agradava el clima revolucionari que es respirava a Rússia i es va mantenir al marge de tota activitat política.
Va escriure els poemaris: Kamen (La pedra, 1913), Tristia (Tristia, 1922), Stikhotvoreniya 1921-1925 (Poemes dels anys 1921-1925, 1928), Moskovskiye tetradi (Quaderns de Moscou, 1935) i Voronezhskiye tetradi (Quaderns de Voronezh, 1937). Els seus versos es caracteritzen per una sonoritat, un estil clàssic i un rerefons fatalista, a més d’un llenguatge esbalaïdor i molt poc discursiu.
En prosa, destaca l’obra Razgovor o Dante (Col·loqui sobre Dante, 1933) on posa de manifest el seu ampli coneixement sobre la Divina Comèdia que, segons s’explica, recitava de memòria.
El 1934, Mandelstam va ser arrestat i deportat als Urals per un epigrama on criticava Stalin. Aquest poema satíric començava amb el vers: «Vivim sense sentir el país als nostres peus», unes paraules de gran força i simbologia. Tot i que aconseguí retornar a Moscou, el 1938 va ser arrestat de nou, morint en un camp de concentració prop de Vladivostok.
La seva poesia va ser miraculosament conservada per la seva dona, Nadejda Mandelstam, que va deixar les seves memòries en dos volums: Contra tota esperança i Llibre segon, on descriu les tràgiques experiències que va viure juntament amb el poeta durant els anys de terror.
El fragment d’Octavas que forma part de l’exposició és un exemple de la poesia de Mandelstam, breu i poc discursiva, però plena de significat.
