William Shakespeare (abril de 1564-23 de abril de 1616), fou un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal.
La "New Encyclopaedia Britannica" assenyala que "molts el consideren el dramaturg més gran de tots els temps. Les seves obres [...] es representen més vegades i en major nombre de nacions que les de qualsevol altre escriptor".
Les obres de Shakespeare han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obres dramà tiques continuen representant-se per tot el món. A més, moltes cites i neologismes de les seves obres han passat a formar part de l'ús quotidià , tant en anglès com en altres llengües. Amb el pas del temps, s'ha especulat molt sobre la seva vida, qüestionant la seva sexualitat, la seva afiliació religiosa i, à dhuc, l'autoria de les seves obres.
BIOGRAFIA
Els seus pares, John Shakespeare i Mary Arden van tenir vuit fills, dels quals Shakespeare n'era el tercer i el primer home de la famÃlia. John Shakespeare era comerciant de llanes, pells i guants, a més de corredor de finques i posteriorment administrador de l'Ajuntament.
William assistà durant sis mesos a l'escola primà ria i, a partir dels deu anys, a l'escola secundà ria on li ensenyaren autors llatins. Més tard, la seva famÃlia va tenir un declivi econòmic, per la qual cosa Shakespeare no va poder cursar estudis universitaris. El 1582, a l'edat de 18 anys, es va casar amb Anne Hathaway de 26 anys, amb qui va tenir una filla i dos bessons. El 1587 Shakespeare va començar a treballar a Londres com a actor de teatre. La seva primera obra literà ria va ser un poema eròtic titulat Venus i Adonis, que data de 1593. Aviat va arribar la pesta i els teatres es van haver de tancar durant prop de dos anys. És llavors quan el comte de Southampton, Henry Wriothesly passa a ser el seu protector i molt probablement l'acull durant aquest perÃode. Amb la reobertura dels teatres, el 1594, Shakespeare s'associa a la companyia de Lord Chamberlain, cosà de la reina. A partir d'aquest moment, Shakespeare obtindrà tot un seguit d'èxits, que els seus contemporanis de major nivell cultural van rebutjar per considerar el teatre un vulgar entreteniment.
El 20 d'octubre de 1596 va comprar un tÃtol nobiliari per al seu pare i el 4 de maig de 1597 va comprar una casa a Stratford. El 9 de novembre va morir la seva mare, Mary Arden. Després d'escriure La Tempesta, Shakespeare visqué retirat a Stratford amb la seva famÃlia, aspirant a integrar-se en la petita burgesia local. En el seu testament, fet el 25 de març de 1616, deixà totes les seves propietats intactes als seus descendents, algunes coses a tres actors: Richard Burbage, John Heminges i Henry Condell i a la seva dona, el seu segon llit. El 23 d'abril de 1616, morà William Shakespeare. Tradicionalment, s'ha relacionat la seva mort amb la beguda, i més especÃficament conseqüència d'una borratxera després d'una reunió amb Ben Jonson i Michael Drayton per festejar algunes noves idees literà ries. Recents investigacions a cà rrec de cientÃfics alemanys afirmen que és probable que l'escriptor tingués cà ncer en un ull.[nb 3]
El 25 d'abril va ser enterrat al presbiteri de l'església de Stratford. Els seus companys, set anys més tard, li van retre el millor homenatge en publicar les seves obres completes, el Folio de 1623. Aquest llibre ha acabat essent la base de totes les edicions i representacions posteriors de la seva obra i, en darrer terme, de la seva immortalitat.
Shakespeare va ser un contemporani de Miguel de Cervantes, qui va morir només deu dies abans que el literat anglès però casualment coincidint amb la data de l'enterrament d'aquest, el 23 d'abril, per la diferència de calendaris usats. Tot i que hi ha gent que creu que tots dos van morir el mateix dia en realitat Cervantes va morir el 22.
També va fer moltes actuacions teatrals poètiques i moltes comèdies perquè era un bon actor.
TRAJECTÃ’RIA
La primera vegada que tenim notÃcies de Shakespeare com a actor i autor és el 1592, en un escrit pòstum del dramaturg Robert Grenne. Grenne fa referència a Shakespeare en les frases : "Cor de tigre embolcallat en pell d'actor.", i "Es pensa que és l'únic sacsejaescenes del paÃs." És una al·lusió a l'obra Enric VI, amb la qual Shakespeare va tenir un èxit formidable. Mentre els teatres van estar tancats per la pesta va escriure dos poemes llargs, barrocs i eròtics: Venus i Adonis i El rapte de Lucrècia. També va escriure dues comèdies d'enginy i elegà ncia artificiosos: Penes d'amor perdudes i Els dos gentilhomes de Verona.
Amb la reobertura dels teatres el 1594, Shakespeare s'associa a la companyia de Lord Chamberlain. Era una època en què faltaven autors, la qual cosa era una gran oportunitat per a William. En poc més de dos anys escriurà Romeo i Julieta, El somni d'una nit d'estiu, Ricard II, El mercader de Venècia i L'amansiment de la fúria. Amb totes aquestes obres inaugura un estil dramà tic nou: un estil poètic, refinat i enginyós, en el qual la musicalitat del vers gairebé és tan important com l'acció mateixa.
És també un temps en què els anys d'optimisme nacional són substituïts per una era de cinisme i de rigidesa burocrà tica, ambient que Shakespeare criticarà . L'autor es burla de grans valors com ara l'honor, la dignitat, l'amor, el respecte..., cosa que coincideix amb l'esperit de l'època, però que no suposa una adopció del to desenganyat i escèptic dels altres dramaturgs. AixÃ, Shakespeare optarà per escriure comèdies romà ntiques on l'amor i l'enginy triomfen sobre els perills que els sotgen. Fins i tot l'humor canvia d'estil: desapareixen les bromes obscenes i són substituïdes per un enginy més lÃric i més reflexiu.
A més, el govern prohibeix que s'escriguin noves obres sobre la història nacional, perquè les considera perillosament al·lusives al delicat moment present. Shakespeare decideix continuar amb la mateixa temà tica però situant-la a Roma. AixÃ, Juli Cèsar, el conflicte entre els principis ètics elevats i els seus efectes trà gics, és la primera de les seves obres de tema romà .
Les obres que Shakespeare escriu a principis del segle xvii reflecteixen un estat d'à nim perplex, un humor molt "negre" i una falta de claredat estranya, tant en el tema com en l'estructura, com si el dramaturg hagués perdut parcialment el control dels seus recursos habituals.
Quan mor la reina Elisabet, Jaume I, el nou rei, adopta la companyia de Shakespeare com a "Companyia del Rei". És a partir d'aleshores que el seu art entra en un perÃode intens dominat per la visió trà gica, cosa que es palesa en Macbeth, Otel·lo, El rei Lear, Timó d'Atenes, Antoni i Cleopatra i Coriolà .
El 1608, l'autor Richard Burbage obté la llicència per actuar en un espai tancat. Shakespeare no segueix el camà marcat pels seus contemporanis pel que fa als estils nous que aquest canvi afavoreix. En lloc dels drames realistes i sà tires urbanes de moda, comença a cultivar un nou gènere, el romanç: barreja de tragèdia, comèdia i drama lÃric, copiant efectes habituals de les mascarades luxoses de la cort, com ara, coreografies, balls, maquinà ria que permet elevacions, aparicions, etc. CimbelÃ, Conte d'hivern i La tempesta són obres que presenten situacions romà ntiques.
En el seu retir col·labora, però, amb dramaturgs joves en un parell d'obres més: Enric VIII i Els dos nobles cavallers.
LA POESIA
El 1593 i 1594, quan els teatres es van tancar a causa de la pesta, Shakespeare va publicar dos poemes narratius de temà tica eròtica: Venus i Adonis i La Violació de Lucrècia, dedicats a Wriothesley Henry, comte de Southampton. A Venus i Adonis, un innocent Adonis rebutja els apropaments sexuals de Venus, mentre que a La Violació de Lucrècia, la virtuosa Lucrècia és violada pel luxuriós Tarquin. Sota la influència de Les Metamorfosis d'Ovidi, els poemes mostren la culpa i la confusió moral que es deriven de la luxúria descontrolada. Tots dos poemes foren molt exitosos i es reimprimiren força vegades en vida de Shakespeare.
Un tercer poema narratiu, La queixa d'un amant, en què una jove es lamenta d'haver estat conquistada per un seductor pretendent, es va imprimir el 1609. La majoria dels estudiosos accepten avui dia que Una queixa d'amant és una obra genuïna de Shakespeare, encara que consideren que les seves qualitats literà ries queden entelades per uns efectismes feixucs. El Fènix i la tortuga (1601) és un lament per la mort de la llegendà ria au Fènix i la seva amant, la fidel Tórtora.
El 1599, una versió primerenca de dos sonets, els 138 i 144, apareixen a L'apassionat peregrÃ, publicat sota el nom de Shakespeare, però sense el seu permÃs.
ELS SONETS
Publicats el 1609, els sonets són l'última obra no dramà tica Shakespeare que es va a imprimir. Els acadèmics no estan segurs sobre la data o dates de redacció, però l'evidència suggereix que van ser escrits per Shakespeare al llarg de la seva carrera per a un públic lector, tot i que no van tenir l'èxit dels poemes anteriors. Fins i tot abans dels dos sonets no autoritzats que van aparèixer a El pelegrà apassionat el 1599, Francisco Meres digué el 1598 que Shakespeare "llegia sonets entre els seus amics".
Pocs analistes creuen que l'ordre seqüencial en què es troben fos escollit per l'autor. Semblava haver previst dues sèries: una sobre la incontrolable ambició d'una dona casada de pell fosca (la "Dama Fosca"), i una altra sobre un amor conflictiu amb el "fair youth" (jove ros), potser de tipus homosexual; no queda clar si aquestes dues figures, la Dama Fosca i el Jove Ros, representen persones reals, ni si el "jo" dels poemes s'ha d'identificar amb el de Shakespeare, malgrat que el poeta anglès del XIX Wordsworth considera que amb els sonets "Shakespeare obrà el seu cor".
L'edició 1609 es va dedicar a un encara desconegut "Mr. WH ", anomenat “l'únic inspirador dels poemes". també s'ignora si aquesta inscripció va ser escrita per Shakespeare o per l'editor Thomas Thorpe. Fins i tot es dubta de si Shakespeare va autoritzar-ne la publicació.
La crÃtica elogia dels sonets la profunda meditació sobre la naturalesa de l'amor, la passió sexual, la procreació, la mort, i el temps.
Biografia extreta de la Viquipèdia (darrera consulta: 14 abril 2016)
