Quatre dècades de docència, recerca i transferència de coneixement La facultat nasqué el curs 1971-72, tres anys després de l'aparició pública d'una nova universitat, sorgida amb expectació i il.lusió al tardofranquisme. La UAB  impartia docència en llocs inversemblants avui com un monestir, el de Sant Cugat del Vallès que estatjà la facultat de Lletres un parell de cursos, o als locals del carrer Egipcíaques de Barcelona que acollí Comunicació. S'obriren així aquest any de naixement els estudis de Periodisme i l'any següent els de Publicitat.

El 1992, en recordar els vint anys de Facultat, es feia memòria de les tretze promocions de llicenciats. Des de l'any olímpic fins avui han passat 18 anys i el balanç és d'una de les facultat més ben considerades a Europa per un conjunt d'elements. Hi destaca la biblioteca, hemeroteca, laboratoris, estudis i equipaments que la situen en la primera divisió amb un conjunt de PDI i PAS que treballen per assolir l'excel.lència en un món competitiu i exigent gràcies a un creixement constant d'aportacions i millores al llarg de quatre dècades. Els estudis es van ampliar del Periodisme (1971) i Publicitat (1972) inicials a Comunicació Audiovisual i Documentació. Els estudiants eren de Catalunya i territoris veïns amb una molt notable participació, que ha seguit fins avui, de les comarques catalanes. Aquesta assistència ha minvat arran l'aparició de noves universitats públiques URV, UPF, UIB, València, Lleida, Saragossa, Girona, Vic o privades Abad Oliba, UIC, URL que han desenvolupat estudis similars. Aquestes facultats acullen estudiants de les seves zones mentre a les passades dècades es contemplava la UAB com l'únic referent amb Pamplona i Madrid per a qui volia estudiar periodisme.

La generalització de la docència en comunicació ha estat assumida amb bona part del professorat de la nostra Facultat que les ha creat de soca rel. Els casos de València o Tarragona serien de les escoles més recents. En balanç, dels quaranta anys de vida de la Facultat de Ciències de la Comunicació, és d'una notable incidència en la situació i evolució de la professió. S'ha facilitat l'accés a un ampli conjunt d'estudiants d'àrees geogràfiques properes que han tornat a les seves comarques desenvolupant sovint una activitat professional nova en el mutant panorama comunicatiu català i tant en recerca com en transferència de coneixement hi ha hagut una molt notable i extensa producció i activitat. La influència de la docència s'ha manifestat també en altres àmbits entre els quals destaca una nova configuració d'organismes, rutines i conceptes. No es pot entendre la importància de les activitats del Col.legi de Periodistes, del Consell de l'Audiovisual i de tants altres organismes sense la presència dels llicenciats de la UAB i del professorat- que hi han assolit un protagonisme intel.lectual notable. Catalunya ha estat una de les més zones europees més dinàmiques i innovadores en les novetats a considerar en el panorama comunicatiu: del codi deontològic als criteris professionals.

La labor del professorat de la Facultat, més enllà de la simple docència estrictament tècnica, ha estat una contribució en la renovació del debat que situa la comunicació en un punt central d'anàlisi. Els valors que s'han fixat en les generacions d'estudiants han ajudat a considerar el periodisme com a una professió amb responsabilitat social. En l'àmbit acadèmic.accesnet.cat/.accesnet.cat/ cal constatar el nombre important de tesis doctorals i de tesi de llicenciatura, de cursos de doctorat i d'especialització, la presència en augment d'estudiants ERASMUS, SENECA, amb estudiants d'arreu, especialment de Llatinoamèrica. Aquestes xifres palesen i encoratgen la constància en la recerca com a contribució internacional a vertebrar les ciències socials i humanes davant una tècnica freda que pot comportar la menysvaloració dels conceptes de les llibertat que ha estat un dels referents d'una facultat moderna, nascuda a l'escalf del maig del 68 i amb un professorat que ha augmentat força des dels 8 inicials del 1971 i igualment ha crescut el PAS. Es manté la preocupació d?oferir als estudiants una formació de qualitat i, alhora, instruments que ajudin la seva futura mediació entre la societat receptora i la realitat informativa, l'activitat publicitària, etc. amb la voluntat de construir un món millor, més just i lliure.

Tant la UAB com la Facultat, han esdevingut motor en renovació de programes docents i amb l'acolliment d'iniciatives diverses com el Centre de Documentació Política -CEDOC- liderat per Eugeni Giral, l'lnstitut de Comunicació -INCOM- primer dirigit per Miquel de Moragas ara per José Luis Terrón i altres que van des de la de projecció internacional com una càtedra UNESCO fins les d'activitats específiques de formació adreçades a l'estudiantat com les sortides a escenaris rellevants -del Sàhara als camps de refugiats als Balcans- o noves com els guardons a trajectòries professionals (Ploma d'Or).

Tot un conjunt d'iniciatives que palesen el dinamisme de la Facultat. Un altre paràmetre interessant de constatar és la voluntat participativa. Ho palesa la presencia rellevant de professorat de la Facultat davant organismes nacionals, estatals i internacionals com SCC de l'IEC, ACPC, AHC, SEP, AIERI, UNESCO... La facultat ha promogut també jornades i congressos, trobades i reunions en una molt àmplia nòmina i ha tingut sempre molt present la prioritat del servei docent, dels 150 alumnes del curs 1971-72 als 2.319 del curs 2009-10 passant pels 3.776 del curs 1991-92 s'observa un creixement constant fins l'estabilització en els actuals que no són només professionals del periodisme sinó de la comunicació en un sentit ampli amb les noves sortides professionals, de la publicitat que fou la primera a considerar fins les darreres del ciberperiodisme o tantes altres innovacions en una societat on la comunicació esdevé eix central a considerar.

Josep M. Figueres