Comunicació

L’editorial Elsevier ha fet públiques les mètriques 2013 relatives a l‘impacte de les revistes científiques indexades a la seva base de dades de literatura científica Scopus. Les podeu consultar de manera gratuïta des de la nova pàgina web Journal metrics. O a través de la pròpia Scopus (accessible des dels ordinadors de la xarxa UAB i a través del servei ARE si us connecteu des de fora del campus).

Els indicadors bibliomètrics que mesuren aquest impacte es calculen a partir de les dades que s’obtenen d’Scopus, i es basen en les citacions que reben els articles de les revistes. Han estat desenvolupats per grups externs d’experts en bibliometria. Volen ser una alternativa “transparent i precisa” -i gratuïta!- al famós Factor d’impacte de Thomson Reuters (l’edició 2013 del qual està previst que es publiqui aquesta setmana mateix).

• SCImago Journal Rank (SJR): es basa en la idea que “no totes les citacions són creades igual”. Per tant, a l’hora de calcular no té només en compte el nombre de citacions rebudes, sinó també la procedència d’aquestes citacions: el camp d’estudi, la qualitat i la reputació de la revista d’on prové la citació té un efecte directe en el valor d’aquesta citació. S’inspira en el cèlebre algoritme PageRank de Google.
• Source Normalized Impact per Paper (SNIP): mesura l’impacte contextual d’una citació, basant-se en el nombre total de citacions dins d’un camp d’estudi. Què significa això? Doncs que a una citació se li dóna un valor més alt en les àrees temàtiques en les quals les citacions són menys probables, i viceversa.
• Impact per Publication (IPP): mesura la ràtio de citacions en un any (Y) per a articles acadèmics publicats en els tres anys anteriors (Y-1, Y-2, Y-3), dividida per el nombre d’articles acadèmics publicats en aquests mateixos tres anys (Y-1, Y-2, Y-3). Utilitza una finestra de citació de tres anys, perquè es considera que aquest és el període de temps òptim per mesurar adequadament les citacions en la majora de camps d’estudi.

Journal Metrics ofereix la informació bibliomètrica de més de 20.000 revistes, actes de congressos i col·leccions de monografies, des de 1999. Es preveu que la informació s’actualitzi una vegada l’any.

Hem elaborat un llistat amb les 20 revistes de comunicació indexades a Scopus que tenen un indicador SJR més alt. Totes són consultables a la UAB excepte Cryptography and Communications.

REVISTES DE COMUNICACIÓ ORDENADES PEL SEU SJR 2013

Sobre aquesta taula: Journal Metrics no permet buscar revistes pel seu camp d’estudi, així que els títols de revistes especialitzades en comunicació els hem obtingut de la pàgina web de SCImago, el grup de recerca que va desenvolupar l’indicador SJR, que té rànquings de revistes ordenats per àrees temàtiques (actualment, amb dades fins l’any 2012).

————————————————————————————

En voleu saber més?

La base de dades Scopus conté una eina, Analyze journals, que permet veure gràficament l’evolució temporal dels indicadors d’una revista, i també comparar diversos títols alhora.

La base de dades de treballs publicitaris AdForum, subscrita per les biblioteques UAB, ens ha fet arribar la llista dels 5 anuncis més vistos pels nostres usuaris en el que portem d’any. Voleu saber quins són? (i, de pas, aprofitar per veure’ls):

—————————————————————————————————–

En voleu saber més?

AdForum conté més de 120.000 treballs creatius del món de la publicitat i la innovació, de més de 110 països. Inclou àmplies opcions de cerca (per país, data, agència, etc.). Es pot consultar des de qualsevol ordinador de la Xarxa UAB i, si esteu fora del campus, a través del servei ARE.

“Mayhem is everywhere”

Passeu per la biblioteca i us podreu emportar de vacances pel·lícules, sèries i documentals multipremiats que tot just han arribat!

Entre les pel·lícules destaquem 12 años de esclavitud (guanyadora de 3 Òscars), Bestias del sur salvaje (nominada a 4), La bicicleta verde (guanyadora de diferents premis, entre ells el de millor pel·lícula d’art i assaig al Festival de Venècia, Gloria (guanyadora de 3 premis al Festival de Berlín, entre d’altres), Mud (guanyadora de varis premis i amb unes bones crítiques unànimes), Looper (una de les 10 millors pel·lícules de l’any segons el National Board of Review), Intocable (nominada a un Globus d’Or),  El Mayordomo (nominada a 2 BAFTA), La Jaula de oro (guanyadora de dos premis a Cannes) i Stoker (guanyadora de dos premis CinEuphoria, entre d’altres).

Pel que fa a sèries de televisió us recomanem dues sèries angleses: les tres temporades de Luther, drama criminal guanyador d’un Globus d’Or i ¡Llama a la comadrona!, tendre drama narrat per Vanessa Redgrave i produït per la BBC, que va guanyar un BAFTA.

Si us agraden els documentals podeu triar entre Las maestras de la República (guanyador del Goya al millor documental), El último guión, sobre la vida i obra del director de cinema Luis Buñuel, on el seu fill Juan Luis Buñuel i el seu estret col·laborador Jean Claude Carrière recorren els llocs on va transcórrer la seva vida i Un cine como tú en un país como este de Chema de la Peña, sobre els inicis professionals de Fernando Colomo, Fernando Trueba, Imanol Uribe, Carmen Maura o Antonio Resines, protagonistes de l’anomenat ‘Nuevo cine español’.

No us aneu que encara hi ha més: estan en procés de catalogació més pel·lícules sèries i documentals que acaben d’arribar. Entre elles les pel·lícules Gravity, Los juegos del hambre (1 i 2), Gangs of Wasseypur, Bárbara, Lore, Secuestro, La ladrona de libros, La pianista i Metro Manila. I també les sèries Juego de tronos (temporada 1-3)  The Americans i El tiempo entre costuras i els documentals We steal secrets, Paradiso, A ritmo de Jess i Historias de Bruguera.  Preveiem que totes elles estaran disponibles la setmana vinent.

Aprofiteu les vacances per explorar la pàgina web “Somos documentales”, que aplega i permet veure online més de 5.000 documentals en castellà emesos per les cadenes La 1 i La 2 de RTVE.

La web, que es va donar a conèixer el febrer de 2014, ha estat creada pel Departament d’Interactius de RTVE. En la seva presentació, es destacava que:

La web está llamada a convertirse en el lugar de referencia en Internet para los amantes del documental con cuatro pilares: más de 20 estrenos semanales de otros tantos títulos; la apertura de los archivos de RTVE (con más de 5.000 documentales disponibles a los que van sumándose nuevos reportajes a diario), un área de información con blogs especializados que contarán el día a día de los rodajes de cine documental y lo más relevante del circuito mundial de festivales y una apuesta por la creación de documentales específicos para web, conocidos como ‘webdocs’.

A la Portada, trobareu una selecció de documentals relacionats amb l’actualitat de la setmana (per exemple, en commemoració d’efemèrides) , el rànquing dels documentals més vistos, les notícies i blogs relacionats amb els documentals i l’accés als canals temàtics.

A Webdocs trobareu documentals creats específicament per ser difosos per Internet.

A Directo podeu veure en directe la programació que s’està emetent en aquell moment per la televisió (en cas que es tracti d’un documental amb drets per emetre’s per Internet). A més, des d’aquí es poden comentar directament via Twitter i Facebook.

A A la Carta es pot accedir als documentals classificats pel programa que els va emetre (Documentos TV, La noche temática, En portada, etc.) i per temàtica (Actualidad, Artes, Biografias, Ciencias y tecnología, Culturas, Deportes, etc.). També hi ha un llistat A-Z amb els noms dels programes.

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General organitza durant els mesos d’estiu l’exposició Cinema : crítica, filosofia, estètica. L’exposició està formada per monografies i revistes especialitzades així com alguns DVD relatius als aspectes més teòrics de l’art cinematogràfic.

Hi apareixen autors consagrats, com J. Aumont, D. Bordwell, F. Casetti, M. Cousins, G. Deleuze, S.M. Eisenstein, J.L. Godard, R.Gubern, S. Kracauer, C. Metz, J. Mitry, S. Zunzunegui i d’altres. Formen una mostra prou representativa del fons de la Biblioteca, un dels més importants de Catalunya sobre aquesta matèria, comparable al de la Filmoteca de la Generalitat.

L’exposició restarà exposada al vestíbul de la Biblioteca de Comunicació des del 30 de juny. Podeu solicitar un llistat dels documents exposats a través del servei Pregunt@.

Si aquest estiu us inscriviu en algun dels cursos que ha programat l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB durant la setmana del 14 al 18 de juliol, podreu assistir a les conferències que s’han organitzat com a reforç dels cursos.

A continuació reproduïm aquesta notícia del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació UAB, que destaca tres de les conferències previstes:

L’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB organitza unes jornades sobre sèries de televisió

Les conferències s’emmarquen dins les Activitats d’Estiu que ofereix l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE), i van lligades, a més, als Cursos de matèries instrumentals i de formació contínua oferts per la mateixa organització. 

L’objectiu de les jornades, que se celebraran els dies 15, 17 i 18 de juliol a la Facultat de Traducció i Interpretació, és reforçar els cursos i tallers que ofereix l’ICE durant l’estiu i donar a l’alumnat la possibilitat de participar en activitats que constitueixin un punt de trobada entre estudiants.

Les conferències, que versaran sobre les sèries televisives, es divideixen de la següent manera:

– Dimarts 15 de juliol, a les 13.15 h: Dones i ficció televisiva i construcció d’identitats socials. A càrrec de Charo Lacalle, catedràtica del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació.

– Dijous 17 de juliol, a les 13.15 h: L’èxit de la ficció televisiva contemporània. Un panorama de les sèries de TV dels EUA i les seves fórmules narratives. A càrrec d’Anna Tous, lectora del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació.

– Divendres 18 de juliol, a les 13.15 h: Sèries de ficció i narratives transmèdia. A càrrec de Carlos Scolari, professor de la Universitat Pompeu Fabra.

Més informació a: Activitats d’estiu de l’ICE i Cursos de matèries instrumentals i formació contínua

——————————————————————————————

En voleu saber més?

Obres de Charo Lacalle a les biblioteques UAB

Obres d’Anna Tous a les biblioteques UAB

Obres de Carlos Scolari a les biblioteques UAB

La secció “Com trobar…” del blog s’amplia amb nous apartats per ajudar-vos a localitzar dades estadístiques i d’empreses:

Dades estadístiques

• Dades generals: Us expliquem com trobar estadístiques al Catàleg UAB i us oferim una selecció de webs oficials que proporcionen dades estadístiques de tots els àmbits geogràfics
• Dades de comunicació: On trobar dades i estadístiques de l’àmbit de la comunicació: ràdio, televisió, cinema, premsa i  publicitat. També recursos que proporcionen dades d’audiència i difusió

Empreses: Com trobar informació sobre empreses (per exemple, informació financera i comptable), tant al Catàleg com a Internet, amb un capítol dedicat a les empreses de l’àmbit de la comunicació

Esperem que us siguin útils!

————————————————————-

Font de la imatge: Wikimedia commons. Autor: cemagraphics

Horari d’estiu

Com cada any la biblioteca modifica el seu horari durant l’estiu:

• Juliol: 
  De dilluns a divendres de les 8.30 a les 19.30 h

• Agost (dies 1 i del 25 al 29):
  De dilluns a divendres de les 8.30 a les 13.30 h
  Durant aquests dies d’agost l’accés a l’edifici es farà exclusivament per la porta de la planta baixa.
  Del 2 al 24 d’agost la biblioteca romandrà tancada.
  

Més informació

Horari de dipòsits

• Juliol:
  Els documents demanats:
  • De les 8 a les 11 h seran consultables a partir de les 12 h
  • De les 11 a les 15 h seran consultables a partir de les 16 h
  • De les 15 a les 18 h seran consultables a partir de les 19 h
  • A partir de les 18 h i fins a les 8 h de l’endemà seran consultables a partir de les 9 h de l’endemà

• Agost (dies 1 i del 25 al 29):
  Els documents demanats:
  • De les 8 a les 11 h seran consultables a partir de les 12 h
  • A partir de les 11 h i fins a les 8 h de l’endemà seran consultables a partir de les 9 h de l’endemà

Préstec

Tots els préstecs que es facin durant els mesos de juliol i agost tindran com a data de venciment el dia 16 de setembre de 2014.

A partir del 21 de juliol no es podran fer peticions de documents al PUC (servei de Préstec Consorciat entre les biblioteques de les institucions membres del CSUC). El servei es restablirà l’1 de setembre.

Altres biblioteques

Consulteu en aquest enllaç els horaris de juliol i agost de totes les biblioteques i les sales d’estudi de la UAB. Mireu especialment la graella Horaris de les biblioteques a l’agost.

Josep M. Figueres. “La premsa catalana durant la Mancomunitat (1914-1924)”, Revista de Catalunya, núm. extraordinari 2014/1, p. 97-110.

La Revista de Catalunya ha publicat un número extraordinari dedicat al centenari de la Mancomunitat de Catalunya (establerta el 6 d’abril de 1914). Aquest número monogràfic, coordinat per Josep M. Roig i Rosich (URV), recull vint-i-tres aproximacions al que va ser la Mancomunitat, la seva trajectòria, la seva obra i la seva petjada. Les aportacions han estat fetes per historiadors, economistes i filòlegs, la majoria d’ells professors a les universitats catalanes.

Un dels articles ha estat escrit per Josep M. Figueres, professor del Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la Facultat, i porta per títol “La premsa catalana durant la Mancomunitat (1914-1924)”.

La Campana de Gràcia, 11 d’abril de 1914

L’autor fa un resum de l’estat de la premsa en aquesta dècada, caracteritzada per l’abundància de capçaleres i per la marcada ideologia que exhibeixen la majoria d’elles. La societat catalana viu amb intensitat l’efervescència social i política de l’època (els moviments obrers, el pistolerisme, les aspiracions catalanistes) i la premsa és el mitjà pel qual s’informa i en el qual es manifesten totes les opinions, idearis i polèmiques. Al costat de la premsa diària (La Vanguardia, Las Noticias, El Día gráfico, La Publicidad…) trobem setmanaris d’humor de gran influència (L’Esquella de la Torratxa, Papitu, La Campana de Gràcia), revistes culturals de gran qualitat, impulsades pel Noucentisme (La Cataluña, La Revista) i un esclat espectacular de tot tipus de publicacions: infantils, sindicals, esportives… La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) marca el final d’aquesta etapa d’esplendor periodística, per la brutal repressió a la premsa política i ideològica: publicacions suspeses, editors multats i censura generalitzada. Davant d’això, els intel·lectuals catalans respondran amb l’aparició de nous títols de caire cultural. Un dels quals, per cert, va ser precisament la Revista de Catalunya (1924-).

La Veu de Catalunya, 7 d’abril de 1914 (ed. vespre)

Trobareu el número a l’expositor de novetats de la planta 4.

——————————————————————————————

Les dues imatges d’aquesta entrada han estat obtingudes d’ARCA: d’aquí i d’aquí. Font dels documents: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Josep Àngel Guimerà, professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Facultat, ha tingut la gentilesa de fer-nos donatiu d’un exemplar del seu llibre, acabat de publicar, que ja podeu trobar a la biblioteca.

Josep Àngel Guimerà i Orts. Les polítiques de mitjans de comunicació durant els governs de Jordi Pujol: premsa, ràdio i televisió en el procés de reconstrucció nacional de Catalunya. Barcelona: Proa, 2014

L’obra ha rebut la Beca Jordi Pujol 2014, convocada pel Centre d’Estudis Jordi Pujol.

Del text de la coberta posterior:

“Jordi Pujol va arribar a la Presidència de la Generalitat convençut que Catalunya necessitava uns mitjans de comunicació propis potents per poder tirar endavant el procés de reconstrucció nacional després del franquisme. Les raons de Pujol per impulsar diaris, ràdios i televisions públiques i privades i, sobretot, en català eren fonamentalment lingüístiques i culturals, però també polítiques, econòmiques i de benestar social. Els mitjans eren clau tant per catalanitzar el país com per desenvolupar-lo i cohesionar-lo socialment. Ara que s’han complert els 30 anys de TV3 i Catalunya Ràdio, i 15 de l’edició catalana de El Periódico, molts d’aquests mitjans formen part de manera natural de la nostra vida quotidiana, però no existien el 1980, ni es poden explicar sense la determinació dels governs de Jordi Pujol. Aquest llibre analitza les polítiques de comunicació de la Generalitat entre 1980 i 2003, explicant els objectius perseguits i les estratègies aplicades, en un moment en què es posa en qüestió bona part del sistema mediàtic català, en especial el model dels mitjans de comunicació públics.”

——————————————————————————-

En voleu saber més?

Acte de presentació del llibre al Col·legi Oficial de Periodistes de Catalunya, 12 de juny

Nota de premsa a la web de la UAB, 13 de juny

Entrevista a l’autor publicada a El Punt Avui, 16 de juny

Altres obres de l’autor a les biblioteques de la UAB