BCS

En el número 28 de la revista BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació corresponent al mes de juny de 2012, s’ha publicat un article sobre el Dret a l’oblit. Està escrit per Pere Simón Castellano amb el títol El Dret a l’oblit en l’univers 2.0

Us possem l’abstract de l’article:

Objectius. Establir els termes del debat sobre la controvertida qüestió del dret a l’oblit digital. Estudiar les característiques web que permeten la perennitat de la informació a la xarxa de xarxes i els efectes que comporta.
Analitzar com les diferents instàncies europees i nacionals estan advocant feia el reconeixement formal i informal del dret a l’oblit a Internet.

Metodologia. Anàlisi de la Directiva Europea 96/46/CE i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Estudi de la doctrina jurídica relativa a l’aplicació dels principis de la protecció de dades personals; dels drets ARCO (accés, rectificació, cancel•lació i oposició); dels drets de la personalitat; de les llibertats informatives. Examen de lleis i textos jurisprudencials estrangers relacionats amb el dret a l’oblit digital, centrant la nostra atenció en la iniciativa legislativa europea i les resolucions del Garante per la protezioni dei dati personali i de la Commission nationale de l’informatique et les libertés.

Resultats. Fins fa ben poc, quan algú s’equivocava, podia rectificar, canviar i esmenar els errors del passat. La limitada memòria humana contribuïa essencialment a això. No obstant això, la progressiva universalització d’Internet, que combina una ingent capacitat d’emmagatzematge amb motors de cerca que permeten localitzar-la amb extrema facilitat, pot significar la fi de l’oblit. La perennitat de la informació 2.0 implica nous desafiaments per al Dret. En aquest treball els observem, analitzant com les autoritats europees de protecció de dades han reconegut informalment l’existència del dret a l’oblit digital, que en breu, a més, serà clarificat i regulat formalment pel legislador europeu. Així mateix, l’autor planteja els termes del debat i proposa una definició àmplia del nou dret, si bé amb una extensió limitada, tenint en compte que es tracta d’un dret relatiu, és a dir, no absolut, que pot cedir en cas de conflicte amb altres finalitats legítimes, com poden ser les informatives, culturals o històriques.

D’altra banda podeu llegir també l’article següent: La memòria cartogràfica de la Guerra Civil espanyola: els mapes de la Guerra a la Cartoteca de la Universitat Autònoma de Barcelona / Marta Gil

La nova Llei reguladora de la jurisdicció social (Ley 36/2011, de 10 d’octubre) comporta un canvi substancial del procediment social com reflexa la seva pròpia denominació, que abandona el clàssic nom de Llei de procediment laboral, evidenciant la profunda transformació actual.

S’amplia de forma significativa l’àmbit de les competències de la jurisdicció social, ja que no estan integrades únicament per les matèries laborals i les prestacions de la Seguretat social, sinó, a més,  per qualsevol que, en forma directa o indirecta o per connexió, puguin qualificar-se de socials, en concret les laborals, les sindicals i les del control jurisdiccional dels actes administratius singulars o plurals dictats sobre aquests temes, les mateixes que fins ara eren atribuïdes al coneixement d’altres ordres jurisdiccionals (especialment el civil i el contenciós-administratiu).

Seran objecte de coneixement dels jutjats i els tribunals de l’ordre social (i no pels civils com fins ara):

• Els litigis sobre responsabilitat civil contra els empresaris o els vinculats amb ells
• La impugnació dels actes administratius singulars o plurals dictats per l’Administració pública
• Totes les accions relatives a un mateix accident laboral o malaltia professional (excepte les penals)
• El compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals
• El reconeixement, la valoració i la qualificació del grau de discapacitat i en un futur la Llei de dependència
• El procediment social dels sindicats i de les associacions empresarials, del Ministeri fiscal, del Secretariat judicial…

Darrerament es parla molt del Dret al l’oblit. Consisteix en el dret a eliminar el rastre de dades privades dels usuaris dins les xarxes socials. Per a poder eliminar aquestes dades d’Internet, la presidenta de la Comissió Europea i responsable de Justícia, Viviane Reding, ha anunciat que abans de l’estiu presentarà la proposta legislativa per a protegir el ‘Dret a l’oblit’.

Aquesta iniciativa té com a objectiu que els usuaris puguin exigir que les xarxes socials, per exemple, suprimeixin totes les seves dades personals i fotos al donar-se de baixa del servei. La proposta també exigirà que la configuració de les xarxes socials garanteixi la privacitat dels usuaris per defecte de forma que les dades dels internautes no puguin processar-se excepte si aquests hi donen el seu permís expressament.

Aquestes normes no només afectaran a empreses que operin dins de la Unió Europea. La CE vol que les situades fora dels territoris europeus, sobretot als EUA, i que processin dades dels ciutadans europeus, també compleixin amb aquesta legislació.

A Espanya la lluita per aconsseguir-ho està entre l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i Google España. Dels molts contenciosos que tenen obertes aquestes dues parts, cinc van entrar a l’Audiència Nacional el gener d’enguany.

Podeu consultar la base de dades de legislació Westlaw on trobareu bibliografia i notícies sobre el tema.

El Ministeri de Cultura ha iniciat el tràmit de consultes de l’esborrany del Reial Decret pel qual es regula el funcionament de la Secció Segona de la Comissió de Propietat Intel lectual, el polèmic òrgan que podrà tancar pàgines web que vulnerin els drets d’autor.

La Llei d’Economia Sostenible, concretament en la disposició coneguda com «Llei Sinde», va modificar la Comissió de Propietat Intel lectual establint que actuarà en dues seccions.

La Secció Primera té encomanades funcions de mediació i arbitratge, incloent matèries relacionades amb entitats de gestió col.lectiva.

La Secció Segona de la Comissió durà a terme funcions de salvaguarda dels drets de propietat intel lectual davant els casos de vulneració pel responsable de serveis de la societat de la informació, sempre que aquest responsable, directament o indirectament, actuï amb ànim de lucre o hagi causat o pugui causar un dany patrimonial al titular d’aquests drets. Aquesta Secció mai actuarà ni d’ofici ni contra els usuaris d’Internet.

En cada cas, serà la Comissió de Propietat Intel lectual la qual decidirà si cal retirar de continguts o el tancament de la pàgina, però per a l’execució forçosa d’aquestes mesures haurà de comptar sempre amb autorització judicial.