jul. 07 2016
Diccionari jurídic
La Societat Catalana d’Estudis Jurídics de l’Institut d’Estudis Catalans el 2011 va editar via online en versió gratuïta, el Diccionari jurídic, sota la direcció de Josep M. Mas i Solench. El 2013 en va fer una actualització. L’edició està en un procés permanent de revisió i ampliació.
En l’elaboració del diccionari han participat més de tres-cents autors especialistes en dret, juristes i professors de prestigi de llengua catalana i d’altres àmbits lingüístics, coneixedors del dret i de les institucions de tots els territoris dels Països Catalans, entre ells professorat de la UAB.
Els articles contenen la definició lexicogràfica del terme i a més una extensa ampliació enciclopèdica, menys en el cas de les biografies. També conté les equivalències a l’espanyol, termes relacionats i sinònims.
Opcions de cerca d’idioma: català i castellà. 
Es pot acotar per les àrees temàtiques de dret (dret civil, dret penal, dret romà, dret mercantil, dret del treball i de la seguretat social, notarial, dret fiscal i tributari, numismàtica, constitucional, dret públic, dret ambiental, dret canònic, dret internacional públic, dret internacional privat i dret processal).
I també per: dret en general, biografia, documentació jurídica i per institució.
Una opció de cerca interessant és la de l’abast territorial: Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, Espanya, Illes Balears, Internacional, País Valencià, Països Catalans i Unió Europea o bé Inespecífic.
Aquest diccionari és una eina important pels estudiosos i professionals de l’àmbit del dret.
acaba d’adquirir un seguit de monografies sobre llenguatge jurídic, oratòria forense, tècniques d’expressió escrita per a juristes i llibertat d’expressió:
La Biblioteca de Ciències Socials ha adquirit recentment el títol 
El Constitucional espanyol anul·la 14 articles i en reinterpreta 27, desvalora la definició de Catalunya com a nació i deixant clar que no té cap validesa jurídica, i hi introduex vuit vegades la “indissoluble unitat d’Espanya consagrada en la Constitució”. Impideix també declarar com a “preferent” la llengua catalana, tenir un Poder Judicial autònom i ampliar les competències fiscals.
