BCS

Muhammad Yunus , economista bengalí, també conegut com el “banquer dels pobres” i el seu banc, el Grameen Bank, especialitzat en la concessió de microcrèdits per facilitar el desenvolupament van ser guardonats amb el Premi Nobel de la Pau de 2006. El comitè norueg que li va concedir el Nobel de la Pau va resaltar la seva lluita per una economia justa per les classes pobres.

El concepte de microcrèdit el va portar a fundar, un cop superada l’enorme resistència de les entitats bancàries, el Banc Grameen, o banc rural, que el 1983 es va constituir com a banc autònom. Els microcrèdits s’han estès per tot el món i han ajudat prop de 17 milions de persones a sortir de la pobresa.

En aquest llibre, l’autor descriu els múltiples obstacles que ha hagut de vèncer per posar les seves idees en pràctica. També qüestiona la nostra forma habitual de percebre la relació econòmica entre rics i pobres, els seus drets i deures respectius, els seus orígens i el seu futur. Les dones, descrites com a solidàries i responsables, accedeixen als productes del banc a través de la constitució de grups de cinc o més i aconsegueixen reemborsar 9 de cada 10 petits préstecs concedits. Segons Muhammad Yunus, “quan una dona aconsegueix rendiments per la seva activitat, els que es beneficien en primer lloc són els seus propis fills.”

– El podeu consultar en format paper:

– Catàleg UAB

– Catàleg CCUC

– Exposició “Finances ètiques i microcrèdits” (Biblioteca Ciències Socials, 2007)

– Un DVD sobre l’autor.

– Una cita:

“La pau està amenaçada per la injustícia del sistema econòmic, social i polític, per l’absència de democràcia, per la deterioració mediambiental i per les violacions dels drets humans”

Muhammad Yunus (durant el discurs d’acceptació del premi nobel)

El portal de publicacions electròniques de l’OECD (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) OECD iLibrary (abans SourceOECD), subscrit per la UAB des de 2005, ha canviat des de fa uns mesos d’interfície. La nova interfície, que conviu temporalment amb l’antiga, és molt més amigable, senzilla i permet més prestacions. Us convidem a explorar-la, a través del nou accés: https://www.oecd-ilibrary.org/

Pels que no la coneixeu, us fem cinc cèntims. Aquesta base de dades conté tota la producció documental de l’OECD a text complet (en PDF) i totes les bases de dades estadístiques produïdes pel mateix organisme internacional. El volum d’informació és inesgotable. Dins de la base de dades es pot navegar per menús segons temàtica, país o tipologia documental; també es pot fer cerca bàsica per paraula clau o cerca avançada per diversos criteris buscant fins i tot en el resum i en el text complet.

Una prestació interessant que té la nova interfície és que permet l’exportació directa referència per referència al Gestor de referències bibliogràfiques Refworks.

S’aconsella treballar la bibliografia amb gestors de referències bibliogràfiques. La UAB i la resta de biblioteques universitàries catalanes utilitzen RefWorks del que trobareu una programació de cursos de formació a les biblioteques UAB.

Quant al format de les referències

Estivill, Assumpció; Urbano, Cristóbal. “Proposta de directrius per establir l’estil de les referències i citacions de fonts bibliogràfiques i no bibliogràfiques de la revista Item”. Item, núm. 15 (jul.-des 1994.), p. 15–59. <www.raco.cat/index.php/Item/article/viewFile/22448/>. [Consulta: 14/01/2011].

Estivill, Assumpció; Urbano, Cristóbal. “Com citar recursos electrònics”. Traducció de l’article encarregat per la revista Information World en Español, publicat en el número de setembre de 1997. Versió 1.0. Barcelona: Universitat de Barcelona. <www.ub.edu/biblio/citae.htm>. [Consulta: 14/01/2011].

Bibliografia: algunes fonts impreses a la UAB

Per trobar documents que ens ajudin a fer un treball acadèmic podem fer les cerques següents al catàleg UAB:

Tesis i dissertacions acadèmiques — Metodologia

Investigació — Metodologia

Escrits tècnics — Redacció

Pablo Bustelo és investigador principal (Asia-Pacífico) del Real Instituto Elcano i professor d’Economia Aplicada a la Universidad Complutense de Madrid.

“Chindia” es refereix al conjunt format per la Xina i l’Índia, però posant especial èmfasi al caràcter mútuament complementari de les seves economies i en l’apropament i la convergència en la seva política exterior i en els seus interessos estratègics. El llibre aborda el creixement dels dos gegants asiàtics a partir de finals del segle XX i analitza les seves perspectives en els primers decenis del segle XXI.

El podeu consultar en format paper:

– Catàleg UAB

– Catàleg CCUC

Escolteu la presentació del llibre a Casa Àsia de Barcelona (2010).

– Una cita del llibre:

“Juntes, la Xina i l’Índia podem reconfigurar l’ordre mundial“, Manmohan Singh (Primer Ministre de l’Índia)