BCS

Els autors d’aquest  llibre són Abhijit V. Banerjee i Esther Duflo (economistes i professors de l’Institut Tecnològic de Massachussets).

Aquest llibre explica com funciona realment l’economia dels pobres, ja que els autors s’han documentat a partir de la informació facilitada pels mateixos protagonistes:
– Com es viu amb menys d’un dòlar al dia?

– Per què els microcrèdits resulten útils però no són el miracle que alguns esperaven?

– Per què els pobres deixen passar les campanyes de vacunació gratuïta però paguen per medicines que sovint no necessiten?

– Per què els seus fills poden anar a l’escola any rere any i no aprendre res?

– Per què no sempre inverteixen a obtenir més calories, sinó calories que tenen més bon gust?

…

Els resultats de les seves observacions contradiuen moltes de les nostres creences més arrelades.

 – El podeu consultar en format paper:

. Catàleg UAB

. Catàleg CCUC

– Una cita:

“La pobresa no és únicament la manca de diners, sinó la incapacitat per a desenvolupar tot el potencial de la persona com a ésser humà”

Amartya Sen

Antoni Serra Ramoneda, l’autor d’aquest llibre, va ser catedràtic d’Economia de l’empresa a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou un dels fundadors i rector del 1980 al 1985. També ha estat president de Caixa Catalunya durant més de vint anys (1984-2005).

En aquest llibre, l’economista parla sense embuts sobre la profunda transformació que han viscut les caixes i sobre quin és el paisatge després del terratrèmol. També ofereix respostes clares a moltes de les preguntes que es fan els ciutadans d’aquest país:

. Com va començar el terratrèmol de les caixes?

. La bombolla immobiliària n’ha estat el desencadenant?

. Què succeirà ara amb l’obra social que desenvolupen?

. Quina responsabilitat hi tenen els polítics, per acció o per omissió?

. S’arribaran a tornar els crèdits del FROB?

. Respondrà algú per la mala gestió de les caixes intervingudes?

– El podeu consultar en format paper:

Catàleg UAB

Catàleg CCUC

– Vídeos:

Entrevista a TV3

Entrevista a Catalunya Ràdio

El ministre d’economia, Luis de Guindos, exposant les reformes en el sector financer     (2 de febrer de 2012)

– Una reflexió:

“ Tots el qui hem tingut alguna responsabilitat en els últims trenta anys, aproximadament, sobre caixes d’estalvis hem contribuït en alguna mesura a aquesta desoladora situació que pot tenir conseqüències negatives per al sector financer espanyol i per al conjunt de la societat. No és la meva pretensió redactar ara un detallat memorial de greuges, sinó traçar amb quatre pinzellades els errors essencials en què opino que han incorregut les diferents instàncies involucrades”

Antoni Serra Ramoneda (A: “Els errors de les caixes”  p. 173)

Els autors del llibre són dels professors i economistes Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató i el pròleg és del catedràtic d’economia d’empresa de la UAB Antoni Serra Ramoneda.

Aquest llibre analitza quin seria l’impacte sobre l’economia catalana d’un boicot comercial per part del mercat espanyol com a conseqüència d’un hipotètic procés cap a la independència de Catalunya, i més aviat durant  el període de transició cap a la independència.

Com a exemple, els autors han citat les diverses campanyes de boicot que es van fer al cava  i que van tenir un impacte global relativament moderat i concentrat en el temps. A l’hora d’analitzar els efectes socioeconòmics d’aquest possible boicot, cal distingir segons els autors, entre el boicot que podrien portar a terme les persones i el de caire empresarial:

Xavier Cuadras explica que en el cas, a títol d’exemple, que el boicot fos del 40% per part dels consumidors i del 20% per part de les empreses, el descens del PIB català se situaria en el 4%. Xavier Cuadras fa palès que, tenint en compte que dèficit fiscal de Catalunya està establert en un 9-10%, el resultat final seria que l’economia catalana no experimentaria cap sotragada, ans el contrari.

Per Modest Guinjoan, el boicot de les persones “és emocional, limitat en el temps i s’acaba focalitzant en uns quans productes representatius per la qual cosa els seus efectes són limitats”.  També ressalta que el boicot per part de les empreses seria molt menor bàsicament perquè, d’una banda, la dependència de l’economia catalana de la d’Espanya s’ha anat reduint progressivament i, de l’altra, perquè “les empreses prenen decisions racionals i ningú a una empresa està disposat a pagar més si no hi ha bones raons que ho justifiquin”.

Xavier Cuadras explica que en el cas, a títol d’exemple, que el boicot fos del 40% per part dels consumidors i del 20% per part de les empreses, el descens del PIB català se situaria en el 4%. Xavier Cuadras fa palès que, tenint en compte que dèficit fiscal de Catalunya està establert en un 9-10%, el resultat final seria que l’economia catalana no experimentaria cap sotragada, ans el contrari.

– El podeu consultar en format paper:

. Catàleg UAB

. Catàleg CCUC

– Una entrevista: vídeo

– Una cita:

“ En un règim de lliure comerç i d’interrelacions econòmiques, és poc rellevant que el mineral de ferro sigui en una banda de la frontera política, i que el treball, el carbó i els forns siguin a l’altra. Tanmateix, els homes han inventat maneres d’empobrir-se a ells mateixos i als altres; i prefereixen les animositats col·lectives abans que el benestar individual.”

Johan Maynard Keynes (1920)

Tristram Stuart és investigador associat del Centre d’Història Mediambiental de la Universitat de Sussex y escriptor independent. Aquest llibre de Tristam Stuart, ha estat guardonat recentment amb el Premi Sophie 2011 per les seves aportacions innovadores, enèrgiques, enginyoses i reflexives per crear una major consciència sobre un dels escàndols morals i mediambientals més patents del món contemporani : el malbaratament de menjar en tots els àmbits de la societat, des del cubell d’escombraries de les llars fins als abocadors, des dels tarongers de Califòrnia fins als contenidors dels supermercats.

A tot el món desenvolupat el menjar es considera un article sol ús, sense relació amb l’impacte social i mediambiental de la seva producció. Les xifres són sorprenents: als Estats Units es rebutja el 50 per cent de tot el menjar. A Gran Bretanya es generen cada any fins a 20 milions de tones de residus alimentaris. Els japonesos aconsegueixen malgastar menjar per valor d’11 trilions de iens cada any. En una entrevista amb Efe, Stuart (Londres 1977), assenyala que amb tot aquest menjar es podria alimentar diverses vegades als més de 1.000 milions de persones que passen gana arreu del món.

Mentre els supermercats llencen milions de tones d’aliments de bona qualitat a la Gran Bretanya hi ha 4 milions de persones que no tenen accés a una dieta decent. Als Estats Units al voltant de 35 milions de persones viuen en llars que no tenen accés estable al menjar, i en la Unió Europea es calcula que 43 milions estan en perill de pobresa alimentària. Stuart creu que una “possible solució és que els excedents de menjar es redistribueixin i es donin a persones que els necessiten mentre estiguin frescos i es puguin menjar”.

Stuart apunta que a Occident es menja massa carn.  Un dia es va atrevir amb uns panets que li havien donat per als seus animals i va comprovar que no només estaven frescos, sinó també bons. “Vaig gaudir del pa però em va molestar adonar-me que s’estava llençant menjar”.

– El podeu consultar en format paper:

. Catàleg UAB

. Catàleg CCUC

– Una cita:

“ Podem reduir el nostre impacte sobre el planeta i millorar la vida dels pobres del món simplement fent servir el menjar en comptes de llençar-lo”

Tristram Stuart