BCS

Biblioteca de Ciències Socials

Archive for juny, 2015

juny 29 2015

Horaris d’estiu de la Biblioteca

La Biblioteca de Ciències Socials durant els mesos de juliol i agost tindrà els següents horaris:

– JULIOL:

Plantes 0 i – 1

De 8.30 a 19’30 h. ; préstec de 9 a 19’30 h.

Plantes -2 i -3, Sala d’Estudi UAB

De 7 a 24 h.; préstec tancat

– AGOST:

Plantes 0 i -1

Dies 1 al 23: TANCAT; préstec: TANCAT

Dies 24 al 31: de 8.30 a 19’30 h.; préstec de 9 a 19’30 h.

Plantes -2 i -3, Sala d’Estudi UAB

Dies 1 al 23: De 9 a 21 h.

Dies 24 al 31: De 0 a 24 h.

El dia 24 obrim a les 7 h.

ATENCIÓ! del 3 al 23 d’agost tot el servei de préstec estarà tancat

 

Podeu consultar l’horari de totes les biblioteques de la UAB activant el següent enllaç
bon_estiu_2015

 


No hi ha comentaris

juny 19 2015

L’economista E. Duflo, guanyadora del premi Princesa d’Astúries

El passat més de maig, la Fundació Princesa d’Astúries va premiar l’economista Esther Duflo en la categoria de Ciències Socials per les seves aportacions en el camp de l’economia del desenvolupament i la lluita contra la pobresa. Duflo (París, 1972-) s’ha imposat al popular Thomas Piketty, al sociòleg Manuel Castells i al filòsof nord-americà Michael Sandel.
Esther Duflo
Esther Duflo, professora de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) des de 1999, forma part del grup d’investigadors randomistas, és a dir, que treballa sobre el terreny amb proves aleatòries per identificar les mesures més efectives.

El 2003 va fundar amb l’indi Abhijit Banerjee (Calcuta, 1961-) el Laboratori J + PAL d’acció contra la pobresa al MIT, que integra més de 117 professionals a tot el món.

El 2012, amb el seu col·lega Banerjee, Duflo va escriure Repensar la pobresa : un gir radical en la lluita contra la desigualtat global (Taurus, 2012). El Financial Times el va triar com a llibre de l’any 2011. El podeu consultar a la biblioteca de Ciències Socials!


No hi ha comentaris

juny 16 2015

Les Beques a examen

La Fundació Jaume Bofill, recentment ha publicat l’informe: Les Beques a examen. Repensar el sistema d’ajudes a l’estudi , l’autor del qual és Xavier Martínez-Celorrio.

Aquest informe analitza l’actual sistema espanyol i català de beques (subvenció de matrícula o places, llibres, desgravacions fiscals, prestacions familiars, vals o xecs menjador, crèdits per a l’educació, beques salari), tenint en consideració les seves reformes i el conflicte competencial obert amb Catalunya. Examina també l’impacte de les retallades i l’equitat i coherència del sistema actual, tot comparant-lo amb els models d’altres països i tradicions.

Per primer cop, s’ha fet un recompte de la inversió total en beques, sumant totes les partides de beques i ajudes que apareixen en fonts disperses.

Alguns dels resultats destacats són:

– El sistema de beques són un pilar contra l’abandonament educatiu, poc desenvolupat al nostre país.

– La mitjana d’inversió en beques a la Unió Europea és del 7,5%, mentre que Catalunya hi destina un 3,5% i Espanya un 3,8%.

– A Espanya, entre 2009 i 2015, s’ha retallat un 29% la dotació per a beques, molt més que el total retallat en educació, que és del 13,6%.

– En plena crisi, Catalunya ha mantingut la despesa en beques. Tot i això, ha reduït els ajuts a les etapes no universitàries (beques escolars) en 50 milions d’euros, mentre que ha augmentat la dotació en beques universitàries pel mateix import.

– El sistema de beques exclou al 32% dels estudiants entre 12 i 24 anys.

– Com més baix és el nivell econòmic de les famílies, major és l’efecte positiu i incentivador de les beques per a l’èxit en els ensenyaments post obligatoris.

– Els joves becats tenen major probabilitat d’ascens social, com més etapes becades tinguin. Mentre que els joves de 28 a 34 anys que no han tingut beca tenen un 27% de probabilitat d’ascens social, els que han gaudit de dues o més etapes becades en tenen un 54%.

– El sistema de beques a Espanya segueix un model centralista, unitari i simètric que ha generat un conflicte competencial amb Catalunya. Aquest sistema transfereix renda dels territoris rics als pobres sense tenir en compte el cost de la vida ni la mitjana salarial de cada regió, el que perjudica a les rendes baixes-no extremes de la població de Catalunya.

– S’haurien de crear modalitats de beques de reforç que incentivin la via lenta i acompanyin la continuïtat dels estudis post obligatoris, per als fills de famílies de renda baixa, fins a la graduació a batxillerat o a FP.

– Convé introduir noves modalitats de beques que combinin una part a fons perdut i una part retornable (amb un esquema similar al BAFöG alemany) en aquelles especialitats més cotitzades en el mercat de treball. D’aquesta manera, s’introdueix també la lògica de retorn de la inversió social en els graduats universitaris.

L’informe conclou amb altres propostes que permeten repensar el sistema actual de beques.

 

Informació i imatge extreta del web de la Fundació Jaume Bofill

 


No hi ha comentaris

juny 09 2015

Quins factors influeixen en la mobilitat internacional dels investigadors científics?

Recentment l’OCDE ha publicat l’informe: Which factors influence the international mobility of research scientists?. Aquest estudi investiga els factors econòmics, culturals i científics, i els vincles entre els països d’origen i de destinació, que influeixen en la mobilitat dels investigadors, utilitzant una nova mesura de mobilitat científica internacional.

En aquest informe es demostra que les mesures de les distàncies geogràfiques, socioeconòmiques i científiques es correlacionen negativament amb la mobilitat científica entre dos països. Tanmateix, la col·laboració científica sembla ser un factor principal associat amb la mobilitat dels científics.

D’altra banda, la xarxa de mobilitat internacional de científics també mostra una sèrie de patrons interessants que revelen afinitats entre diferents economies basades en vincles lingüístics, històrics, polítics i culturals.

La investigació també mostra que la mobilitat dels científics es basa sobretot en els fluxos d’estudiants de nivell educatiu terciari en la direcció oposada, és a dir, des de la destinació al país d’origen. Això proporciona una forta evidència que la circulació de cervells és un fenomen complex i multidireccional. L’estudi també mostra que la mobilitat pot ser influenciada positivament per la convergència de les condicions econòmiques i els recursos dedicats a l’R+D, i d’altra banda, es pot veure reduïda per les restriccions relacionades amb els visats.

 
Informació extreta del Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC)
 


No hi ha comentaris

Next »

Translate »