BCS

El proppassat mes de desembre l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) va presentar l’informe «Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes (2015).

Aquest informe analitza els recursos, la producció i la transferència de coneixement, constituint una eina molt útil per a l’anàlisi de l’evolució del sistema. També inclou un monogràfic dedicat a l’empreneduria universitària.

De l’esmentat informe se’n desprèn el següent:

• En el període 2009-2013, els fons competitius i no competitius de les universitats i els ens vinculats han patit un descens significatiu. D’altra banda, l’avançament de dades del 2014 demostra un canvi de tendència a l’alça, pel que fa al finançament públic de la recerca.
• No obstant les baixades continuades en la inversió en R+D, l’informe valora que, quant a producció i eficiència, el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial. Així mateix, l’impacte de les publicacions de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial. En relació a les tesis doctorals, s’ha mantingut la tendència a l’alça, amb un increment del 35% en els últims cinc cursos.
• Pel que fa a la transferència de coneixement no és positiva. Tot i que no es tenen les dades del 2014, l’informe destaca el descens de les patents i, sobretot, de les empreses derivades.

 
Informació extreta del Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC)

Voleu saber les xifres del PNB espanyol des de 1980 i les previsions anuals fins l’any 2050? Voleu tenir en un sol informe les previsions econòmiques de l’economia alemanya en el pròxim lustre? Tot això i més ho trobareu en els informes editats per l’Economist Intelligence Unit (EIU).

L’EIU forma part del grup de The Economist, i és un organisme que elabora anàlisis, informes i pronòstics econòmics, i ofereix serveis d’assessorament als seus clients a través de diverses publicacions periòdiques de molt d’interès. Vegem algunes a les quals hi podeu accedir.

El Country Data és un full de càlcul publicat cada mes i recull diversos indicadors econòmics d’un país (PNB, comerç exterior, deute, població…), des del 1980 fins l’any present, i amb l’estimació futura de força indicadors.

El Country Forecast Reports és un informe anual on és fa un balanç de la situació econòmica d’un país, s’examinen les polítiques econòmiques implementades, i també el context polític. Al final, es presenten unes taules amb les dades dels principals indicadors econòmics dels anys anteriors i les dades pronosticades per als anys vinents.

Els World Commodity Forecasts Food, feedstuff and beverages, i el World Commodity Forecasts Industrial Raw Materials són pronostics elaborats mensualment sobre el sector de l’alimentació, pinsos i begudes, i sobre les matèries primeres industrials, respectivament. Aquests dos informes són d’abast global.

Si voleu accedir a aquestes publicacions, podeu fer-ho a través d’opció Examinar dins la base de dades Abi/inform Complete

La “Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social en el Estado Español” (EAPN-ES) ha presentat el Vè Informe sobre “El Estado de la Pobreza: seguimiento del indicador de pobreza y exclusión social en España 2009- 2014”.

Aquest informe mostra un empitjorament de la situació social a Espanya des del 2009, fenomen que s’ha vist accentuat des del 2014. Avui, el 29,2% de la població espanyola (13,2 m.) viu en situació de risc de pobresa i/o exclusió social. D’aquest total, 3,2 milions viu en situación de pobresa severa (30% de la mitjana de renda o 332€ mensuals per a una llar unipersonal).

Carlos Susías, president de EAPN Espanya, va destacar en la presentació de l’informe, que aquest empitjorament és conseqüència directa de l’aplicació de determinades polítiques d’austeritat nacionals i europees.
A l’informe, també es constaten les desigualtats regionals. Així, Ceuta (44,3%), Múrcia (37,2%) i Andalusia (33%) presenten les taxes més altes de pobresa relatives i, en canvi, el País Basc (10,22%) i Navarra (11,9%) tenen les taxes més baixes.
Quant als grups socials, una dada rellevant és que la taxa de pobresa dels estrangers extracomunitaris (55,4%) tripliqui la de la població espanyola (18,4%).
Pel que fa a les desigualtats, l’informe torna a posar de manifest les grans desigualtats de rendes a Espanya: el 20% de la població amb més ingressos gaudeixen de rendes 7 vegades més altes que el 20% dels més pobres.
 

Durant l’última dècada, un munt de països en vies de desenvolupament i països emergents s’han afegit al grup d’estats que, de forma sistemàtica, transfereixen rendes no contributives a les persones pobres i vulnerables, per tal de protegir-los contra les crisis econòmiques i perquè puguin invertir en ells i els seus fills.

Avui, més de 130 països en desenvolupament realitzen inversions considerables en xarxes de seguretat social, fet que és un pilar important de les seves polítiques de desenvolupament econòmic. Les estadístiques de The State of Social Safety Nets 2015, acabades de publicar pel Banc Mundial, reflecteixen aquesta revolució, tant a nivell nacional, regional, com internacional.

Per què tants països han fet una aposta decidida per incorporar les xarxes de seguretat social com a part de la seva arquitectura política, social i econòmica? Perquè les xarxes de seguretat social funcionen. Aquest informe demostra amb rigorositat l’impacte d’aquestes xarxes, i també assenyala el camí per a fer-les encara més eficients i eficaces en el compliment dels seus objectius.