BCS

Biblioteca de Ciències Socials

Archive for the category informe

jul. 10 2015

Global Economic Prospects (Juny 2015)

El World Bank acaba de publicar l’edició de juny del Global Economic Prospects, publicació centrada en els països en vies de desenvolupament, i en les seves previsions de futur més immediates.Global Economic Prospects 2015
Els països en desenvolupament s’enfronten a una sèrie de reptes difícils en el 2015 segons aquest informe. Aquests països patiran uns costos creixents d’endeutament en una època de baixos preus del petroli i d’altres matèries primeres clau. Això donarà lloc a un quart any consecutiu de creixement econòmic decebedor, segons l’informe del World Bank.

Tot i aquestes previsions no gaire optimistes, el president del Grup del Banc Mundial, Jim Yong Kim, afirma que “farem tot el possible per ajudar els països de baixos i mitjans ingressos a ser més resistents …. creiem que els països que inverteixen en l’educació i la salut de les persones, la millora de l’entorn empresarial i la creació d’ocupació a través de millores en la infraestructura esdevindran molt més forts en els propers anys. Aquest tipus d’inversions ajudaran a centenars de milions de persones a sortir de la pobresa”.


No hi ha comentaris

juny 16 2015

Les Beques a examen

La Fundació Jaume Bofill, recentment ha publicat l’informe: Les Beques a examen. Repensar el sistema d’ajudes a l’estudi , l’autor del qual és Xavier Martínez-Celorrio.

Aquest informe analitza l’actual sistema espanyol i català de beques (subvenció de matrícula o places, llibres, desgravacions fiscals, prestacions familiars, vals o xecs menjador, crèdits per a l’educació, beques salari), tenint en consideració les seves reformes i el conflicte competencial obert amb Catalunya. Examina també l’impacte de les retallades i l’equitat i coherència del sistema actual, tot comparant-lo amb els models d’altres països i tradicions.

Per primer cop, s’ha fet un recompte de la inversió total en beques, sumant totes les partides de beques i ajudes que apareixen en fonts disperses.

Alguns dels resultats destacats són:

– El sistema de beques són un pilar contra l’abandonament educatiu, poc desenvolupat al nostre país.

– La mitjana d’inversió en beques a la Unió Europea és del 7,5%, mentre que Catalunya hi destina un 3,5% i Espanya un 3,8%.

– A Espanya, entre 2009 i 2015, s’ha retallat un 29% la dotació per a beques, molt més que el total retallat en educació, que és del 13,6%.

– En plena crisi, Catalunya ha mantingut la despesa en beques. Tot i això, ha reduït els ajuts a les etapes no universitàries (beques escolars) en 50 milions d’euros, mentre que ha augmentat la dotació en beques universitàries pel mateix import.

– El sistema de beques exclou al 32% dels estudiants entre 12 i 24 anys.

– Com més baix és el nivell econòmic de les famílies, major és l’efecte positiu i incentivador de les beques per a l’èxit en els ensenyaments post obligatoris.

– Els joves becats tenen major probabilitat d’ascens social, com més etapes becades tinguin. Mentre que els joves de 28 a 34 anys que no han tingut beca tenen un 27% de probabilitat d’ascens social, els que han gaudit de dues o més etapes becades en tenen un 54%.

– El sistema de beques a Espanya segueix un model centralista, unitari i simètric que ha generat un conflicte competencial amb Catalunya. Aquest sistema transfereix renda dels territoris rics als pobres sense tenir en compte el cost de la vida ni la mitjana salarial de cada regió, el que perjudica a les rendes baixes-no extremes de la població de Catalunya.

– S’haurien de crear modalitats de beques de reforç que incentivin la via lenta i acompanyin la continuïtat dels estudis post obligatoris, per als fills de famílies de renda baixa, fins a la graduació a batxillerat o a FP.

– Convé introduir noves modalitats de beques que combinin una part a fons perdut i una part retornable (amb un esquema similar al BAFöG alemany) en aquelles especialitats més cotitzades en el mercat de treball. D’aquesta manera, s’introdueix també la lògica de retorn de la inversió social en els graduats universitaris.

L’informe conclou amb altres propostes que permeten repensar el sistema actual de beques.

 

Informació i imatge extreta del web de la Fundació Jaume Bofill

 


No hi ha comentaris

juny 09 2015

Quins factors influeixen en la mobilitat internacional dels investigadors científics?

Recentment l’OCDE ha publicat l’informe: Which factors influence the international mobility of research scientists?. Aquest estudi investiga els factors econòmics, culturals i científics, i els vincles entre els països d’origen i de destinació, que influeixen en la mobilitat dels investigadors, utilitzant una nova mesura de mobilitat científica internacional.

En aquest informe es demostra que les mesures de les distàncies geogràfiques, socioeconòmiques i científiques es correlacionen negativament amb la mobilitat científica entre dos països. Tanmateix, la col·laboració científica sembla ser un factor principal associat amb la mobilitat dels científics.

D’altra banda, la xarxa de mobilitat internacional de científics també mostra una sèrie de patrons interessants que revelen afinitats entre diferents economies basades en vincles lingüístics, històrics, polítics i culturals.

La investigació també mostra que la mobilitat dels científics es basa sobretot en els fluxos d’estudiants de nivell educatiu terciari en la direcció oposada, és a dir, des de la destinació al país d’origen. Això proporciona una forta evidència que la circulació de cervells és un fenomen complex i multidireccional. L’estudi també mostra que la mobilitat pot ser influenciada positivament per la convergència de les condicions econòmiques i els recursos dedicats a l’R+D, i d’altra banda, es pot veure reduïda per les restriccions relacionades amb els visats.

 
Informació extreta del Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC)
 


No hi ha comentaris

« Prev

Translate »