BCS

La “Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social en el Estado Español” (EAPN-ES) ha presentat el Vè Informe sobre “El Estado de la Pobreza: seguimiento del indicador de pobreza y exclusión social en España 2009- 2014”.

Aquest informe mostra un empitjorament de la situació social a Espanya des del 2009, fenomen que s’ha vist accentuat des del 2014. Avui, el 29,2% de la població espanyola (13,2 m.) viu en situació de risc de pobresa i/o exclusió social. D’aquest total, 3,2 milions viu en situación de pobresa severa (30% de la mitjana de renda o 332€ mensuals per a una llar unipersonal).

Carlos Susías, president de EAPN Espanya, va destacar en la presentació de l’informe, que aquest empitjorament és conseqüència directa de l’aplicació de determinades polítiques d’austeritat nacionals i europees.
A l’informe, també es constaten les desigualtats regionals. Així, Ceuta (44,3%), Múrcia (37,2%) i Andalusia (33%) presenten les taxes més altes de pobresa relatives i, en canvi, el País Basc (10,22%) i Navarra (11,9%) tenen les taxes més baixes.
Quant als grups socials, una dada rellevant és que la taxa de pobresa dels estrangers extracomunitaris (55,4%) tripliqui la de la població espanyola (18,4%).
Pel que fa a les desigualtats, l’informe torna a posar de manifest les grans desigualtats de rendes a Espanya: el 20% de la població amb més ingressos gaudeixen de rendes 7 vegades més altes que el 20% dels més pobres.
 

El Centre de Documentació Europea de la UAB ha organitzat les següents activitats:

• Tertúlies europees en anglès al CDE. A partir del 27 d’octubre, un cop al mes, en horari de 14’15 a 15’15 es realitzaran trobades informals per intercanviar opinions i coneixements sobre la Unió Europea, utilitzant l’anglès com a llengua vehicular.Aquesta activitat està dirigida a tota la comunitat universitària. No és important el nivell d’anglès, ni tampoc cal ser expert en la UE. La intenció és passar una bona estona, al mateix temps que es comparteix coneixements.Francesco Camonita, graduat en la Swansea University, MA en Integració Europea i actualment doctorand a la UAB en Ciència Política-Geografia, serà qui coordini aquesta activitat.No hi ha límit de places, ni cal inscripció prèvia.

  Si voleu, podeu confirmar la vostra assistència a través del Facebook

• Sessió informativa: “Pràctiques i feina a les institucions europees”. Es realitzarà el 26 de novembre de les 13’30 a les 15’30, a la Sala d’Actes del Rectorat de la UAB. L’objectiu d’aquesta sessió informativa, organitzada conjuntament per Treball Campus i el Centre de Documentació Europea de la UAB, és oferir informació de les oportunitats d’ocupació i la carrera professional que ofereixen les institucions, organismes i agències de la Unió Europea.
   

  Programa de la sessió:

  13:00: Recepció dels participants

  13:30: Presentació a càrrec de Ferran Sancho, Rector.

  Les institucions de la Unió Europea: oportunitats laborals i de pràctiques
  Ferran Tarradellas. Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

  Un exemple: la tasca i els professionals de la Delegació del Govern
  Representant Permanent de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea

  Els processos selectius: com són, quan, requisits, fases i eines de suport
  Oana Maria Duma. Estudiant de la UdG i UE Careers Ambassador de l’European Personnel Selection Office (EPSO).

  Speakers’Corner: 2 experiències d’estudiants a les institucions europees

  15:00: Torn obert de paraules

L’economista escocès Angus Deaton, de la Universitat de Princeton, ha guanyat el premi Nobel d’Economia 2015 pel seu anàlisi del consum, la pobresa i el benestar.
L’Acadèmia Sueca ha argumentat que “per dissenyar una política econòmica que promogui el benestar i redueixi la pobresa, hem d’entendre primer les opcions individuals de consum”, i Angus Deaton, “més que ningú, ha millorat aquesta entesa”.
L’obra de Deaton gira al voltant de tres grans qüestions: Com els consumidors distribueixen la seva renda entre els diferents béns i serveis?, quant s’estalvia i quant es gasta en el conjunt d’una societat? i quina és la millor manera de mesurar la pobresa i el benestar?
Pel que fa a les decisions individuals de despesa, Deaton va idear un mètode per estimar com la demanda d’un producte determinat depèn del preu de tots els béns i serveis, i dels ingressos del consumidor.
Aquesta aportació no només serveix per explicar patrons de consum, sinó també per avaluar com un canvi en la política fiscal pot afectar el benestar de diferents grups socials.
Podeu consultar la seva obra en el nostre catàleg.

“Causa nº 23468” contra Lluís Companys i Jover: les atrocitats jurídiques d’un crim d’Estat.

Títol de l’exposició bibliogràfica, que des d’avui 15 d’octubre fins a finals d’aquest mes, podeu contemplar a l’expositor situat al costat de l’entrada de la biblioteca per la planta 0.

Mostra bibliogràfica sobre la vida i la mort del president Lluís Companys en el 75è aniversari del seu afusellament, i amb motiu de la proclamació del dia 15 d’octubre de 2015 “Dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista” (DOG Nº6954 – 10.9.2015)
La mostra informativa i bibliogràfica que us presentem s’escau just en el 75è aniversari d’un fet insòlit : l’afusellament d’un president d’un govern democràtic. Recalquem, l’únic president d’un país democràtic que mor afusellat després de ser jutjat per un tribunal militar, després de… ser incomunicat, torturat, vexat, insultat… Durant gairebé dos mesos.
És per aquest motiu que focalitzem per aquesta exposició aquest fet tràgic, dins la trajectòria total de Lluís Companys, i manllevem per al títol d’aquesta exposició el terme “atrocitats jurídiques” de l’historiador Josep M. Solé i Sabaté, en detallar el reguitzell d’accions legals que els vencedors de la guerra van dur a terme entorn la persecució del president.
La Biblioteca de Ciències Socials, el Servei de Biblioteques, una institució que està al servei de la comunitat universitària, posa els seus fons, junt amb un seguit d’informacions on s’acredita la seva procedència, a l’abast dels seus usuaris.
No podria ser d’altra manera. La qüestió haurà d’interessar, sens dubte, malgrat tractar-se d’un fet passat, i cal dir, amagat, als experts del dret, als politòlegs, als sociòlegs, als historiadors, … I a tothom que vulgui conèixer la condició humana.
La trajectòria de Lluís Companys fou molt intensa, plena d’opinions contradictòries, i només la seva mort ha estat mitificada per tothom. Els especialistes hauran de posar-se d’acord en el veredicte sempre canviant de la història. Nosaltres només voldríem, humilment si cal, dir a aquest respecte que, per la bibliografia i la documentació aquí exposada, un home que encarna un capteniment tant serè i lúcid davant la seva condemna a mort només pot ser un gran home, un home que s’ha fet home, que té una visió de conjunt del món, una gran i ferma filantropia, un home com Prometeu, que, conscient de les limitacions humanes, lluita per la seva major dignitat i major idealitat possible. I –perdonin la contundent afirmació- això no s’improvisa, això, si de cas, minva o creix, però, això, es porta a la sang des de la naixença.

Text de Josep Vicens-i-Planagumà