BCS

Muhammad Yunus , economista bengalí, també conegut com el “banquer dels pobres” i el seu banc, el Grameen Bank, especialitzat en la concessió de microcrèdits per facilitar el desenvolupament van ser guardonats amb el Premi Nobel de la Pau de 2006. El comitè norueg que li va concedir el Nobel de la Pau va resaltar la seva lluita per una economia justa per les classes pobres.

El concepte de microcrèdit el va portar a fundar, un cop superada l’enorme resistència de les entitats bancàries, el Banc Grameen, o banc rural, que el 1983 es va constituir com a banc autònom. Els microcrèdits s’han estès per tot el món i han ajudat prop de 17 milions de persones a sortir de la pobresa.

En aquest llibre, l’autor descriu els múltiples obstacles que ha hagut de vèncer per posar les seves idees en pràctica. També qüestiona la nostra forma habitual de percebre la relació econòmica entre rics i pobres, els seus drets i deures respectius, els seus orígens i el seu futur. Les dones, descrites com a solidàries i responsables, accedeixen als productes del banc a través de la constitució de grups de cinc o més i aconsegueixen reemborsar 9 de cada 10 petits préstecs concedits. Segons Muhammad Yunus, “quan una dona aconsegueix rendiments per la seva activitat, els que es beneficien en primer lloc són els seus propis fills.”

– El podeu consultar en format paper:

– Catàleg UAB

– Catàleg CCUC

– Exposició “Finances ètiques i microcrèdits” (Biblioteca Ciències Socials, 2007)

– Un DVD sobre l’autor.

– Una cita:

“La pau està amenaçada per la injustícia del sistema econòmic, social i polític, per l’absència de democràcia, per la deterioració mediambiental i per les violacions dels drets humans”

Muhammad Yunus (durant el discurs d’acceptació del premi nobel)

Pablo Bustelo és investigador principal (Asia-Pacífico) del Real Instituto Elcano i professor d’Economia Aplicada a la Universidad Complutense de Madrid.

“Chindia” es refereix al conjunt format per la Xina i l’Índia, però posant especial èmfasi al caràcter mútuament complementari de les seves economies i en l’apropament i la convergència en la seva política exterior i en els seus interessos estratègics. El llibre aborda el creixement dels dos gegants asiàtics a partir de finals del segle XX i analitza les seves perspectives en els primers decenis del segle XXI.

El podeu consultar en format paper:

– Catàleg UAB

– Catàleg CCUC

Escolteu la presentació del llibre a Casa Àsia de Barcelona (2010).

– Una cita del llibre:

“Juntes, la Xina i l’Índia podem reconfigurar l’ordre mundial“, Manmohan Singh (Primer Ministre de l’Índia)

Arcadi Oliveres és doctor en Ciències Econòmiques, professor  del Departament d’Economia Aplicada de la UAB i president de Justícia i Pau.

En aquest llibre es desemmascara als principals culpables d’una crisi que s’hagués pogut evitar i de la qual tothom n’és una mica còmplice, traient a la llum perversions financeres, retratant especuladors sense fre, el frau fiscal, els paradisos fiscals… Però no tot és tan pessimista, ja que també s’hi proposen solucions, ” convidant tothom a abandonar els plans de pensions, a dir sí a la banca ètica i a la nacionalització de la banca, a canviar els hàbits,… a fer una millor distribució de la renda, i a salvaguardar la nostra intimitat enfront de la por i la paranoia col·lectiva “.

El podeu consultar en format paper:

– Catàleg UAB

– Catàleg CCUC

– Una “cita” relacionada amb la temàtica d’aquest llibre:

” Les crisis no són la fi, sinó el final d’una etapa i l’inici d’una altra nova i possiblement millor “

M. Dolors  Hipólito Sesé

La Biblioteca de Ciències Socials de la UAB ha adquirit l’obra La Catalunya emprenedora en imatges : segle XIX i primers anys del segle XX [director:  Francesc Cabana i Vancells]. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2010.

L’ obra està dividida en 4 volums:

• L’ Aprofitament de la terra (v.1)
• La Transformació industrial I (v.2)
• La Transformació industrial II (v.3)
• Els Serveis (v.4)

El director de l’obra Francesc Cabana diu a la presentació que “ el fenomen de la Catalunya emprenedora fou col·lectiu. No es limità a unes dotzenes d’empresaris amb centenars d’obrers a les seves obres, sinó que s’estengué a milers de petits empresaris, d’artesans, de persones que tenien un interès especial a fer una feina ben feta … “

Diuen que una imatge val més que mil paraules, i en aquesta obra hi ha més de 2.500 imatges. A través del text i del comentari de les imatges també es pot anar seguint la història sobre la Catalunya emprenedora i la seva transformació industrial durant el segle XIX i primers anys dels segle XX.