BCS

Lucas Chancel, investigador de l’Institut du développement durable et des relations internationales (Iddri) i professor de Sciences Po, ha estat convidat per l’ICTA per presentar els resultats de l’informe “A post growth society for 21str Century. Does prosperity have to wait for the return of economic growth?”.

“Més enllà de la crisi econòmica, la literatura científica demostra que la capacitat dels països industrialitzats de restaurar l’alt creixement econòmic registrat fins ara és molt incerta, però això no vol dir que haguem de renunciar a la prosperitat”, explica Lucas Chancel.

En l’informe Lucas Chancel ha estudiat les vinculacions entre mediambient i macroeconomia per veure l’impacte que la davallada del creixement econòmic pot tenir en els nivells de prosperitat dels països més industrialitzats. “Els problemes mediambientals es veuen de vegades com una oportunitat per esperonar una nova revolució industrial que comporti creixement econòmic, però també com una limitació que pot ralentitzar-lo”, explica.

L’estudi confirma que qüestions com el recursos energètics, el cost de les energies renovables o els canvis en l’estil de vida, reduiran significament el creixement econòmic durant les pròximes dècades, però això no implica renunciar a la prosperitat tal com l’entenen les democràcies europees.

“Les relacions entre ocupació, protecció social, igualtat i benestar, d’una banda, i el creixement econòmic, d’altra, són menys estretes del que es pensa generalment. En un context de baix creixement es fa més difícil reduir les desigualtats econòmiques i finançar la protecció social, però el nostre estudi mostra que es pot garantir la prosperitat en un món “post-creixement” amb més acció política i un major nivell de deliberació i arbitratge, beneficiosos per a tota la societat”, conclou.

Lloc de la xerrada: dijous, 13 de març, a les 12,30 h, a la sala de graus II de la Facultat de Ciències.

Informe:  “A post growth society for 21str Century. Does prosperity have to wait for the return of economic growth?”.

La divisió entre els barris rics i els pobres ha crescut significativament entre el 2001 i el 2012 per la bombolla immobiliària i la crisi econòmica, segons un estudi de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB emmarcat en el programa RecerCaixa. Els resultats preliminars de l’estudi, constaten que, més enllà del nivell de renda, s’ha disparat el nombre de zones amb una concentració molt alta o molt baixa d’aturats i d’immigrants.

Les anàlisis que s’han fet fins ara sobre els impactes socioeconòmics de la crisi a Catalunya han posat l’accent en variables com la pobresa, l’atur i les desigualtats de renda. El coneixement dels impactes específics de la crisi sobre els barris desfavorits, en canvi, és escàs.

Aquesta recerca té com a primer objectiu estudiar quins impactes té la crisi econòmica i financera actual sobre la configuració socioespacial dels municipis catalans i, més concretament, quins efectes té sobre dinàmiques de segregació i de degradació urbana ja observades en el context precrisi. El segon objectiu és observar el tipus de respostes que, des dels mateixos barris, s’estan donant a aquesta situació i, més concretament quins són els factors que contribueixen a la resiliència dels barris davant la crisi.

Les zones amb una concentració molt alta d’atur han augmentat un 44% entre el 2001 i el 2012, mentre que les zones amb una concentració molt alta d’immigració han crescut un 12%. L’evolució ha estat encara més dràstica pel que fa als barris benestants, amb menys concentració d’atur i d’immigració. Així, les zones amb una concentració molt baixa d’atur han crescut un 346%, i les zones amb una concentració molt baixa d’immigració, un 60%.

Segons els autors de l’estudi, la resistència davant el fenomen de la concentració ha estat més alta allà on hi ha més solidaritat entre veïns, més feina solidària d’entitats i més col·laboració  entre administracions i teixit associatiu. Alerten, però, que la resposta de la societat es reparteix de manera desigual en el territori, i proposen que les polítiques socials tinguin en compte un criteri de justícia distributiva territorial, amb menys retallades als barris més desfavorits.

Podeu trobar documents sobre aquesta matèria:

Catàleg UAB

Catàleg CCUC