BCS

Biblioteca de Ciències Socials

Tag Archive 'Catalunya'

gen. 08 2014

Observatori de la pime

La PIMEC (Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya) ha posat en marxa lObservatori de la Pime que té per missió recollir, elaborar i analitzar informació econòmica rellevant per a la petita i mitjana empresa catalana. La informació econòmica es presenta estructurada en quatre àmbits:

  • Indicadors de conjuntura econòmica
  • Estudis econòmics
  • Posicionaments institucionals sobre temes que afecten les pimes
  • Anuari de la pime catalana

Tots els documents publicats al lloc web es poden descarregar en format pdf.

Hi podeu accedir des de: https://www.observatori.pimec.org/

Pantalla de l'Observatori de la pime


No hi ha comentaris

gen. 09 2013

Bloc e2013: bloc de l’Any Internacional de l’Estadística 2013

Posted in estadístiques |

Amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de l’Estadística, l’Idescat conjuntament amb la Societat Catalana d’Estadística ha posat en marxa el bloc e2013 amb l’objectiu de fomentar la manera estadística de mirar les coses de la vida diària.

Logo bloc e2013

https://e2013.wordpress.com/

La finalitat és exposar temes de caire demogràfic, econòmic i social proposats per estadístics membres de la Societat Catalana d’Estadística i també de l’àmbit de l’estadística oficial.

El primer tema que inaugura el bloc és “Comptant persones“, on des de diferents vessants es comenta com es comptabilitza la població, quines fonts estadístiques existeixen i quines metodologies s’utilitzen per a l’elaboració del darrer cens de població 2011.

Com és habitual en els blocs, la idea és que sigui participatiu i que els interessats puguin rebre les novetats per correu electrònic i per RSS.


No hi ha comentaris

febr. 03 2012

“Els errors de les caixes: adéu al model de les caixes d’estalvis”

Antoni Serra Ramoneda, l’autor d’aquest llibre, va ser catedràtic d’Economia de l’empresa a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou un dels fundadors i rector del 1980 al 1985. També ha estat president de Caixa Catalunya durant més de vint anys (1984-2005).

En aquest llibre, l’economista parla sense embuts sobre la profunda transformació que han viscut les caixes i sobre quin és el paisatge després del terratrèmol. També ofereix respostes clares a moltes de les preguntes que es fan els ciutadans d’aquest país:

. Com va començar el terratrèmol de les caixes?

. La bombolla immobiliària n’ha estat el desencadenant?

. Què succeirà ara amb l’obra social que desenvolupen?

. Quina responsabilitat hi tenen els polítics, per acció o per omissió?

. S’arribaran a tornar els crèdits del FROB?

. Respondrà algú per la mala gestió de les caixes intervingudes?

– El podeu consultar en format paper:

Catàleg UAB

Catàleg CCUC

– Vídeos:

Entrevista a TV3

Entrevista a Catalunya Ràdio

El ministre d’economia, Luis de Guindos, exposant les reformes en el sector financer     (2 de febrer de 2012)

– Una reflexió:

“ Tots el qui hem tingut alguna responsabilitat en els últims trenta anys, aproximadament, sobre caixes d’estalvis hem contribuït en alguna mesura a aquesta desoladora situació que pot tenir conseqüències negatives per al sector financer espanyol i per al conjunt de la societat. No és la meva pretensió redactar ara un detallat memorial de greuges, sinó traçar amb quatre pinzellades els errors essencials en què opino que han incorregut les diferents instàncies involucrades”

Antoni Serra Ramoneda (A: “Els errors de les caixes”  p. 173)


No hi ha comentaris

gen. 19 2012

“Sense Espanya: balanç econòmic de la independència”

Els autors del llibre són dels professors i economistes Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató i el pròleg és del catedràtic d’economia d’empresa de la UAB Antoni Serra Ramoneda.

Aquest llibre analitza quin seria l’impacte sobre l’economia catalana d’un boicot comercial per part del mercat espanyol com a conseqüència d’un hipotètic procés cap a la independència de Catalunya, i més aviat durant  el període de transició cap a la independència.

Com a exemple, els autors han citat les diverses campanyes de boicot que es van fer al cava  i que van tenir un impacte global relativament moderat i concentrat en el temps. A l’hora d’analitzar els efectes socioeconòmics d’aquest possible boicot, cal distingir segons els autors, entre el boicot que podrien portar a terme les persones i el de caire empresarial:

Xavier Cuadras explica que en el cas, a títol d’exemple, que el boicot fos del 40% per part dels consumidors i del 20% per part de les empreses, el descens del PIB català se situaria en el 4%. Xavier Cuadras fa palès que, tenint en compte que dèficit fiscal de Catalunya està establert en un 9-10%, el resultat final seria que l’economia catalana no experimentaria cap sotragada, ans el contrari.

Per Modest Guinjoan, el boicot de les persones “és emocional, limitat en el temps i s’acaba focalitzant en uns quans productes representatius per la qual cosa els seus efectes són limitats”.  També ressalta que el boicot per part de les empreses seria molt menor bàsicament perquè, d’una banda, la dependència de l’economia catalana de la d’Espanya s’ha anat reduint progressivament i, de l’altra, perquè “les empreses prenen decisions racionals i ningú a una empresa està disposat a pagar més si no hi ha bones raons que ho justifiquin”.

Xavier Cuadras explica que en el cas, a títol d’exemple, que el boicot fos del 40% per part dels consumidors i del 20% per part de les empreses, el descens del PIB català se situaria en el 4%. Xavier Cuadras fa palès que, tenint en compte que dèficit fiscal de Catalunya està establert en un 9-10%, el resultat final seria que l’economia catalana no experimentaria cap sotragada, ans el contrari.

– El podeu consultar en format paper:

. Catàleg UAB

. Catàleg CCUC

– Una entrevista: vídeo

– Una cita:

“ En un règim de lliure comerç i d’interrelacions econòmiques, és poc rellevant que el mineral de ferro sigui en una banda de la frontera política, i que el treball, el carbó i els forns siguin a l’altra. Tanmateix, els homes han inventat maneres d’empobrir-se a ells mateixos i als altres; i prefereixen les animositats col·lectives abans que el benestar individual.”

Johan Maynard Keynes (1920)

 


No hi ha comentaris

Next »

Translate »