juny 28 2016
Els resultats i l’impacte de la innovació social
En un procés d’innovació social digital els innovadors col·laboren a través d’eines digitals per donar resposta a un ventall de necessitats socials en un grau que no era imaginable abans d’internet. Un projecte de recerca ha detectat una gran quantitat d’iniciatives d’aquesta mena a tota Europa (aquí) .
L’interès per la innovació social sovint s’associa amb l’expectativa que la implicació d’activistes, fundacions, empreses i noves organitzacions descobreixi noves maneres de generar valor social (per exemple, alguns editors de la Stanford Social Innovation Review comparteixen aquesta visió). Tanmateix, altres observadors fan afermament en la importància crucial del debat públic i de la decisió política (per exemple, Francesca Bria).
Els resultats de la innovació social es poden avaluar d’acord amb la seva contribució a crear sistemes nacionals d’innovació. D’acord amb Bernt-Ake Lundvall, els components d’aquests sistemes són els processos de les organitzacions, la interacció entre les organitzacions i el seu context institucional (aquest darrer, configurat per una mena de mercats laborals, sistemes educatius, mercats financers, estats del benestar i règims de propietat intel·lectual).
L’impacte de la innovació social es pot avaluar d’acord amb la seva contribució al desenvolupament de les capacitats humanes bàsiques. La recerca inspirada en la teoria d’Amartya Sen mesura aquestes capacitats a partir de diverses dimensions: l’ingrés mitjà d’un territori; l’esperança de vida; l’escolarització, l’alfabetització i el rendiment acadèmic de la població escolar; i finalment, les condicions socials i urbanístiques de l’habitatge.