El col.legi que els jesuïtes tenien a Sant Guim fou embargat després de la seva expulsió i pretenia destinar-se a escola de minyons i habitatge del mestre. El col.legi s’estenia perpendicularment a l’església i s’adossava als murs del castell, no obstant el terreny per a la seva fundació fou una donació de la senyora del lloc, la baronessa Maria de Merlés i de Calders. Un cop expulsats els jesuïtes, també es va mirar de trobar una utilitat a l’església: En un primer moment sembla que el consistori havia considerat que l’església del col.legi no servia per al poble, que bastant tenia amb conservar la pròpia parròquia; en canvi, “haviendolo posteriormente refleccionado con madurez”, demanen que l’església del col.legi adquireixi les funcions de parròquia, ja que la parroquial de Sant Guim en aquells moments era massa petita i acusava els efectes de la vellúria. D’aquesta manera, consideren que la del col.legi, “aunque mucho más grande, a causa de ser casi nueva y fabricada con arte, buenos -materiales, que promete mucha duración”. El retaule, visiblement anterior a la construcció de l'edifici, procedia probablement de l'antiga església parroquial.
Fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya).
GARGANTÉ LLANES, Maria: Arquitectura religiosa del segle XVIII a la Segarra i l'Urgell. Condicionants, artífex i pràctica constructiva. Fundació Noguera i Pagès Editors, 2006.
Sant Guim de Freixenet (Sant Guim de la Rabassa)
Desaparegut durant la Guerra Civil.
