Talles exemptes

La Verge del Roser d'Albesa tenia la particularitat d'ocupar, fins a la seva desaparició, l'espai central del retaule del segle XIV, avui conservat al Museu de Lleida. En canvi, la imatge original es trobava desplaçada, mentre que avui torna a ocupar el seu lloc original.

La tradició afirma que a Piera i comarca, sofrint una terrible sequedat de dos anys i atribolats per una fam i misèria espantoses, un jove pelegrí en passar per Santa Creu de Creixà, aleshores terme de Piera, va trucar a la porta de la casa d’una dona vídua i pobra, però molt pietosa, anomenada Maria Lleopart o Lleoparda, demanant-li almoina. Trobant-se ella en tan greu necessitat li digué que no el podia socórrer, que no tenia ni un mos de pa. El pelegrí li va contestar que el Senyor, compadit, faria ploure l’aigua necessària si es portava en pública i solemne processó de rogatives una imatge incògnita de Crist Crucificat que trobarien a l’Hospital de la vila de Piera. I per confirmar aquesta veritat li demana que vagi a la pastera on trobarà quelcom per menjar. La pietosa dona sabia bé que no hi havia res, però, davant la instància del pelegrí, hi anà i va trobar un pa. En aquest moment desaparegué el pelegrí, que es creu que fou un àngel. Admirada d’aquest fet vingué a la vila de Piera a assabentar-ho al rector i al batlle. Comprovat el cas, ho exposaren al Bisbe de Barcelona i es féu la 1.ª gran rogativa. A ella es congregaren tots els pobles veïns de la comarca i altres. I no els faltà l’aigua tan necessària, per intercessió d’aquesta venerada imatge.

Des de l’any 1688, Piera celebra, pel 28 d’abril, el Vot de poble, en reconeixement per la deslliurança de la plaga de la llagosta que tants estralls havia fet a bona part de Catalunya.

Imatge de Sant Crist, de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc, que a la fotografia apareix preparada per a la processó, recolzada sobre uns bancs, dins la seva capella. Es tacta d'una imatge gòtica, del segle XV. 

La imatge l'hem de vincular necessàriament a la història de la construcció de l'església parroquial, que s'inicià durant l'últim terç del segle XVIII. El maig de 1776, el consistori de l’Ajuntament d’Amposta i representants de l’Església atorguen l’escriptura de construcció a favor dels mestres d'obres tortosins Francesc Mulet i Andreu Moreno, per un preu de 4.100 lliures. Però per dificultats econòmiques l’obra es retarda, ja que al contracte de construcció s’havia especificat que Mulet i Moreno començarien la construcció sense cobrar cap quantitat, però a partir del moment en què hi hauria una part de l’església ja aixecada, demanaven cobrar la quantitat que el prior i l’Ajuntament consideressin convenient, amb la premisa que segons la quantitat que se’ls entregaria, seguirien treballant amb més dedicació o menys en aquesta obra. L'arquitecte valencià Manuel Blasco presentà un nou projecte, però els problemes per al pagament de les obres continuaren i l’edificació no progressà, paralitzant-se definitivament el 1826. Durant la segona guerra carlina fou utilitzada com a caserna per les tropes reials, sofrint bastants desperfectes. Cap a 1850, gràcies a una donació de la reina Isabel II, s’inicien novament les obres i s’acaben cap al 1875, tot i que la façana va quedar inacabada. Suposem que la imatge de la Verge, que presidia l'altar Major, fou realitzada durant el segle XIX.

La Verge de l'Alba va rebre alguns desperfectes durant la Guerra Civil. Tot i així la imatge va poder-se salvar però malauradament uns anys més s'acabaria cremant.

Fotografia: Arxiu Comarcal del Bages. Fons Lluís Rubiralta Garriga.

El Crist flagel·lat de Montblanc o Crist dels fadrins és obra (s'atribueix hauriem de dir) d'Agustí Pujol I juntament amb Antoni Baray, pintor encarregat de la policromia de l'escultura. Seria una obra de finals del segle XVI (cap a 1583 es coneix l'activitat de Pujol a Montblanc). La peça està donada per perduda i només se'n coneix la imatge que presentem.

Fotografia: Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxiu Mas.