Gemma Puigvert Planagumà (Olot, 1967) és doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (1996), on exerceix com a professora de Filologia Llatina des del 1998. Ha estat becària d’investigació FI de la Generalitat de Catalunya (1992-1996) i és Màster en Estudis Medievals per la FIDEM (Fédération Internationale des Instituts d’Études Medievales) (Roma, 1992-1993). Ha centrat la seva recerca a l’entorn de dos grans eixos; d’una banda, la filologia llatina medieval (els seus estudis i publicacions versen sobre manuscrits d’època altomedieval; és autora, entre d’altres, del llibre Astronomia i astrologia al monestir de Ripoll. Edició i estudi dels mss. científics astronomicoastrològics del monestir de Santa Maria de Ripoll, SPUAB, Bellaterra 2000); actualment forma part del projecte de recerca consolidat: Fontes Eurasiae Septentrionalis Antiquae et Medii Aeui; de l’altra, la didàctica de la llengua llatina (és autora, juntament amb J. Martínez Gázquez, del Manual Universitari de la UOC: Llatí II. Llengua i cultura llatina en el món medieval i modern. Mòdul didàctic I: De la fi de l’Antiguitat a l’albada del Renaixement (segles VI-XIII)); també ha estat col·laboradora del manual universitari Introducció a l’estudi de la Llengua Llatina.Mòdul 1, SPUAB, Bellaterra 1998; ha estat investigadora principal de diversos projectes d’innovació docent, és responsable dels portals interactius: Cultura clàssica. Grau Humanitats UAB, i Grau d'Estudis Clàssics. Projecte AGAUR.; està acreditada en Formació Docent en Educació Superior (programa FDES-UAB); també ha coordinat la Guia per a l’avaluació de competències en l’àrea de les Humanitats, finançada i publicada per AQU-Catalunya.
És membre del Grup de Recerca Consolidat Fontes Eurasiae Septentrionalis Antiquae et Medii Aevi , dins el qual estudia les fonts llatines relatives a l'imperi mongol (segles XIII i XIV).
Estretament relacionat amb el Grau d'Humanitats, i en col.laboració amb la prof. Carme de- la-Mota, ha editat, La Investigación en Humanidades, Biblioteca Nueva, Madrid 2009 (amb contribucions de Javier Antón Pelayo, Victoria Camps, Elena Carbonell, Joan Carbonell, Antonio Castillo, Carme de-la-Mota, Beatriz Ferrús, Ercilia García, Juan María Garrido, J. Antoni Iglesias, David Jou, Jordi López, Jaume Medina, Natàlia Molero, M. Carme Picallo, Gonzalo Pontón, Gemma Puigvert, Francisco Rico, Daniel Rico, Neus Rotger, Pere Rovira, Joan Rovira, José Enrique Ruiz-Domènec, Neus Samblancat, Guillermo Serés, Carles Solà i Jordi Vallverdú).
És autora de nombrosos articles publicats en revistes nacionals i internacionals i entre les estades de recerca destaquen les efectuades a la Biblioteca Apostolica Vaticana i a l'Institut de Recherche et d'Histoire des Textes (CNRS) de París. És professora convidada a la LUMSA (Roma), on cada any imparteix l'assignatura Llatí Medieval.
Ha traduït al català dues obres del comediògraf Terenci: l’Eunuc, Ed. La Magrana, Barcelona 1994 i Els germans, RBA, col. Clàssics de Grècia i Roma, Barcelona 2015.
En l'ambit de la gestió universitària, ha estat coordinadora de la titulació de Filologia Clàssica (cursos 2000-01/2002-03) i coordinadora de la titulació d'Humanitats (cursos 2004-05/2008-09). Ha participat en la Comissió d'Estudis per a la reforma del Grau d'Humanitats i també de la del Grau d'Estudis Clàssics. Actualment forma part de la Comissió de Docència del Grau d'Estudis Clàssics. Ha traduït al català dues obres del comediògraf Terenci: l’Eunuc, Ed. La Magrana, Barcelona 1994 i Els germans, RBA, col. Clàssics de Grècia i Roma, Barcelona 2015.
Joan Carbonell Manils és Doctor en Filologia Clàssica i professor titular de Filologia Llatina de la UAB; ha estat Secretari del Departament de Filologia Clàssica (1992-1997), Coordinador de la titulació de Filologia Clàssica (2000-2001), Vicedegà d’Estudis de la Facultat de Filosofia i Lletres (2001-2002), Delegat del rector per a Estudis (2002-2003) i Vicerector d’Estudiants i Cultura (2003-2009). Durant més de dues dècades ha treballat en la figura i l’epistolari de l’humanista Antonio Agustín (1517-1586) en tant que epigrafista i numismàtic. Els seus darrers articles en aquesta línea són: “De nummos antiquos interpretandi arte. El “método” de Antonio Agustín. Entre tradición e innovación”, Barcelona 2007; “Tristia Siciliensia. Antonii Augustini epistulae a Trinacria editae et ineditae (1559 – 1560)”, Alcañiz-Madrid 2009; “Ambientes humanísticos en Roma (1545-1555). El cenáculo de Ottavio Pantagato, Antonio Agustín y Jean Matal”, Madrid 2009; “Una bula inédita de concesión de privilegios a A. Agustín del Archivio Segreto Vaticano (Reg. Vat. 1677)”, Faventia 2009; i amb A. Barreda, “Fonti occulte nelle Familie Romane di Antonio Agustín. L’esempio dell’epigrafia di Alife e di Palermo”, Athenaeum 2008.
Els darrers anys ha investigat sobre epigrafia, sobretot de tradició manuscrita. Els seus articles més recents en aquest camp són: “De carmine latino epigraphico lusitano a Resende tradito”, Barcelona 2006; “Singularidades en la tradición epigráfica cristiana de la Bética occidental, en Espacios, usos y formas de la epigrafía hispánica. Anejos de Archivo Español de Arqueología 2009; amb. Mª Pena Itala me genuit tellus. Ideas en torno al origen del pseudo-epitafio de Virgilio, a propósito de un carmen epigraphicum de Myrtilis (Lusitania), Epigraphica 2009; amb G. González, “Una nota para la reconstrucción del Antiquus Hispanus: el caso de unos falsos epigráficos tarraconenses (CIL II 385* - 388*), REL 2009 i “La sylloge epigráfica de Diego de Covarrubias: un nuevo testimonio de epigrafía manuscrita de la segunda mitad del s. XVI”, ZPE 2010. Amb H. Gimeno “A vueltas con la placa de Nativola(CIL II2/652). Nuevos elementos para la reflexión”, Sylloge Epigraphica Barcinonensis 2010; “La epigrafía y el origen de las ciudades de Hispania. Verdad, mentira y verdad a medias”, Revista de Historiografía 2010; “La mano hispana anónima de algunas schedae epigraphicae de Bernard de Montfaucon (Ms. BnF Lat. 11919)”, Epigraphica 73 (2011); Amb Gimeno i Stylow, "Pons Traiani, Qantara Es-Saif, Puente de Alcántara. Problemas de epigrafía, filología e historia”, en Provinciae Imperii Romani Inscriptiones Descriptae, Barcelona 2007.
També ha dedicat temps de la seva recerca a la didàctica de la llengua llatina, camp en el qual es poden assenyalar diversos manuals per a l’aprenentatge de la llengua llatina al batxillerat, els darrers dels quals publicats a l’editorial i el manual universitari Introducció a l' estudi de la llengua llatina, Bellaterra 1998 amb col·laboració amb P. LL. Cano i B. Matas, així com participacions en ponències a congressos especialitzats com ara “Latine est.Non legitur”, Madrid 1996 i “El reto de una metamorfosis: del latín 'per se' al latín instrumental”, Zaragoza 1997.
Ha estat investigador principal de dos projectes I+D sobre la figura d’Agustín i actualment ho és del projecte I+D “Repercusiones del hábito epigráfico tardo-antiguo en la epigrafía hispánica posterior. Estudio de los procesos de imitación y falsificación: un caso de interacción entre filología y epigrafía.”
Ha realitzat estades llargues de recerca a la Biblioteca Apostolica Vaticana (1989, 1994 i 1997); a l’Archivio Capitolare di Viterbo (1994); al Centre Gustave Glotz i a la Bibliothèque Nationale de France (2009, estada finançada pel Ministerio de Educación), i a la Università degli Studi di Roma “La Sapienza”. Dipartimento di Filologia Greca e Latina – Biblioteca Angelica. Roma (2010, estada finançada per l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya).
La seva dedicació a l‘humanisme l’ha menat a traduir per primera vegada al català algunes obres d’aquest període: Luter, Del serf albir, Barcelona 1996; Pico della Mirandola, Discurs sobre la dignitat de l'home. Nou-centes tesis, Barcelona 2001; G. Galilei, Noticiari sideral, Madrid 2010. També ha traduït al català obres de la literatura clàssica a la col·lecció “L’esparver clàssic” de l’editorial RBA. La Magrana: Ciceró, Catilinàries, Barcelona, 1997; Plaute, La comèdia del fantasma,Barcelona, 1999; Horaci, Epodes,Barcelona, 2004. Actualment està preparant l’edició i la traducció de Lucà, Guerra civil per a la Fundació Bernat Metge. Ha editat i traduït Lucà, Guerra civil, per a la Fundació Bernat Metge, Barcelona 2014.
És Degà de la Facultat de Filosofia i Lletres des de l’abril de 2015.
