Devia ser el 1976 o el 1977 del segle passat. Era costum, quan acabàvem les pràctiques de laboratori, fer una festa en el mateix laboratori, sempre inspirats per una organització que es deia FRELIQUI.
Vam emprar els bidons d’aigua destil·lada per preparar uns ponxs, amb fruites i uns quants dissolvents orgànics ⎯ per descomptat, per consum humà ⎯, i anar bevent.
Aquella tarda ens va semblar que podríem externalitzar la festa a altres aules, i decidírem fer una rua per les aules de la facultat, primer cap a les de Medicina (que ens ocupava la nostra facultat).
Anàrem cap a l’aula L, que tenia molts alumnes de primer de medicina. Amb la garrafa i els gots decidírem invitar als professors que estaven fent classe. Jo portava la garrafa i els gots, entràrem a l’aula i ens adreçàrem al professor amb un gotet ple i li vaig dir “té i beu”. I sí, s’ho va veure i vam marxar.
Uns anys mes tard aquell professor va ser el meu director de tesi i li vaig explicar que jo havia estat el que l’havia invitat a veure el ponx. Atès que aquell dia jo portava la cara pintada, ell no em va poder reconèixer, però si que recordava el fet amb simpatia.
Deixa un comentari