Era el darrer examen de la Llicenciatura de Ciències, especialitat Bioquímica (segona promoció, 1979). Sempre havíem estat molt units, tant els alumnes entre nosaltres com amb els professors. Uns quants vam decidir que aquell examen, atès que era el darrer, fos una mica especial.
La nit prèvia, per treure’ns la pressió de l’examen, se’ns va allargar i ens va donar temps per preparar el que faríem durant l’examen.
Vam agafar les tovalloles de platja, la ginebra, la coca-cola, els gots i un casset de música (eren uns aparells que es feien servir en aquell segle, per escoltar música), ulleres de sol, vestimenta de platja, i cap a l’examen.
Arribàrem uns pocs minuts tard, tots ja eren a l’aula i ens van sentir que arribàvem per la música que sonava pel passadís.
El professor, que li direm 1001, ens diu “si tardeu mes no us deixo entrar i apagueu la música”, poseu-vos darrere i un a cada banc. Obedients, es va posar cada un en un banc, i cadascú va estirar la tovallola al seient i es va asseure a sobre com si estiguéssim a la platja.
Al davant de cada un ens posàrem el got, ens anàrem passant la ginebra i la coca-cola i amb el cubata preparat esperant que ens donessin l’examen.
En 1001 ens anava avisant, “si us passeu mes us faré fora de l’examen”, i no ho vam fer gaire més, però, de tant en tant, un dels companys (que li podríem dir Zama), quan en 1001 es passejava pels passadissos entre bancs per controlar com anava l’examen, se li posava davant amb la càmera, li deia fes cara de vigilar i li feia una foto.
En fi, vam acabar la carrera, tots vam ser gent respectuosa i mes o menys respectada i, fins i tot, uns quants professors o professores universitàries.
Deixa un comentari