L’any 1988 em vaig presentar a les oposicions a l’escala administrativa, i hi havien dues convocatòries: una interna restringida al personal de la casa on comptaven els punts d’antiguitat i un altra d’externa on no et comptaven els punts. I jo em vaig presentar a la interna.

En aquella època era membre de la Junta del PAS Funcionari i just el dia d’abans de l’examen vam tenir una reunió negociadora que va durar des de les 9 del matí fins a dos quarts de 2 de la matinada: negociàvem el model d’accés a l’escala auxiliar administrativa, feia dies que duraven les negociacions i el Gerent va decidir que aquell dia no ens aixecàvem de la taula fins que no arribéssim a un acord. L’escull estava en les proves d’idiomes: la Gerència volia que tant el català com l’anglès fossin proves obligatòries i eliminatòries, però única i exclusivament per a l’escala auxiliar i en un futur immediat per l’escala administrativa. La posició de la Junta era que el nivell d’exigència de coneixements de la llengua havia de ser per a totes les escales començant pels primers nivells i a més nivell més exigència.

Quan vam arribar a un acord i ja marxàvem, em vaig donar compte que no havia mirat a quina hora era l’examen. Afortunadament en les negociacions també hi era la Cap de Selecció: estava salvada, li podia preguntar a ella, que amablement em va contestar que a les 10 del matí.

Amb els nervis de les negociacions i de l’examen aquella nit gairebé no vaig poder dormir i a dos quarts de 9 ja era al Campus. Vaig esmorzar i vaig estar passejant per fer temps i tranquil·litzar-me.

A tres quarts de deu estava davant de la porta de l’aula d’examen, no vaig veure a ningú i, una mica desconcertada, vaig trucar a la porta. Em va obrir un membre del tribunal que em va comunicar que l’examen havia començat a les 9 i ja no podia accedir, vaig explicar el que m’havia passat i vaig demanar que truquessin a la Cap de Selecció, la resposta va ser contundent: no podia accedir a l’examen.

Error o Intenció? Ho deixo a criteri del lector.

Però no vaig desistir i em vaig presentar a la convocatòria externa, en aquella època el temari eren tres totxos de llibres amb uns esgotadors continguts de comptabilitat, temes acadèmics, dret administratiu, llei de la funció pública, estatut del treballador, constitució, Estatut de Catalunya, estatuts i normatives internes de la UAB… L’examen constava de tres parts: un psicotècnic, una part pràctica i una teòrica, que consistia en un sorteig individual de dos temes, dels quals n’havies de triar un, que primerament desenvolupaves per escrit i posteriorment defensaves públicament.

A banda de treballar, estava fent la llicenciatura a la UB i, com que no em donava temps de preparar tot el temari, vaig decidir deixar dos temes, vaig decidir que deixava comptabilitat (perquè sempre queia a la part pràctica, que portava prou bé) i la corona, perquè em va semblar massa trivial.

Quins temes em van tocar a la part teòrica? Doncs sí, els que esteu pensant, comptabilitat i la corona, vaig triar aquest darrer, perquè en aquells anys que tot just sortíem de la transició tots estàvem prou posats en el tema.

El dia de la defensa oral, el President del Tribunal va començar d’aquesta manera: “Hombre Ariadna, Muchas Felicidades!”. Sorpresa, pregunto, “per què?”, mentre els meus dits jugaven nerviosament amb el bolígraf que tenia a les mans.

—Porque hoy es su cumpleaños, ¿no?

—Ah, sí, ¡gracias!

I aquest “gràcies” l’acompanyo amb un bolígraf que se m’escapa de les mans, surt volant i va directament a la cara del President del Tribunal que reacciona de la següent manera:

—Bueno, no se preocupe ya retiro la felicitación.

El “perdón, perdón, perdón” i la sensació de voler-me morir i que se m’empassés la terra va ser tot un. Però, afortunadament, vaig aprovar les oposicions malgrat tots els entrebancs.

Dedicat a tots els interins: No desespereu, passi el que passi, per més obstacles que us trobeu acabareu aprovant les vostres oposicions.

Ariadna