El 6 de juny del 2018 la UAB entrava a la fase de la seva maduresa en fer els 50 anys. Durant els mesos precedents a aquesta data s’havien organitzat diferents actes commemoratius (exposicions, concerts, taules rodones, etc), però aquest dia concret havia de ser especialment rellevant. Per això és va organitzar un acte de jubilats, una xerrada sobre el Maig del 68, la presentació del llibre l’Audàcia del coneixement (títol que recull el lema del 50è aniversari) i, com no podia ser d’una altra manera, el “Gran Sopar”.

No podia ser un sopar qualsevol, havia de ser un sopar molt especial i com a tal va ser preparat amb mesos d’antelació, proposant diferents idees i cuidant fins el més mínim detall perquè tot sortís per-fec-te.

Després de valorar les diverses opcions que havien anat sorgint, es va optar per la proposta d’organitzar-lo com si fos una revetlla de Sant Joan: no tan sols celebraríem l’aniversari de la UAB, sinó que, avançant-nos uns dies, donaríem la benvinguda al solstici d’estiu tal com el dos esdeveniments es mereixien, amb una tradicional gran revetlla.

Es van decorar les taules amb testos de flors primaverals i aromàtiques, es va engalanar el sostre amb garlandes, es va contractar a la històrica Orquestra Plateria, es va encarregar la tradicional coca de Sant Joan.. I, com a punt fort de la nit, un menú organitzat i cuinat per en Nando Jubany: bombons de sangria especiada, les millors olives del món que explotaven al paladar, ous de guatlla amb migues de sobrassada, canalons de festa major, fricandó, copeta de crema catalana amb maduixots i gelat de caramel, capsa de bombons i delicadeses dolces, piruletes amb fotografies de la UAB, coca de sant Joan, vi, cava, gintònics… I, per finalitzar, una gran traca de focs artificials.

Les senyores lluïen ben elegants, els senyors anaven molt arreglats. L’estètica, l’harmonia i el bon gust eren perfectes.

I enmig de tot aquest glamour va arribar l’hora de començar a anar al servei, necessitat imperiosa a partir de certa edat. Cap problema, tot previst, com no podia de ser d’una altra manera. S’havien fet instal·lar sis lavabos per a l’ocasió, just davant del pavelló, i va començar la desfilada. Evidentment, és va tenir cura de posar un rentamans, però el que ningú va revisar ni controlar es que hi hagués llum. Ja us podeu imaginar les peripècies, tothom tan ben guarnit abaixant-se les calces amb el mòbil a la mà.

Medea