Curs 1975-1976, segon de Químiques, classes tot el matí, pràctiques tota la tarda, totes les tardes, i la resta del temps (?) vivint intensament. La vida, com sabeu, és tot allò que ens passa mentre estem ocupats en altres coses (Lennon) i les coses que em van tenir ocupada aquell curs foren cinc: Mates, Mecànica, Termo, Inorgànica i Analítica, però, allò que “em passà” aquell any, a mi i a molts, fou molt més interessants. No diré que no se’ns encomanés res de química, però el salt humà fou molt més gran i els records són tots intensos, vius, de colors… També estàvem molt ocupats amb les pràctiques, però allà ja començaren també a “passar-nos coses”, ens vam començar a conèixer, a fer amics. A les pràctiques passava de tot, des d’aprofitar les plaques calefactores per a fer frankfurts, o reciclar els bidons d’aigua destil·lada per a omplir-los de vi per celebrar el final de pràctiques (ep!, amb els professors eh?, tothom hi participava!). Tot era espontani, atractiu, guapo (ara en dirien cool). Érem joves i estàvem vius, molt vius.

Una tarda, un professor de pràctiques ens va citar a la nostra aula de Teoria dels matins i en arribar ens vam adonar que estava plena de gom a gom d’estudiants de primer de Medicina que hi feien classe. Ens havien envaït els metges i s’havia de fer alguna cosa! El 1975 es produí la independència de la colònia portuguesa de Moçambic i les notícies parlaven contínuament del FRELIMO (Frente de Liberación de Mozambique). D’aquí que a algú se li acudí anomenar-nos FRELIQUI (Frente de Liberación de Químicas).

El FRELIQUI era cool, tothom el veia amb molt bons ulls, i les seves accions eren molt celebrades, tot i que força contraculturals: entrar una colla (un comando!) a la classe dels metges i, sense dir-li res a l’atònit professor, deixar una tassa de vàter (nou) a la seva taula, i escriure a la pissarra “Metges go home!” Quaranta-tres anys després, aquelles accions són inacceptables, però sempre és un error jutjar el passat amb els ulls del present. Cal contextualitzar, eren temps de canvi (la mort d’en Franco, l’inici d’una explosió contracultural en molts àmbits…).

Aquell segon de Químiques no va ser un curs de nens grans fent gamberrades, no. Entre classes i pràctiques que ocupaven tot el dia ens faltava temps per a estudiar, digerir i, per tant, aprendre. Vam parlar amb els professors i vam convèncer-los de fer de 8 a 2, sense hores lliures, amb totes les tardes lliures per estudiar. Teníem molt clar que també calia treballar.

Mercè Campillo