Fa vint-i-cinc anys no hi havia canons de projecció a les aules, en el seu lloc hi havien projectors i retroprojectors. A la meva facultat, la projecció es feia gairebé sempre amb un projector rodo de diapositives. Normalment el professorat tenia el seu propi carro de diapos (era on es posaven les diapos) per col·locar-les al projector. En molts casos, si la plataforma inferior del carro no s’havia posat a zero, el projector no arrossegava i no passaven les diapos. Una vegada en va avisar una professora perquè el projector feia llum però no passava les diapositives. Jo ho vaig veure clar: vaig treure el carro, el vaig posar cap avall per posar lo a zero. Però, oh!, no tenia la tapa!, i van caure totes les diapositives. No cal dir que la classe estava plena d’alumnes i encara sento les rialles. Moltes vegades li comento a la professora i em recorda que fins fa poc va estar posant correctament totes les diapositives…

Els primers canons que vam arribar no eren com els d’ara, eren unes andròmines força grans que permetien projectar la imatge d’un vídeo, però La seva lluminositat era molt baixa. En aquell temps en teníem un d’aquests a l’Aula de Vídeo. Un dia un professor de la casa va venir molt esverat a la consergeria a queixar-se que no funcionava, que només se sentia la veu, però que no es veia res. Vaig pujar de seguida, vaig veure que l’aula estava plena i, immediatament, vaig detectar el problema: vaig apagar la llum de la sala i… va aparèixer la imatge. Els oohs dels alumnes i les rialles del professor encara les recordo perfectament. I és que amb aquest aparells s’havia d’estar totalment a les fosques.

El primer mes que vaig treballar a la UAB, amb vint anyets, vaig pujar a obrir una aula que necessitava un retroprojector i vaig decidir agafar el de l’aula del costat. A la porta hi havia una altra noi, tan jove com jo, i em va preguntar si me’l portava. Jo, rient i amb certa complicitat per l’edat, li vaig dir: “Así te libras del tostón, no?” I ell em va contestar: “Yo no, los alumnos…” Vam riure tots dos i, evidentment, li vaig deixar el retro a la seva aula.

Simón Navarro