Resulta que ja fa bastants anys (ja era major d’edat, que quedi clar), els primers anys de treballar a la nostra estimadíssima Biblioteca d’Humanitats, un divendres a la tarda em vaig descalçar sense cap motiu aparent. Potser tenia calor, o potser és que aquell dia estava una mica tronat. La qüestió és que anava descalç amb mitjons passejant per la Biblioteca. Vaig anar al despatx de la Dolors i la cara que va posar no l’oblidaré mai.
—Narcís, on són les teves sabates?
—No ho sé, crec que estan a Catalogació.
I sí, efectivament estaven allà. La Cristina les tenia preparades per llençar-les cap a baix, finalment vaig arribar a temps i me les vaig posar una altra vegada. Per què ho vaig fer? No ho sé. La veritat és que aquella estona vaig gaudir molt i, sobretot, vam riure durant uns dies. No ho he tornat a fer.
Deixa un comentari