Els equips de govern d’una institució necessiten persones de la gerència que els siguin fidels. ‘Ser fidel’ no significa pas dir sempre que sí, al contrari, significa avisar dels perills de les decisions que prenem els acadèmics, sovint sense conèixer-ne massa els topalls. La fidelitat es demostra també fent-se seves les decisions dels equips i fent-les complir, tot i no estar-hi d’acord. La discreció és inherent a la fidelitat. La UAB compta amb moltes persones que li han estat i li són ‘fidels’. Valguin-ne dos retrats mig enigmàtics com a reconeixement de la seva feina.
Un dels nostres Mr. Carson, ja jubilat, és un home ben plantat i atractiu: de cara més aviat arrodonida, esquena lleugerament enravenada i caminar curt, malgrat l’alçada, amb un aire esvelt que té un punt d’orgull, de majordom de casalot anglès. És de tarannà afable i somriure just, d’ulls amatents i veu tirant a esmorteïda pels tocs de fum, de gest elegant i paraules honestes. És home molt de terra, un xic d’aire, poc d’aigua i no gens de foc. És home de tradició, casolà, traçut i hortolà. Poc avesat al luxe, es complau en l’austeritat. Gelós de la seva intimitat, és una persona reservada, poc viatgera, més aviat amic del terròs i del sofà. És hàbil i entonat en el cant, discret d’entre els que més ho són, amb la fidelitat i l’agraïment gravats a foc en el cor. Sempre hi és, però no se’l veu, i té una opinió sempre feta, però només dita si és preguntat. De memòria insultant, és capaç de reproduir a l’instant el nom i els dos cognoms de totes i tots els de quaranta-cinc anys en endavant. Ha estat protector de rectors i rectora, ha fumat amb ells, quan ha calgut, i en el despatx llur ha compartit begudes espirituoses, quan ja començaven a estar prohibides. Fent gala d’una capacitat magistral de transformisme s’ha adaptat a totes les situacions sense estridències, amb tota naturalitat. És home d’espiritualitat profunda.
Una de les nostres Mrs. Hughes, ja jubilada de fa més temps, és una dona de figura esvelta, tot i ser de mitjana estatura, cabell curt i rossenc, faccions anguloses i mirada clara com la de l’albada. Coneix bé la casa: hi va fer diversos papers de l’auca fins arribar a una de les responsabilitats més compromeses, totes lligades a la gestió de l’alumnat. Un sotrac vital important li devia fer perdre el somriure permanent (no la coneixia abans), com hauria succeït amb qualsevol de nosaltres; això no obstant, ha guardat un riure puntual sonor. Ordenada, eficaç, amb una disciplina gairebé prussiana, que la fa distant a primera vista. Si no aconsegueixes traspassar aquesta primera barrera, te’n pots fer una idea completament equivocada. Mai no té un no definitiu, però sí molts “peròs”, sempre argumentats a partir del coneixement del medi i de les conseqüències que pot comportar una decisió errònia. No es deixa vèncer fàcilment en l’argumentació quan no veu clara una cosa. És una dona de conviccions i espiritualitat forta.
Deixa un comentari