Es prou sabut que els bibliotecaris sovint parlem un llenguatge una mica críptic, tot i que quan hi ha algú al davant que no és del ram ens esforcem per resultar més entenedors.

Acabats de dinar, pels voltants del taulell de préstec, encara manual, de l’antiga Biblioteca de Lletres, enmig del període d’exàmens i de la transformació del catàleg de paper en catàleg en un en xarxa (sí, això no es va fer sol), una persona em pregunta pel Jordi, un company de la biblioteca, i jo li etzibo, com aquell qui res, “Està allà baix canviant la Història”. El meu ensurt va venir quan vaig veure la cara d’aquell senyor, que no entenia si jo estava de broma o simplement era ximple. Es va fer un silenci, i amb tota la serenitat de la que vaig ser capaç, li vaig aclarir: “Perdoni, està a la secció d’Història canviant l’ordenació dels llibres”. Era un familiar. No li va dir res de la rara avis que tenia de col·lega o, si més no, ell no m’ho va comentar. Llàstima, perquè és una persona amb un sentit de l’humor molt especial, i n’hauríem fet sopes.

Mercè Bausili