Recordo que això va ser el 1980 i que no portava pas gaires anys, potser dos, com a Cap de Serveis Generals —un servei que englobava els projectes i les obres noves, els manteniments dels espais, els autobusos, els serveis de consergeria i vigilància, la impremta, el magatzem de material d’oficina, els serveis de menjadors i els de reprografia. Era a l’hivern. Un hivern normal, amb el fred normal. I, amb aquestes, em diuen que uns estudiants de la Facultat de Dret, un centenar, pugen en manifestació al Rectorat per protestar per un problema de fred a unes aules. Molts embolcallats en mantes. Era ja al final del matí.

Jo, com a responsable del funcionament de les instal·lacions, i en concret de la calefacció, no en sabia res. Resulta, però, que feia dies que els estudiants hi anaven amb mantes a dues aules de la facultat perquè no hi arribava la calefacció. Eren aules de l’extrem d’una de les espines de l’edifici de la facultat.

Surto a esperar als estudiants i quan arriben a la porta del Rectorat em presento i els pregunto el motiu de la manifestació. En diuen el que passa a les aules i el fred que hi passen. Els dic que poden marxar perquè solucionarem d’immediat el problema. Jo intuïa el problema, però no el sabia.

Pujo al despatx a telefonar als operaris del servei de calefacció, intuint que el problema era que simplement a l’extrem de la canonada de l’extrem de l’ala de l’edifici s’hi havia acumulat aire i no hi arribava l’aigua calenta. Purgant l’aire se solucionava el problema.

Simultàniament, un grup de cinc professors de la facultat, encapçalats per un vice-degà, arriben al Rectorat per queixar-se al gerent, i el gerent em reclama al seu despatx per tal que doni una explicació. I, a la vegada, els estudiants, sorpresos per la meva resposta al problema, i veient que arribaven els professors, pugen al meu despatx.

Els espero dient que com és que són allà, quan els havia dit que immediatament s’arreglaria el problema. Em diuen que no em creuen (amb bon criteri, atès que portaven dies passant fred), i jo els contesto que això m’ho han de dir demà si no compleixo, i els demano que marxin.

Entro al despatx del gerent i, en demanar-me explicacions, dic que efectivament jo era responsable del servei de calefacció, però que el problema de la suspensió de les classes era responsabilitat de la pròpia facultat i de l’equip de Deganat, i m’explico dient que ells sabien o havien de saber que el servei de calefacció tenia només dues persones per a tota la Universitat i que una d’elles havia d’estar sense moure’s al peu de les calderes. A més, un problema com el que ens ocupava es resolia avisant a través dels serveis propis de la facultat i que, per tant, el fet de no avisar era un problema intern de la facultat.

L’endemà, el problema estava resolt, efectivament, perquè era culpa de aire a la canonada. Com a responsable, quan l’endemà, en arribar a la universitat, em van dir que ja estava solucionat, vaig sentir-me alleujat i content de la meva intuïció.

Ramon Boix